El Ple del Congrés ha rebutjat la investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez, que només ha sumat 124 vots a favor, els 123 del PSOE i el del diputat del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), enfront dels 170 'noes' de PP, Ciutadans, Vox, Esquerra Republicana (ERC), Junts, Coalició Canària (CC), Unió del Poble Navarrés (UPN) i el de la portaveu parlamentària d'Unides Podemos, Irene Montero. Per part seua, la resta del grup d'Unides Podemos, PNB, EH Bildu i Compromís s'han abstingut.
En concret, la votació, que s'ha produït després de dotze hores de debat, s'ha saldat amb 124 síes, 170 noes i 52 abstencions. Per a ser investit en aquest primer intent, Pedro Sánchez hauria d'haver sumat aquest dimarts almenys els 176 vots en els quals està situada la majoria absoluta, però li han faltat 52 síes per a aqueixa xifra.
Tal com estava previst, els socialistes només han sumat el vot del diputat del PRC, José María Mazón. Poc abans de la votació el grup parlamentari de Podemos i les seues confluències anunciava que s'abstindrien en honor de la negociació que mantenen oberta amb el PSOE per a intentar tancar un acord per a governar en coalició.IRENE MONTERO VOTA 'NO'
No obstant això, la portaveu d'Unides Podemos, Irene Montero, que havia sol·licitat el vot telemàtic pel seu avançat embaràs, ha votat en contra de la investidura. Segons han requerit fonts parlamentàries, Montero havia d'emetre el seu vot abans de l'arrencada de la sessió d'aquest dimarts, que s'iniciava a les nou del matí.
Atés que a última hora del dilluns, després del duel entre Sánchez i el líder de Podemos, Pablo Iglesias, les posicions de tots dos partits estaven molt allunyades i els morats se situaven més prop del 'no', Montero va comunicar que votava en contra de la investidura.
No obstant això, aquest dimarts, amb l'objectiu de donar una oportunitat a la negociació que mantenen oberta amb els socialistes, els diputats d'Unides Podem han optat per abstindre's en aquesta primera votació.
ERC, EN CONTRA, MENTRE BILDU S'ABSTÉ
Pese a l'afany de Sánchez a sol·licitar-los la seua abstenció, PP, Ciutadans i Vox han complit el guió i han rebutjat la seua investidura, igual que UPN i Coalició Canària. També s'han sumat al 'no' finalment els 14 parlamentaris amb dret a vot d'ERC. El seu propi portaveu, Gabriel Rufián, va avisar a Sánchez que no podria donar "per suposada" la seua abstenció, malgrat que havien anunciat la seua intenció de no bloquejar un futur govern.
Els que sí s'han mantingut en la seua avançada abstenció, desmarcant-se així d'ERC, amb la qual tenen un acord de col·laboració en el Parlament, han sigut els quatre diputats d'EH Bildu.
I també han fet el propi complint l'anunciat els sis del PNB i el del Compromís. La formació valenciana que governa en coalició amb el PSOE i Podem en la seua comunitat, està a l'espera de poder tancar un acord amb els socialistes entorn d'un calendari per a la reforma del finançament autonòmic.
D'aquesta forma, Sánchez ha sumat aquest dimarts menys suports dels que va aconseguir en 2016, quan es va estrenar en una sessió d'investidura. Llavors es va presentar amb un acord amb Ciutadans sota el braç, la qual cosa, en una primera votació li va reportar 130 síes, 89 del PSOE i 40 dels taronges. No obstant això, ara ha concitat menys rebuig posat que si fa tres anys va sumar 219 noes ara aqueixa xifra ha baixat als 170. Les abstencions han passat de l'única de Coalició Canàries en 2016 a les 52 actuals.
SEGONA VOTACIÓ, EL DIJOUS
Així les coses, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat de nou al Ple per a dijous que ve a les 13.30 hores quan es produirà una segona votació en la qual Sánchez ja només necessitarà més síes que noes per a ser investit.
Aqueix segon intent de Sánchez no es materialitzarà abans de les 14.25 hores, perquè es complisquen les 48 hores que fixa la Constitució que han de transcórrer entre les dues votacions.
Amb la votació fallida d'aquest dimarts comença a córrer el termini màxim de dos mesos per a la convocatòria d'unes segones eleccions generals en el cas de no es produïsca una investidura reeixida en aqueix període.
La Constitució de 1978 estableix en el seu article 99.5 que, "si transcorregut el termini de dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat haguera obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà totes dues Cambres i convocarà noves eleccions, amb la ratificació del president del Congrés".
Aqueixa repetició ja es va produir en 2016 quan, després de la fallida investidura de Sánchez amb suport de Ciutadans de principis de març, van passar els dos mesos sense que prosperara cap candidatura i les Corts es van dissoldre per a repetir els comicis el 26 de juny d'aqueix any.
EL PROCÉS ELECTORAL DE 54 A 47 DIES
PSOE i Unides Podemos tenen intenció de continuar negociant un acord de govern de coalició fins al dijous, però en el cas que Sánchez finalment fracasse en aqueixa segona votació i no s'aconseguisca una alternativa viable abans del pròxim 23 de setembre, el Rei, amb la ratificació de la presidenta del Congrés, dissoldrà les Corts l'endemà i convocarà noves eleccions 47 dies després, el diumenge 10 de novembre, les terceres en el que va d'any.
Això és així perquè els partits van acordar en 2016, davant el risc d'una segona repetició d'eleccions en ple Nadal, modificar la llei electoral per a introduir una disposició addicional establint que, en els casos de repetició dels comicis per falta d'investidura, s'escurçaren els terminis del procediment electoral, baixant de 54 a 47 dies.
"En el supòsit d'eleccions a Corts Generals com a conseqüència del que es disposa en l'apartat 5 de l'article 99 de la Constitució, el reial decret de convocatòria s'expedeix l'endemà de l'expiració del termini de dos mesos, comptats a partir de la primera votació de la investidura --es va incloure--. Aquest reial decret es publica el mateix dia de la seua expedició i entra en vigor el mateix dia de la seua publicació. El reial decret de convocatòria assenyala la data de les eleccions que hauran de celebrar-se el dia quaranté seté posterior a la convocatòria".