La Conferència de presidents es reunirà de manera telemàtica el 4 de setembre

Illa insisteix que l'estat d'alarma localitzat està "a disposició" de les CCAA i que la seua aplicació no és obligatòria

Guardar

illa-presidentes
illa-presidentes

La pròxima Conferència de presidents autonòmics, prevista inicialment per a analitzar l'inici del curs escolar, tindrà lloc el 4 de setembre de manera telemàtica, ha anunciat aquest dijous la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias.

La ministra serà l'encarregada d'analitzar l'ordre del dia de la cita en una 'ronda' de converses amb els presidents autonòmics i ha avançat que és possible que en ell s'incloguen altres assumptes.

Darias ha comparegut en roda de premsa al costat dels ministres de Sanitat, Salvador Illa, i d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, després de la conferència multisectorial d'Educació i Sanitat reunida en el Palau de la Moncloa.

Amb tot, ha assegurat que el fet que la Conferència de presidents se centre en l'inici del curs escolar no "se solapa, sinó que es complementa" amb la sectorial celebrada aquest dijous, en la qual el Govern central i les comunitats autònomes ja han acordat una declaració d'actuacions en matèria de salut pública en els centres educatius.

"Forma part de l'engranatge de la nova cogovernança", ha justificat. Darias ha valorat positivament que la reunió de presidents compte amb un acord ja treballat i ha recordat que la intenció del Govern és que aquestes conferències, "màxim òrgan de cooperació multilateral", se celebren, de manera presencial o telemàtica, aproximadament una vegada al mes.

Tant Darias com Celaá han assegurat que l'ambient en la reunió ha sigut "molt constructiu". "A vegades hi ha més soroll fora que dins", ha dit la titular de Política Territorial, mentre Celaá ha assenyalat que això no és incompatible que es "contrasten opinions".

ABSTENCIÓ D'EUSKADI

El document sobre mesures educatives, no obstant això, no ha comptat amb el suport del Govern basc, que s'ha abstingut perquè volien "estudiar-ho amb més temps", en paraules d'Illa. El ministre, no obstant això, ha dit que no té cap indicació que Euskadi vulga prendre "més o menys mesures".

En tot cas, ha assenyalat que el compromís de les comunitats autònomes és prendre les mesures acordades "però no únicament", sinó que poden reforçar-les per a adaptar-se a la seua situació particular. El Govern basc sí ha donat el seu suport al document sobre nous objectius de vacunació contra la grip, independent de la discussió educativa.

Quant a si Catalunya mantindrà la instrucció que la màscara siga obligatòria en els centres educatiusa partir dels 12 anys, Illa ha assenyalat que en la reunió Catalunya ha donat el seu suport a l'obligatorietat a partir dels 6.

ESTAT D'ALARMA

Preguntat per la possibilitat que siga el Govern central qui torne a declarar l'estat d'alarma, Illa ha insistit que dependrà dels presidents autonòmics, que tenen a la seua disposició aqueix instrument i poden decidir activar-lo o no.

L'important, ha dit, és que si es restringeix un dret fonamental això necessita l'aval dels jutges o del Parlament --precisament amb l'estat d'alarma--. No obstant això, fins hui, els jutges han ratificat la pràctica totalitat de les decisions autonòmiques, incloses restriccions de mobilitat, de dret de reunió o de culte o decisions de perímetre. Qui considere que pot controlar la situació amb els mitjans actuals, "que seguisca així", ha resumit.

Destacats