25n
25N
25N

Les condicions del CIE de Sapadors de València van provocar el suïcidi del jove marroquí de 23 anys, Marouane Aboubaida

El 15 de juliol de 2019, Marouane Aboubaida es va suïcidar en una cel·la d’aïllament del centre d’internament d’estrangers (CIE) de Sapadors de València

Les condicions del CIE de Sapadors de València van provocar el suïcidi del jove marroquí de 23 anys, Marouane Aboubaida
20/07/2020 -

Just fa un any, un dels llocs més polèmics de la ciutat de València sofria un episodi cruel alhora que antihumà, i és que aquesta és possiblement la paraula que millor defineix aquest “lloc” i així ho confirmen les múltiples manifestacions que s’han fet a les portes d’aquest centre. Aquest lloc és el centre d’internament d’estrangers (CIE) de Sapadors de València, centre que any rere any sofreix episodis molt forts des de la seua obertura i que en els seus deu anys d’operativitat ja ha causat tres morts, de les quals no s’han extret responsabilitats i han quedat en va.

Per establir un inici a la sèrie d’esdeveniments fatals, aquest podria ser el moment en què és interceptat en la mar a bord d’una pastera, al que el mateix informe de Reconstrucció del drama de Marouane Aboubaida realitzat per l’àrea de Migracions de l’ONGD ‘Psicòlegs sense Fronteres’, destaca que l’objectiu de Marouane, segons relata la seua tia a la Campanya pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions (CIEs NO) és “provar sort a Espanya per a ajudar econòmicament a la seua mare, que és vídua i viu en una situació econòmica precària.” Davant aquesta prova de sort, Marouane és interceptat en la mar fent la travessia mediterrània en pastera, al que a la seua arribada a València, acaba internat en el CIE de Sapadors.

El mateix informe compte que un tercer esdeveniment destacable és “el moment en què Marouane es troba ja en el CIE de Sapadors (València) i se li requisa la major part de les seues pertinences”. En aquest moment, Marouane passa a nomenar-se “núm. 317”, un dur cop per a la salut psicològica al que cal afegir un amuntegament i unes condicions d’allotjament pèssimes. Com a dada, les habitacions del CIE de Sapadors tenen una dimensió aproximada de 12 metres quadrats i una ocupació efectiva de 6 llits, sent una ràtio d’ocupació un 210% per sobre del màxim plantejat pel Comité Europeu per a un centre penitenciari, encara que aquests centres on els interns conviuen en un règim de no llibertat i dormen en cel·les, a efectes legals no poden considerar-se com una presó, encara que les condicions són les mateixes.

En un vídeo enviat pels mateixos interns a la premsa es mostra l’interior de Sapadors; un intern afirma: “Diu ser un centre d’internament però és una presó […] ens tracten com a animals, el menjar és una merda.” Un altre migrant afegeix: “Un menjar molt dolent que ni els porcs es poden menjar, és un insult” i “El menjar és fred, molt dolenta i repeteixen sempre la mateixa”.

Els interns afirmen que els banys estan fora de les cel·les però, en estar les mateixes tancades tota la nit, qui necessite fer ús del bany ha de telefonar al policia perquè li obri la porta de la cel·la; per a no rebre del policia algun insult o impertinència, “no solem cridar-lo”, per la qual cosa “ens veiem obligats a fer les nostres necessitats en ampolles o bosses de plàstic dins de la nostra pròpia cel·la compartida”, asseguren.

D’aquesta manera, a les pèssimes condicions de vida, la no llibertat i fins i tot les agressions que sofreixen, com va sofrir Marouane, les emocions i els pensaments s’enfonsen, al que li prossegueix una crisi existencial, que com ja és comuna en aquests centres, acaba en morts, suïcidis i en rentades de mà de policies, polítics i responsables. D’aquesta manera, Psicòlegs sense Fronteres conclou que les condicions del CIE de València van ser “clau” en el suïcidi de Marouane Aboubaida, al que la brutal pallissa que va rebre dins del centre per alguns dels interns a les dutxes, un espai sense cambres, va acabar per abocar a Aboubaida a escriure una carta al director del centre advertint dels dolors que sofria al cap i explicant que no podia veure per un ull, el text es va lliurar una hora abans de la seua mort, segons la versió del col·lectiu. Finalment Marouane Aboubaida es va suïcidar amb la seua pròpia samarreta per a sortir d’aquest infern.

L’única resposta del govern va ser, i fins al moment ha estat: “no hi ha cap evidència que se suïcidés per les condicions del centre de Sapadors.”

Actualment, existeix un procés judicial obert en el Jutjat d’Instrucció número deu de València, on s’investiga la mort del jove marroquí, en la qual la seua família es presenta com a acusació popular amb l’acompanyament de Casa Marroc i la Campanya CIEsNO. No obstant això, un any després, el cas està en fase d’instrucció i no es coneixen més detalls per ser secret de sumari.

Amb els dos informes presentats, la campanya denuncia novament “la contínua violació” de drets humans” en un centre que defineixen com a “espais de mort”, i en el qual conclouen que “les condicions de reclusió van influir en la decisió de Marouane de llevar-se la vida”. El seu lliurament, expliquen, es deu al “silenci” de l’Estat Espanyol davant aquesta mort sota la seua tutela.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × tres =