25n
25N
25N

Condemnat a cinc anys de presó l'exmarit d'Oltra per abusos a una menor

Condemnat a cinc anys de presó l'exmarit d'Oltra per abusos a una menor
23/03/2021 -

La secció segona de l’Audiència de València ha condemnat a cinc anys de presó a un educador social per abusos sexuals a una menor, tutelada per la Generalitat Valenciana i acolliment en un centre de València, entre els anys 2016 i 2017, quan l’adolescent tenia 14 anys, a l’interior del mateix centre.

El condemnat, exmarit de la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, no podrà acostar-se a menys de 200 metres de la víctima o comunicar-se amb ella per un temps de deu anys, i s’ha acordat també la seua inhabilitació especial per a professió o ofici que comporte contacte amb menors durant 10 anys.

Igualment se li imposa la mesura de llibertat vigilada per temps de cinc anys, amb obligació de participar en cursos formatius d’educació sexual. En concepte de responsabilitat civil, haurà d’indemnitzar a la menor amb 6.000 euros. La sala ha considerat que en aquest cas concorre la circumstància atenuant de reparació del mal atés que l’acusat va consignar la quantitat sol·licitada pel fiscal en concepte de responsabilitat civil abans de la celebració del segon judici.

Es tracta de la segona ocasió en la qual se celebra el judici, després d’una primera en la qual el novembre de 2019 el mateix tribunal va imposar aquesta condemna a l’educador social, encara que posteriorment, la sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia va acceptar el recurs del condemnat, va declarar la nul·litat del judici i va ordenar repetir-lo per a la pràctica d’una sèrie de proves. La vista es va repetir al febrer d’aquest mateix any.

La sala ha considerat provat que la menor, nascuda el maig de 2002 i en situació de desemparament, estava acollida en un centre de València on treballava com a educador l’acusat qui, quan estava en torn de nit, va acudir a l’habitació de l’adolescent en els moments en què estava castigada per mal comportament i li donava massatges en el coll perquè poguera adormir-se. En entre dues i deu ocasions, i pensant que estava adormida, li va agafar la mà i es masturbà amb ella.

LLIBERTAT DE CRITERI

En relació amb el fet que aquest mateix tribunal ja hauria perdut la seua imparcialitat en haver celebrat la primera vista, la sala es remet a la sentència del TSJCV en la qual es va ordenar repetir el judici, que li vincula a aquest mandat, d’una banda, però també els deixa llibertat de criteri per a valorar la nova prova practicada.

Quant als fonaments per a justificar la seua decisió, la sala fa referència a les proves del primer judici i reitera que el testimoniatge de la menor va resultar “versemblant, no sols per resultar coherent sinó, a més, per anar reforçat per determinades corroboracions perifèriques” com la declaració dels agents de la Policia Nacional, la del nuvi de la menor, la de la qual fora la seua amiga en el centre, la de l’altre cuidador, les conclusions de l’informe pericial i, en alguns aspectes, fins i tot per la declaració de l’acusat, que va admetre haver-li donat massatges i la nova declaració dels quals no difereix a la primera.

A més, no veu “interés espuri” en la denúncia de la menor per a obtenir un avantatge per a abandonar el centre. Quant al fet que la xiqueta no rebutjara obertament els abusos, ho explica per “les circumstàncies de vulnerabilitat” en les quals es trobava, “per la bona relació que mantenia amb l’acusat, el fet que el mateix tenia relació amb persones importants i, finalment, per la seua desconfiança en què les seues manifestacions anaren a ser cregudes”.

Al tribunal li crida l’atenció “el marcat biaix que emmalalteix” l’informe examinat en aquest segon judici –del centre Espill– i afirma que no li “passa desapercebut el que només les persones alienes a l’àmbit de la Conselleria doten de credibilitat el relat de la menor, en tant que totes les testificals del personal del Centre de Menors i la Conselleria” que la van tractar “li la neguen”.

A més, assenyala que el valor que es va donar a l’informe de l’Institut Mèdic Legal s’ajustava “perfectament” al que diu el Tribunal Suprem que ha de ser el valor d’una prova d’aquesta naturalesa i subratlla que la condemna “no es va basar en l’informe de l’IML, però sí que va auxiliar al tribunal a l’hora d’expressar la seua convicció”.

Així, després de la pràctica de la pericial conjunta entre tots dos informes, la sala considera que l’informe de l’Institut de Medicina Legal ha de prevaldre quant a les seues conclusions enfront del centre Espill per la “seguretat” de la primera perit enfront dels titubejos de la segona en la ratificació en el plenari, i pels “dubtes” en relació amb el mètode emprat per l’altre centre.

“INTERÉS D’EXCULPAR”

De fet, la sala sosté que enfront de l'”absoluta imparcialitat predicable” de la perícia de l’IML, l'”informe reservat” i l’informe pericial del Centre Espill “podrien estar animats per un interés d’exculpar o minorar una eventual responsabilitat de la Generalitat en haver-se produït els abusos en un centre dependent de la Conselleria per un educador, havent-se fet palés a conseqüència de la prova eixa relació de dependència entre les autores de l’informe i l’Administració que els fa l’encàrrec”.

Tant és així, subratlla, que el ministeri fiscal va interessar que es fera expressa reserva d’accions civils enfront de la Generalitat.

“Enfront d’eixa hostilitat i absoluta falta d’empatia cap a la víctima que es trasllueix en els informes aportats i que s’elaboren pels qui, paradoxalment, estaven cridats a protegir-la, crida l’atenció com s’oculten els cognoms de l’acusat en la informació reservada, o com es permet a aquest confeccionar un ‘protocol’ ad hoc i amb una finalitat clarament defensiva que fins i tot remet a la directora del centre perquè li suggerisca com millorar-lo”, afig la sala.

En aquest punt, quant a la reserva d’accions civils que demana el fiscal en relació amb una eventual responsabilitat de la Conselleria, “cap pronunciament és necessari sobre aquest extrem en aquesta sentència, sense perjudici de les iniciatives que puguen prendre el ministeri fiscal o la mateixa perjudicada”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tres × 2 =