25n
25N
25N

Conclouen els sondatges arqueològics de Sant Vicent de la Roqueta, que han suposat una inversió de quasi 500.000 euros

Entre els elements trobats, es troba una butla segellada amb plom que data de la construcció del convent de la Trinitat

Conclouen els sondatges arqueològics de Sant Vicent de la Roqueta, que han suposat una inversió de quasi 500.000 euros
18/09/2020 -

L’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat de la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, i la regidora d’Acció Cultural, Maite Ibáñez, han visitat aquest divendres Sant Vicent de la Roqueta amb motiu de la finalització de les obres arqueològiques. L’actuació ha suposat una inversió municipal de quasi 500.000 euros i 10 mesos de treball, que han permés catalogar i datar nombroses restes de tota mena, entre ells, una butla de plom concedida amb motiu de la construcció del convent de la Trinitat. A més s’han trobat restes humanes corresponents a 164 persones, sense que cap siga d’època romana, és a dir, coetani al sant valencià.

Tal com ha recordat l’alcalde, Joan Ribó, «durant la passada legislatura ja vam impulsar la consolidació de l’edifici, que estava en molt mal estat; i posteriorment, hem escomés la realització de sondatges i un estudi arqueològic exhaustiu». Tal com han explicat els tècnics responsables de l’excavació, les restes tant humanes com materials trobats són molt posteriors a l’època romana, la qual cosa allunya la possibilitat que es trobara en aquest punt l’enterrament del màrtir sant Vicent. No obstant això, l’alcalde Ribó ha destacat el fet que haja sigut «un govern progressista el que ha realitzat una sèrie de sondatges i ha consolidat Sant Vicent de la Roqueta, una cosa que altres governs, durant molts anys, no es van molestar a fer ni van impulsar pràcticament res en relació amb aquest emblemàtic edifici», ha subratllat.

Ribó ha afirmat que per a la ciutat «era molt important saber què és el que hi havia i què és el que no hi havia en aquesta edificació i en el subsol, i en aquests moments ho tenim clar». A partir d’ara, l’Ajuntament estudiarà les possibilitats que té l’edifici i a què es dedicaran els diferents espais. Tal com ha anunciat l’alcalde, la planta baixa tindrà un caràcter multiús, en el qual es donarà cabuda a les entitats vicentines. Però hi ha a més al voltant de 2.000 metres quadrats en la zona superior la utilització de la qual ha de determinar-se ara.

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, ha afegit que l’objectiu és «valorar tot el relat i la identitat de la nostra ciutat, que parla a través del seu patrimoni, els seus monuments i edificis com aquest». «Per això –ha afegit- hem volgut conéixer de primera mà les conclusions de l’estudi arqueològic, veure el treball de consolidació de l’estructura, i oferir un servici cultural més a la ciutat».

Els treballs de consolidació de l’edifici es van realitzar entre els anys 2016 i 2017. «Donada la situació precària del monestir, era imprescindible escometre i concloure les tasques de consolidació abans de conducta a fer els treballs de tast i estudi arqueològics», ha explicat Gómez.

L’ÚNICA BUTLA DE PLOM TROBADA EN UNA EXCAVACIÓ

Els tècnics responsables dels treballs han detallat el contingut i importància de les troballes efectuades en aquests mesos en el monestir. S’han trobat traces de l’edifici medieval, encara que el que es pot veure a peu de sòl data del segle XVIII, excepte l’Església, l’evolució de la qual al llarg dels segles s’ha pogut constatar en l’estudi arqueològic.

S’ha trobat una important col·lecció de ceràmica del segle XV i una altra del segle XIX, així com un paviment de ceràmica també del segle XV, «espectacular», en paraules dels experts, que s’intentarà restaurar. Entre les restes, els tècnics han destacat la troballa d’una butla de plom (un document segellat amb plom sobre assumptes polítics o religiosos, concedit com a agraïment pel suport del beneficiari a algun assumpte); en aquest cas, a la construcció del convent de la Trinitat, i té la particularitat que és l’única butla que ha sigut trobada en una excavació, ja que el més habitual és trobar aquest tipus de documents en biblioteques o arxius.

Tal com han explicat els tècnics del Servici Municipal d’Arqueologia, Sant Vicent sempre ha estat molt relacionat amb el màrtir, s’ha especulat amb què fora ací el seu suposat lloc d’enterrament. Per això, els treballs arqueològics buscaven també algun element que relacionara el monestir amb una àrea funerària d’època romana i que poguera establir la relació amb el sant. Les conclusions assenyalen que quasi no hi ha restes d’època romana, visigoda i islàmica; i la part monumental construïda remet a l’època de la conquesta de Jaume I, quan el rei va manar construir un gran santuari dedicat a l’únic màrtir que hi havia llavors a València, Sant Vicent.

L’evolució de l’edifici està àmpliament estudiada: es va construir un monestir que inicialment va ser una església-santuari i que va tindre dues fases; es va afegir una torre monumental no prevista en el projecte a la qual s’accedeix per una escala de caragol externa i que va ser derrocada a la fi del segle XVII. L’immoble va anar transformant-se amb els canvis estètics de la història: romànica, gòtic, renaixement i barroc, i suma un claustre. Fins que en el segle XIX, amb la desamortització de l’edifici i exclaustració dels frares, pateix la demolició de la capçalera i la torre campanar amb l’objectiu d’ampliar el carrer Sant Vicent.

L’edifici va ser comprat llavors per a ser convertit en fàbrica tèxtil (de fet, s’han trobat algunes restes d’aquesta època), però va ser de nou adquirit, pel marqués de Tremolar, per a albergar a les monges del convent de Sant Josep i Santa Tecla, que era al carrer de la Mar, les quals havien sigut expropiades per a ampliar el carrer de la Pau. Durant la Guerra Civil, el monestir es va convertir en caserna, i d’eixa època es conserven alguns banys i dutxes, i fins i tot algunes pintures. Amb el posterior retorn de les monges es va vendre una part de l’espai, amb la idea de vendre el monestir en el seu conjunt (fins i tot es van enumerar les pedres de la portada per a desmuntar-la i poder traslladar-la a algun lloc).

Els tècnics han conclòs l’explicació assenyalant la troballa de nombrosos objectes, ceràmiques, monedes, escultures i elements dels altars de l’església, així com enterraments (més de 160, dels quals 23 guardaven posició anatòmica; i tots ells del segle XIV al segle XVII).

L’últim atzar del monestir va ser el projecte de demolició que, en 1973, va ser paralitzat per un grup d’intel·lectuals valencians, entre els quals es comptaven noms com Manuel Sanchis Guarner o Vicent Castells, que van treballar per a frenar la demolició del convent. Cinc anys després, en 1978, l’immoble va ser declarat Monument Nacional.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × dos =

bombers
CCCC
bombers
Valencia activa