Un 29 de novembre de 2013, la ràdio i la televisió públiques valencianes es van apagar. Amb l'arribada del nou Consell del Botànic va començar la nova corporació valenciana de mitjans de comunicació. Àpunt ultima tots els detalls per a la seua inauguració. Hui comptem amb un convidat de luxe, Vicent Soler, Conseller d'Hisenda amb qui parlem de la necessitat d'un audiovisual valencià fort i sobretot plural.
Amb l'actual sistema de finançament, és possible posar en marxa una ràdio i una televisió pública?
És imprescindible perquè hi ha molts diners. Fa quatre dies constataven que gràcies a la centralització de compres en Sanitat, hem estalviat 200 milions d'euros i la televisió val només 55 milions. És a dir, no hem tancat cap ambulatori, cap servei públic. Al contrari, hem reduït les llistes d'espera, hem reduït la ràtio alumnes-professors i estem millorant tots els serveis. Governar bé també té els seus avantatges i per tant una televisió en valencià, plural, de qualitat, de proximitat és imprescindible. En quin país del món democràtic que té llengua pròpia, té un sentit d'identitat, forma una col·lectivitat d'interessos i no té un mitjà de comunicació en ple segle XXI? Nosaltres, som l'excepció. Per tant, és un dret essencial.
Quan un xiquet en casa fica la tele i només pot vore dibuixos en castellà, la veritat és que una cosa està fallant en el sistema. És molt fort el que ha passat però volem no només que siga en valencià, que siga també de qualitat i de respecte, que no siga governamental, que la gent estiga orgullosa de la seua televisió i de la seua ràdio. No volem caure en els pecats del passat.
Vora la llum enguany la nova ràdio i televisió dels valencians?
Jo crec que sí. Ens hem trobat amb molts obstacles, de tot tipus, no només legals i econòmics, sinó també sobretot tecnològics. Pràcticament tota la tecnologia estava obsoleta, deteriorada, s'ha hagut de canviar tots els equips tecnològics. Però afortunadament el tema està encarrilat i jo crec que en els pròxims mesos tindrem televisió i ràdio.
Pensa que les accions de Govern arriben als valencians?
Jo quasi mai agafe el cotxe oficial. Jo vinc a la Conselleria caminant i la gent em para pel carrer. Segur que la gent que em volguera insultar, no em pararia però en general trobe un ambient positiu. Però si no tens una televisió valenciana críticament és més complicat. Jo no vull una televisió governamental però sí una televisió de proximitat. Una televisió que explique les coses com açò mateix que estem fent ara. Això falta i crec que som menys coneguts el govern dels valencians pels valencians del que hauria de ser. La gent coneix més als Ministres que als Consellers i no sé si això és correcte perquè en la vida quotidiana el que facen els Consellers és més important que el que fan els Ministres. Però les televisions espanyoles, totes, privades i públiques, parlen dels Ministres.
Quan un valencià es fica davant de la tele, veu el que li fiquen i si no té una televisió pròpia no podrà conéixer el seu govern més pròxim tant el govern com l'oposició.
De fet València ha eixit només a les televisions nacionals per temes de corrupció i en canvi d'altres accions, festes, etc apenes eixim. Per què pensa que passa això?
És un problema de centralisme audiovisual. Espanya s'acaba en la M50. N'hi ha un problema allà que es diu Catalunya i com a problema es tracta, però si no fóra un problema tampoc. Dit això, com tots els mitjans es troben dins de la M50, reprodueixen la seua visió dins de la M50. Malgrat tot, sí que és veritat que la percepció de València, de la Comunitat Valenciana, no és la mateixa. La hipoteca reputacional no és fàcil de llevar-la. Quan he anat a Brussel·les, he hagut d'explicar que açò és un país democràtic, hi ha unes urnes i que els governs poden canviar i coses molt elementals. Nosaltres som uns altres i segurament estem ahí perquè la gent s'ha cansat de les coses que feien els altres.
Jo crec que la percepció del canvi va quallant, no és fàcil, perquè són 20 anys governant d'una determinada manera però jo crec que estem alçant a poc a poc la hipoteca reputacional. Hui un periòdic econòmic han decidit traure-mos a nosaltres i a Castilla León i a més de contrast. No hi ha tants precedents que la premsa madrilenya ens faça protagonistes i a més en positiu. Per exemple, el Consejo de Política Fiscal i Financiera abans només parlava Catalunya i Andalusia, ara tot el món està esperant que jo parle i a més amb expectació.
Poc a poc estem conformat una forma diferent de percebre la Comunitat Valenciana, no serà fàcil però no per això hem de desesperar, tot el contrari hem de continuar treballant.