25n
25N
25N

La Comunitat Valenciana és la tercera amb més romanents als ajuntaments, fins a 1.675 milions

La Comunitat Valenciana és la tercera amb més romanents als ajuntaments, fins a 1.675 milions
20/09/2020 -

Els romanents de tresoreria que tenen bona part de les entitats locals va aconseguir la xifra de 16.727,2 milions d’euros l’any 2019. La Comunitat Valenciana és la tercera autonomia amb més muntants, amb prop de 1.675 milions d’euros depositats en els bancs i 588 milions de saldo no financer.

Aquests són els càlculs realitzats pels Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), recollits per Europa Press i realitzats a partir de la informació pressupostària de 2019 facilitada per les entitats locals al Ministeri d’Hisenda fins al passat 31 d’agost d’enguany.

En concret, el saldo no financer de les entitats locals és de 4.858,1 milions d’euros, registrant els majors saldos els ajuntaments de la Comunitat de Madrid (930,3 milions d’euros), Andalusia (898,1 milions), Canàries (676,8 milions) i Comunitat Valenciana (588 milions).

Els segueixen les entitats locals de Catalunya (518,2 milions), Illes Balears (285,9 milions), Aragó (227 milions), Castella i Lleó (198,8 milions), Galícia (145,5 milions), Castella-la Manxa (130,7 milions), Múrcia (77,6 milions), Astúries (66,2 milions), Cantàbria (42,8 milions), Extremadura (40,7 milions), La Rioja (16,54 milions) i Ceuta (14,3 milions).

Quant als romanents de tresoreria que les entitats tenen depositats en els bancs, al no poder haver fet ús d’aquests, encapçalen les majors xifres les regions de Catalunya (2.567,1 milions), Canàries (2.125,2 milions), Andalusia (1.917 milions), Comunitat Valenciana (1.675 milions) i la Comunitat de Madrid (1.361 milions).

A continuació se situen els ens locals de Galícia, amb 1.283,5 milions de romanents, Castella i Lleó (1.234,9 milions), País Basc (1.196,5 milions), Illes Balears (850,9 milions), Castella-la Manxa (627,6 milions), Aragó (619,1 milions), Extremadura (423,5 milions), Cantàbria (272,6 milions) Astúries (241,7 milions), La Rioja (108,7 milions), Múrcia (107,3 milions), Navarra (98,5 milions) i Ceuta (16,63 milions).

HISENDA SUSPÉN LA REGLA DE DESPESA DE 2020

El Ministeri d’Hisenda va anunciar dilluns passat que impulsarà un nou decret llei perquè els ajuntaments compten amb més recursos per a fer front a la crisi del coronavirus que, entre altres coses, inclourà la suspensió de la regla de despesa per a l’any 2020, i tindrà un impacte superior als 3.000 milions d’euros.

Els tècnics d’Hisenda creuen que és un “encert” que el Govern reprenga amb un nou reial decret llei les mesures que tenen un major consens i que van ser rebutjades la setmana passada en el Congrés, i a més aprofite per a modificar els Pressupostos de l’Estat per a finançar els majors lliuraments a compte als municipis en aquest any i incorpore la liquidació del finançament dels municipis corresponent a 2018.

Igualment, esperen que s’aconseguisca un acord ampli en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) que permeta disposar al Tresor de la part restant dels 14.850 milions “indisponibles” dels municipis, diputacions provincials i consells insulars de Balears i recuperar el fons de 5.000 milions d’euros per a les entitats locals que decidisquen prestar els seus romanents positius.

Segons Gestha, el nou reial decret permetrà als municipis més solvents utilitzar part dels seus romanents per a compensar el dèficit que es produirà en 2020, i sobretot en 2021, quan disminuïsquen els lliuraments a compte estatals per la caiguda de la recaptació tributària que ha provocat la pandèmia en aquest any 2020.

La regla de despesa, inclosa en la Llei d’Estabilitat Pressupostària de 2012 impulsada per l’anterior Executiu del PP, restringia als ajuntaments l’ús del superàvit pressupostari, ja que només permet als consistoris destinar els seus superàvits per a amortitzar deute o depòsits bancaris.

La nova iniciativa d’Hisenda arriba després que el Congrés tombara dijous passat el decret llei que recollia l’acord amb la FEMP per a la cessió a l’Estat dels romanents municipals, que només va comptar amb els vots afirmatius del PSOE, Unides Podem i Teruel Existe.

QUEDEN PENDENTS ELS ROMANENTS

No obstant això, la nova iniciativa d’Hisenda aborda el 85% de les mesures del decret fallit però no inclourà mesures relatives als romanents per “falta de consens”, després de la fallida fórmula que permetia esquivar el veto de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i de la Constitució a la possibilitat que els ajuntaments registren dèficit, de manera que els municipis que volgueren podrien fer un préstec a l’Administració de l’Estat pels més de 14.000 milions d’euros acumulats en romanents per a rebre’ls de manera progressiva durant els pròxims deu anys.

Per a això, Hisenda oferia en el decret no convalidat accés a línies de finançament d’uns 5.000 milions a fons perdut entre 2020 i 2021 als ajuntaments que s’oferiren, així com cobrir part de les seues despeses i que parteix d’aqueix muntant estiguera lligat a la població i no al seu romanent amb la finalitat de beneficiar també als municipis que no tingueren estalvis.

Els alcaldes que es van oposar al reial decret de Montero exigeixen que el fons Covid de 5.000 milions per als ajuntaments siga incondicionat, com a les comunitats autònomes, i que no depenga dels romanents, sent l’Estat el que sufragara els fons addicionals per als municipis. Del seu costat, els partits d’esquerres advoquen per eliminar el veto al dèficit de les entitats locals.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × 5 =

bombers