25n
25N
25N

La Comunitat és la setena CCAA amb més feminicidis entre 2016 i 2018: 16 dels 151 d'Espanya

La Comunitat és la setena CCAA amb més feminicidis entre 2016 i 2018: 16 dels 151 d'Espanya
25/09/2019 -

La Comunitat Valenciana és la setena comunitat autònoma d’Espanya amb major taxa de feminicidis en el trienni 2016-2018, en registrar un total de 16 casos dels 151 comptabilitzats a Espanya per l”Observatori contra la Violència de Gènere’ del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). De les 16 víctimes, únicament cinc van denunciar els fets (31,3%).

Amb una mitjana de 2,5 casos per cada milió de dones majors de 15 anys, la Comunitat se situa en la setena posició de la taula, per darrere de Balears, Canàries, Navarra, Aragó, Astúries i Castella-la Manxa –en aquest ordre– i per davant de Castella i Lleó, Galícia, Catalunya, Andalusia (amb Ceuta i Melilla), Murcia, Extremadura, Madrid i País Basc.

Per províncies, de les 16 víctimes mortals en la Comunitat entre 2016 i 2018, sis es van registrar a València, altres sis a Alacant i quatre a Castelló. Aquesta incidència representa el 0,24%, el 0,33% i el 0,69% de ràtio en comparació a la població de cadascuna, respectivament.

La taxa de feminicidis de la Comunitat Valenciana ha evolucionat en els tres últims anys: de 2,81 casos per cada milió de dones en 2016 a fins a 3,75 en 2017, mentre que en 2018 es va mantenir per davall d’1,82.

VALÈNCIA, QUARTA CIUTAT AMB MÉS CASOS

Respecte a la distribució per grans ciutats, de més de mig milió d’habitants, València ocupa la quarta posició en volum de feminicidis entre 2016 i 2018, en sumar un total de quatre, per darrere de Madrid, Barcelona i Saragossa, en aquest ordre.

En l’àmbit nacional, el nombre de dones que van morir a les mans de la seua parella o exparella a Espanya entre el 2016 i 2018 va ser de 151, un 11,2% menys que en el trienni anterior. Del total de víctimes, 46 (un 30,5%) havia denunciat al seu agressor.

El CGPJ subratlla que Galícia i Catalunya són les comunitats autònomes en les quals aquesta taxa és “anormalment baixa”. En la comunitat gallega van ser assassinades nou dones per les seues parelles i només una havia denunciat maltractaments (11,1%), mentre que en el cas de la catalana, de 23, només tres (13%) van interposar denúncia. A Castella-la Manxa, un dels huit feminicidis va ser denunciat prèviament (12,5%).

La mitjana d’edat de les víctimes va ser de 43,5 anys, molt similar a la mitjana registrada en períodes anteriors. És a dir, prop de la meitat de les dones assassinades se situen entre els 26 i els 45 anys.

EL SILENCI, “UN FACTOR DE RISC”

L’Observatori assenyala que el silenci de la víctima és un “factor de risc per a la vida de les dones maltractades”. “Les víctimes de la violència masclista viuen tenallades pel pànic, que els impedeix denunciar per temor a represàlies”, lamenta.

En aquest sentit, destaca que la denúncia és el pas previ necessari que permet a les diferents administracions iniciar els tràmits per a la concessió d’ajudes, adopció de mesures de protecció i investigació dels fets que puga concloure amb la condemna a l’agressor.

Així mateix, fa una crida a la societat, perquè la contribució dels familiars de les víctimes o de terceres persones pot arribar a ser “decisiva”. En aquesta línia, veu “preocupant” que l’entorn de la víctima només presentara entre el 5% i el 7% del total de denúncies.

EL 43% TENIA FILLS MENORS

Segons les dades de l’Observatori, a causa de la violència masclista, 102 menors d’edat van quedar orfes entre 2016 i 2018 per haver perdut a les seues mares. El 43% de les víctimes tenia fills menors d’edat en comú amb l’agressor o bé fruit d’una relació anterior.

El 75% de les víctimes eren mares, una dada que indica que la maternitat –juntament amb la pobresa, la dependència econòmica o per discapacitat i l’embaràs– és un factor que fa més vulnerables a les dones víctimes de la violència masclista i que guarda relació amb l’elevat percentatge de casos sense denúncia prèvia. Segons el parer de la institució, “la por tenalla a la víctima, que no denúncia per a protegir als seus fills”.

Segons les dades analitzades, el 64,9% de les víctimes vivia amb l’agressor en el moment de la seua mort i el 45,7% tenia o havia tingut un vincle matrimonial amb el victimari. Si es tenen en compte els deu últims anys, aqueix vincle existia quasi en la meitat dels casos: marit (42,8%), exmarit (3,8%), una altra relació afectiva actual (29,3%) o una altra relació afectiva acabada (24%).

Quant a la nacionalitat de la víctima, les dues terceres parts (el 64,2 per cent) de les assassinades en el període analitzat eren espanyoles; l’altre 35,8 per cent eren estrangeres, una dada que, segons l’Observatori, torna a posar de manifest la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu de dones.

Quant a l’agressor, durant el trienni analitzat l’edat mitjana era de 48,2 anys, cinc anys més que la mitjana d’edat de les víctimes. La majoria dels victimaris (65,8%) eren espanyols i els estrangers procedien en la seua majoria, com les víctimes, d’Europa i Amèrica Llatina, sent en tots dos casos el 41,5% del total. Els països de major procedència són Romania, Colòmbia i el Marroc. En la majoria dels casos (83%), la víctima i agressor compartien nacionalitat.

QUASI LA MEITAT VAN SER DETINGUTS

Entre 2016 i 2018, un 47% dels victimaris van ser detinguts, un 16,6% es van entregar; el 22,5% es van suïcidar; el 13,2% es van autolesionar (temptativa de suïcidi) i el 0,7% van fugir.

En el 81% de les vegades, el crim es va cometre en el domicili. Els següents llocs més freqüents van ser la via pública i el vehicle, tots dos en un 6% dels casos, i el treball (2%).

Quant al mètode emprat, el 46% de les morts ho va ser per arma blanca i el 20% per asfíxia o escanyament. Els colps i colps amb objectes van ser causa de la mort en el 13% dels casos, el mateix percentatge en el qual apareix l’ús d’arma de foc.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

15 + 16 =

CCCC
torrent