25n
25N
25N

La Comunitat Valenciana perdrà un escó en el Congrés i un senador territorial per reducció de població

La Comunitat Valenciana perdrà un escó en el Congrés i un senador territorial per reducció de població
27/04/2019 -

La Comunitat Valenciana perdrà en les eleccions generals d’aquest diumenge un escó en el Congrés per la circumscripció de València i, a més, un senador de designació territorial respecte a les eleccions de 2016, per la reducció de la població.

En el cas del Congrés, les províncies de Madrid i Barcelona guanyaran un escó que perdran les circumscripcions d’Astúries i de València. La xifra de parlamentaris varia en cada convocatòria electoral en funció de la població.

En total s’elegeixen 350 diputats i 208 senadors, perquè com és habitual des de 1977, les eleccions generals afectaran a les dues Cambres. Teòricament, la llei electoral permet triar un dia al Congrés i un altre diferent al Senat, però mai s’ha aplicat aquesta opció.

El nombre de senadors és fix: quatre per circumscripció provincial, dues a Ceuta i Melilla i un en les següents illes o agrupacions d’illes: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Ferro, Lanzarote i La Palma.

On hi ha variació és el Congrés, però respectant uns mínims determinats: cada circumscripció ha d’elegir un mínim de dos diputats amb l’excepció de Ceuta i Melilla, que trien un cadascuna.

I en aquesta ocasió, i tenint en compte el decret de convocatòria de les eleccions de 2016, recollit per Europa Press, hi ha dues circumscripcions que guanyen un escó en el Congrés per l’augment del cens: Madrid, que passa de 36 a 37 diputats, i Barcelona, que puja de 31 a 32.

Per a mantindre el marc de 350 escons, ha d’haver-hi dues circumscripcions que perden un diputats, i aqueixes seran Astúries, que baixa de huit a set, i València, que passa de 16 a 15 escons.

UN SENADOR TERRITORIAL MENYS

La Comunitat perdrà un senador territorial la pròxima legislatura i passarà de tindre sis a cinc, que es repartiran els grups parlamentaris de les noves Corts després dels comicis autonòmics del 28 d’abril.

Les autonomies tenen diversos senadors triats pels seus respectius parlaments, que se sumen als que elegeixen els ciutadans en les urnes en les eleccions generals. Totes compten amb un senador de designació fix i un altre més per cada milió d’habitants, per la qual cosa el número total puja o baixa segons ho fa la població. Són càrrecs que es renoven després de cada procés electoral autonòmic i que es distribueixen els partits polítics segons els seus resultats.

La Comunitat va elegir en 2015 a sis senadors autonòmics després de les eleccions d’aquell any. Segons el padró de 2014, l’oficial en aqueix moment, tenia una població de 5.004.844 habitants, així que li corresponia designar al senador que tenen totes les comunitats i altres cinc més, un per milió.

Van arribar les eleccions generals de 2016, es va actualitzar el cens i la població valenciana havia baixat dels cinc milions (té 4.963.703 habitants), per la qual cosa havia de perdre un d’aqueixos escons. Les Corts entenien no obstant això que els seus senadors de designació són triats per a quatre anys segons el cicle electoral autonòmic i que no se li podia retirar el mandat a un d’ells amb la legislatura en marxa.

Finalment, els grups parlamentaris del Senat van votar i ho van fer a favor del criteri valencià: la Comunitat mantindria els sis senadors fins a les següents eleccions autonòmiques, que estan ja oficialment convocades. En la pròxima legislatura, aquesta autonomia tindrà cinc senadors per designació parlamentària, han confirmat a Europa Press des de les Corts.

La resta d’autonomies no registrarà no obstant això cap canvi. D’aquesta manera, en la pròxima legislatura la Cambra Alta tindrà 57 senadors autonòmics (en comptes dels 58 actuals) i un total de 265 membres (un menys que fins ara). La majoria absoluta necessitarà per tant el vot de 133 senadors.

DOS SENADORS DEL PP

Els sis senadors que van triar Les Corts Valencianes en 2015 van ser Rita Barberá i Alberto Fabra (PP), Joan Lerma (PSPV), Pilar Lima (Podemos), Carles Mulet (Compromís) i Luis Crisol (Cs). La defunció de Barberá en 2016 va obligar a la seua substitució per Antonio Clemente.

La distribució dels cinc senadors actuals dependrà del resultat electoral del 28 d’abril.

ELS TEMPS DE LA REELECCIÓ

La coincidència, per primera vegada en la història, de les eleccions generals i a les Corts ha posat sobre la taula el procediment pel qual es nomenaran aquests senadors, donat el curt termini de temps del qual disposarà el nou parlament valencià per a procedir al nomenament perquè aquests puguen estar ja designats en constituir-se el Senat.

Els grups estudien un nomenament “exprés” dels senadors territorials per a arribar a temps, i plantegen escurçar el termini a dos dies després de la constitució de la nova cambra valenciana el 16 de maig.

Tant els partits en el govern del Botànic –PSPV, Compromís i Podem– com els de l’oposició –PP i Ciutadans (Cs)– confien que els nous diputats que isquen després del 28A tinguen “voluntat política” per a arribar a un acord unànime que permeta escurçar el procediment.

El lletrat major de les Corts, Francisco J. Visiedo, que ha explicat que es tracta d’un procediment legal complex i que per a escurçar el termini és necessari l’acord unànime de tots.

En la Comunitat, el nomenament dels senadors va lligat a la legislatura autonòmica i una vegada dissoltes Les Corts queda dissolt el seu mandat. En aquesta ocasió, el parlament valencià es constituirà el 16 de maig i tindria fins al 21 de maig, quan es constitueix el Senat. Es tracta d’un breu període de temps perquè la llei exigeix que compareguen en comissió i se sotmeten a la votació en ple.

Els terminis habituals que es manegen per a aquesta designació provocarien que el Senat es constituïra sense els cinc senadors territorials valencians triats.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc + quinze =

torrent