25n
25N
25N

La Comunitat Valenciana és la tercera amb major esforç per a garantir els serveis públics

Els “Papers de Finançament” desvela en el seu segon número que l’Administració central va incrementar durant el mateix període la seua despesa real per càpita en serveis públics fonamentals a un ritme de l’1,2% anual

La Comunitat Valenciana és la tercera amb major esforç per a garantir els serveis públics
13/11/2017 -

La insuficiència global de les comunitats s’ha traduït en la necessitat d’aquestes de dedicar un major percentatge dels seus recursos als serveis públics fonamentals, en detriment de la resta de funcions. En concret, en 2015 les comunitats van haver de dedicar el 73,9% dels seus ingressos no financers a aquestes funcions, mentre que abans de la crisi l’esforç financer en aquests serveis era del 68%.

Aquestes són algunes de les conclusions que s’extrauen del segon número de “Papers de Finançament”, una sèrie de documents tècnics i d’anàlisis, fruit de la col·laboració entre la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic i l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), dirigits a promoure el coneixement de les repercussions per a la Comunitat Valenciana de la distribució de recursos derivada de l’actual sistema de finançament. En el primer nombre d’aquesta sèrie d’informes s’analitzava la situació de l’educació.

La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha destacat que aquesta és “una mostra més que el sistema de finançament és insuficient”. “La bretxa entre els ingressos que rebem per a donar cobertura a l’Estat del Benestar i la despesa real per a satisfer les necessitats dels valencians i valencianes en matèria de sanitat, educació i dependència és cada vegada major”, ha recalcat.

En aquest sentit, Mira ha assenyalat que “el nou sistema de finançament autonòmic ha d’assegurar-nos la suficiència perquè tots els espanyols siguen tractats per igual, però també ha de garantir d’alguna manera algun Fons de Reserva de la despesa social que ens permeta actuar davant fluctuacions de l’economia que són lògiques”.

“Encara que les comunitats han ajustat les seues despeses en serveis públics fonamentals en l’últim període, per a protegir-ho per tractar-se de serveis que la població considera prioritaris, han hagut de dedicar una part major dels seus recursos a eixos serveis”. Per aquesta raó, la resta de serveis prestats per les comunitats, com són els serveis econòmics, R+D+i, habitatge o cultura, ho han perdut i han patit ajustos més severs”.

La prioritat dels serveis públics fonamentals per a les comunitats es reflecteix que les comptes amb menys recursos dediquen un major percentatge dels seus ingressos a eixos serveis, ajustant més la resta de funcions. “La Comunitat Valenciana dedicava en 2015 el 79,8% dels seus ingressos no financers als serveis públics fonamentals, un percentatge major que el de 2007 (llavors era del 70,3%) i entre un 8% i un 20% superior al de les comunitats amb majors ingressos“, indica el document.

IVIE

IVIE

 

Reducció desigual entre les administracions

El segon número de “Papers de Finançament” desvela que la capacitat de protegir les prestacions de l’Estat de Benestar des de la crisi ha sigut molt desigual entre administracions. Les comunitats de règim comú han reduït la seua despesa real per habitant en sanitat, educació i serveis socials a una taxa mitjana anual de l’1,8%, acumulant ajustos per 11.126 milions entre 2009 i 2015. La reducció acumulada és del 15%, el 10,6% en les comunitats forals. No obstant això, en el mateix període els ens que componen l’Administració central (Govern i Seguretat Social) han elevat la seua despesa en serveis fonamentals per càpita a l’1,2% anual, 13.195 milions.

El document assenyala que el model de finançament autonòmic no ha proporcionat recursos suficients a les comunitats autònomes per a atendre aquests serveis. I afig: “L’argument que la causa de la insuficiència de recursos de les comunitats autònomes es deu al fet que la seua despesa és excessiva no encaixa amb les dades de despesa en serveis públics fonamentals de les comunitats forals o dels països europeus de similar nivell de renda, tots dos molt superiors”. De fet, “a la Comunitat Valenciana la despesa en serveis públics fonamentals per càpita es troba molt allunyat d’ambdues referències i se situa per sota de la mitjana de les comunitats de règim comú”.

IVIE

IVIE

Diferències de despesa entre comunitats de quasi 1.000 euros

Però, com certifica aquest informe, existeixen també diferències “notables” de despesa en serveis públics fonamentals entre les diferents comunitats autònomes. Així, es comprova que en el període 2009-2015, les diferències de despesa per habitant de les comunitats autònomes s’aproximen als mil euros per càpita, estant al capdavant les comunitats forals, amb una mitjana per càpita per al període que supera els tres mil euros (Navarra, 3.196 euros, i País Basc. 3.138 euros), enfront dels 2.203 euros de Balears. No obstant això, les diferències entre les comunitats de règim comú també són elevades, superant els 500 euros per habitant (al capdavant Cantàbria, amb 2.786 euros, i per la cua Balears, amb 2.203 euros).

“La Comunitat Valenciana, amb una despesa per càpita de 2.302 euros se situa un 6% per sota de la mitjana de totes les comunitats i un 4% per sota de la mitjana de les de règim comú, trobant-se molt allunyada de les comunitats més beneficiades per tots dos sistemes de finançament”, assenyala el document. En concret, la Comunitat se situa, com a conseqüència del infrafinaçament, a 140 euros per càpita de la mitjana de les comunitats (a 95 de les de règim comú) i a més de 800 euros de les forals.

“Les comunitats de règim foral -continua el document-, que han comptat amb més recursos del sistema de finançament, han gastat més en serveis públics fonamentals per habitant ajustat. La Comunitat Valenciana s’ha situat per sota de la mitjana en recursos per habitant ajustat i la seua despesa en serveis públics fonamentals per unitat de necessitat també ha sigut inferior a la mitjana”.

El menor ajuste experimentat per les comunitats forals (un 10,6%) ha incrementat a més la bretxa existent entre aquestes i les de règim comú, que en 2015 aconseguia el 33%. D’aquesta manera, la despesa de les forals després dels ajustos supera al màxim aconseguit per les comunes abans dels ajustos.

IVIE

IVIE

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

18 + 20 =