25n
25N
25N

El confinament, una oportunitat perduda per al canvi climàtic

Es requereix un canvi en els hàbits de la població

El confinament, una oportunitat perduda per al canvi climàtic

Porcs senglars pels carrers de Barcelona, titots al centre de Madrid i l’Organització Meteorològica Mundial declara que el confinament pot produir una reducció del Diòxid de Carboni del 6% en 2020. Així va impactar el confinament durant l’estat d’alarma per la COVID-19 al medi ambient, entre molts factors. No obstant això, l’esperança de millorar l’equilibri entre els habitants i la terra es perd quan s’informa que la posició en la qual es trobava el medi ambient ha tornat al seu transcurs i no s’han arribat a aconseguir les reduccions d’emissions contaminants necessàries. De fet, només es van aconseguir baixar les temperatures mundials 0,01 graus.

Molts experts ja manifestaven la necessitat d’aprofitar la situació del confinament i d’establir mesures a llarg termini per a combatre el canvi climàtic. Aquestes mesures haurien de tindre una repercussió en la conservació d’un mínim de superfície de territori, que assegure el manteniment d’una important part dels ecosistemes en estat natural i la qualitat dels rius i de la mar en bon estat.

Els ecosistemes en conjunt realitzen les funcions de manteniment de les condicions que fan del planeta habitable. Per això, ja des dels anys setanta es pronostica que si es continua amb l’actual model socioeconòmic, el planeta col·lapsarà i la població humana tindrà greus conseqüències. Existeixen diversos estudis i informes realitzats per experts com l’informe del Club de Roma de 1972 o el posterior informe de Brundtland, de principis dels vuitanta, on s’explica que, si no canvia la situació, es podria donar el cas d’una situació social semblant a la d’aquesta pandèmia, amb problemes sanitaris i econòmics importants. L’empresari multimilionari Bill Gates ha declarat al seu blog GatesNotes que per a 2060, el canvi climàtic podria ser tan mortal com la COVID-19, i per a 2100 podria ser cinc vegades més mortal.

La pandèmia ha ensenyat, entre moltes coses, la necessitat de confiar més en els científics i en la ciència. Molts investigadors declaren que hauria d’aplicar-se aquest concepte a la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, també és cert que és difícil associar “anar contra el canvi climàtic” amb “protegir-se de la pandèmia”, ja que hi ha missatges que es contraposen. Així ho declara Andreu Escrivà, tècnic de València Clima i Energia: “agafar el cotxe en lloc del metre, o comprar coses plastificades. En un moment d’emergència sanitària la prioritat absoluta ha de ser la salut”.

Un dels principals motius d’aquest descens d’emissions contaminants va ser gràcies a la interrupció de la circulació. Encara que, quan ha acabat el confinament, els hàbits de la gent i les polítiques de transport urbà no han canviat.

El consum del petroli i carbó va caure amb la corresponent disminució d’emissions, a més de tots els processos industrials i el transport -inclòs el marítim-, qüestió que va fer caure sensiblement les taxes d’emissions contaminants. També, a l’haver menys demanda de matèria primera, es va parar la destrucció dels ecosistemes. A conseqüència d’una economia menys activa, les borses van caure i l’activitat especulativa també. Fet que evidencia la total repercussió ambiental que té una baixada de l’economia i la relació entre la conservació del planeta amb aquesta.

Es va parar la vida diària, però no s’han arribat a aconseguir les reduccions d’emissions contaminants necessàries acordades, fet que evidencia el sistema estructural econòmic i la demanda pels defensors mediambientals de posar en valor altre model.

Escrivà assegura que ara és el moment del canvi. S’estan començant a plantejar algunes qüestions respecte a les ciutats i la seua contaminació, com per exemple la recuperació macroeconòmica New Green Deal, encara que “no ens fem il·lusions, està en un segon pla”.

La bicicleta, el futur del transport a València

Ciutat plana, clima beneficiós i una accessibilitat pròxima de les distàncies. Així es descriu València com la ciutat ideal per a implantar la bicicleta com el millor mitjà de transport per al clima, alhora que caminar.

El principal problema, segons comenta Escrivà, l’aparcament: “és una assignatura pendent poder deixar la bicicleta com es deixa en altres països europeus”. D’aquesta manera, es requereixen pàrquings segurs, accessibles i universals, per a aquells que vulguen deixar la bicicleta sense por al fet que siga robada.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × 1 =

CCCC
torrent