La Comunitat Valenciana presenta un dèficit de 20.844 places residencials per a persones majors, segons l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials, que xifra en 70.000 les places que falten en el conjunt del país. Els organismes internacionals recomanen que hi haja cinc places per cada 100 persones majors, una ràtio que a Espanya només aconsegueixen cinc comunitats autònomes.
Segons adverteixen, la població major de 65 anys ha augmentat de huit milions de persones en 2010 a nou l'any passat, mentre que les places residencials s'han incrementat en 12.353 en el mateix període de temps.
En conseqüència, la ràtio de places residencials per cada 100 persones majors s'ha reduït passant de 4,56 a 4,21, la qual cosa l'allunya de l'objectiu del 5 per cent. Això evidencia un dèficit de 70.000 places en termes absoluts, segons adverteixen des de l'Associació de Directores i Gerents.
A més, assenyalen que les places de finançament públic, que són les que garanteixen l'accés a aquest servei de totes les persones que el necessiten, només constitueixen 2,5 per cada 100 majors de 65 anys, és a dir, la meitat de la ràtio aconsellable.
En concret, recorden que unes 100.000 persones que tenen reconegut actualment grau II i III de Dependència, estan a l'espera de rebre alguna de les atencions a les quals tenen dret.
Els principals dèficits de places residencials, per a aconseguir almenys la ràtio de cinc places per cada 100 majors de 65 anys són Andalusia (on falten 27.981 places per a aconseguir eixa ràtio), Comunitat Valenciana (amb un dèficit de 20.844), Galícia (14.858), Regió de Múrcia (8.364), Catalunya (8.038), Comunitat de Madrid (7.479), Canàries (7.364) i País Basc (6.063).
Només cinc comunitats --Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Astúries i Aragó-- aconsegueixen o superen la ràtio de cinc places per cada 100 persones majors de 65 anys, i només una d'elles, Castella i Lleó, aconsegueix també aquesta ràtio amb places de finançament públic.
PLACES DE FINANÇAMENT PÚBLIC I PRIVAT
Les diferències també aconsegueixen la proporció entre places de finançament públic i les de finançament privat, segons assenyalen, destacant en aquest sentit comunitats com Aragó, Comunitat de Madrid o Astúries, on existeix un major nombre de places residencials de finançament privat que pública.També apunten que existeixen grans diferències en els preus i quanties que abonen els usuaris en les places residencials de finançament públic, tant en centres propis com en els concertats, en una forqueta que va des de menys de 7.000 euros anuals en comunitats com la Comunitat Valenciana, La Rioja, Andalusia, Madrid o Catalunya, fins més de 8.000 euros a Aragó, Regió de Múrcia, Navarra o País Basc; en aquestes dues últimes Comunitats amb quanties que superen els 10.000 i els 11.000 euros respectivament.
Tenint en compte que la pensió mitjana a Espanya no aconsegueix els 1.000 euros mensuals (1.140 euros la de jubilació i 713 la de viduïtat), l'associació posa en relleu que en algunes comunitats els usuaris abonen més del 40% del preu de les places públiques, mentre que en unes altres a penes superen el 30%, fins i tot una d'elles, La Rioja, el 25%.
OBLIGATS A ABANDONAR EL MEDI RURAL
Altre debat pendent, segons indiquen, és la ubicació de les places residencials en el territori, ja que la seua manca se centra en les grans urbs, mentre que, en els mitjans rurals, a vegades excedentaris en places, no s'adeqüen a les característiques i necessitats d'aquests territoris i dels seus habitants de més edat, constituint "un factor que aguditza el buidament d'aquests territoris, i el sofriment dels qui a una edat molt avançada es veuen obligats a abandonar-los".També consideren "imprescindible" debatre sobre les ràtios de plantilles amb les quals compten els centres residencials de majors, especialment en la necessitat d'incrementar la ràtio gericultors; però, sobretot, sobre el model residencial, per a "superar el model assistencialista i sobreprotector que encara impregna aquests centres, avançant cap a models que oferisquen entorns íntims, evitant la massificació i facilitant la convivència i el desenvolupament del projecte vital de cada persona".