25n
25N
25N

La Comunitat Valenciana tindrà menys recursos per a superar la crisi per l'infrafinançament

La Comunitat Valenciana dispondrá de “muchos menos recursos” para las políticas de desarrollo necesarias para superar los efectos de la COVID-19 que las regiones favorecidas por la financiación autonómica

La Comunitat Valenciana tindrà menys recursos per a superar la crisi per l'infrafinançament
04/06/2020 -

“Les comunitats millor finançades tenen molts més recursos per habitant per a polítiques de desenvolupament regional destinades a superar la COVID-19 que les regions amb pitjor finançament”, segons l’últim informe de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE). D’aquesta manera, d’acord amb les competències que tenen les comunitats autònomes com a responsables d’atendre els serveis públics fonamentals (SPF), aquelles infrafinançades com la Comunitat Valenciana està obligant els seus governs a afrontar els efectes de la pandèmia des del primer moment, especialment en els aspectes relacionats amb la sanitat.

No obstant això, aquesta retallada, al qual es veuen obligats molts governs autonòmics que no reben un finançament adequat, no s’ha produït amb la mateixa intensitat en totes les regions, i segons com apunta l’informe de l’IVIE, les despeses per habitant en desenvolupament regional, com són entre altres l’impuls econòmic, la protecció del medi ambient, l’habitatge, la cultura i el suport a la R+D+i, “eren i són molt dispars”.

Navarra, La Rioja i Cantàbria superaven en 2018 els 800 euros de despesa per habitant, mentre que Múrcia i la Comunitat Valenciana no aconseguien els 400 euros, segons es detalla en el nou informe COVID-19: IvieExpress, elaborat per Francisco Pérez i Silvia Mollá.

Concretament, la diferència de recursos per habitant entre les comunitats pitjor i millor finançades, com poden ser la Comunitat Valenciana i Navarra, superava els 60 punts percentuals en 2019. Si la referència són els habitants ajustats, la distància més gran es registra entre Navarra i Castella-la Manxa, amb una diferència de 56 punts.

D’aquesta manera, les comunitats autònomes que tenen més ingressos per habitant -Navarra, País Basc, Cantàbria, La Rioja, Extremadura i Astúries- necessiten fer menys esforç pressupostari per a cobrir les necessitats de despesa en serveis públics fonamentals. És a dir, malgrat gastar més per habitant en aquests serveis, el percentatge efectiu dels ingressos nets que dediquen a sanitat, educació i protecció social és pròxim al 70%. No obstant això, les pitjor finançades, com són Andalusia, Castella-la Manxa, Madrid, Múrcia i la Comunitat Valenciana, han d’utilitzar entre el 85% i el 90% del seu pressupost per a atendre els seus serveis públics fonamentals. Això implica que les primeres disposen de molts més recursos que les últimes per a desplegar polítiques relacions amb el desenvolupament regional. Pérez i Mollá, els autors de l’informe incideixen en què aquestes diferències tan substancials són preocupants en general perquè qüestionen la solidaritat interterritorial, però ho són més encara quan les comunitats s’enfronten al repte de recuperar i modernitzar les seues economies després de la crisi derivada de la COVID-19.

La Comunitat Valenciana ha d’utilitzar entre el 85% i el 90% del seu pressupost per a atendre els seus serveis públics fonamentals. IVIE

En la Comunitat Valenciana, donada la seua dimensió poblacional, realitzar una despesa en desenvolupament regional per habitant similar al que executen algunes autonomies que compten amb més recursos implicaria increments d’entre el 50% i el 120%, variant segons la regió amb la qual es compare. D’aquesta manera i com a exemple, per a igualar la despesa per habitant de Navarra, la Comunitat Valenciana hauria d’incrementar els 1.947 milions disponibles amb altres 2.376 milions. Els augments que igualarien la Comunitat Valenciana a les millor dotades representarien impulsos de demanda molt importants, equivalents a entre l’1% i el 2% del PIB valencià, i oferirien molt més marge per a desplegar polítiques de millora de la competitivitat.

Els mateixos autors de l’informe de l’IVIE conclouen que “el Govern hauria de tenir en compte les diferents circumstàncies financeres de les CC.AA. en dissenyar i assignar els fons extraordinaris destinats a la recuperació”, perquè com bé diuen, “la capacitat de resposta de les economies regionals a l’impacte de la COVID-19 és molt més limitada en alguna d’elles”. De la mateixa manera, mentre no s’adopten mesures perquè els sistemes de finançament deixen de generar asimetries, “les comunitats que compten amb menys recursos haurien de rebre fons per a la reconstrucció de manera prioritària”, ja que si no es fa així, “aquesta reconstrucció es produirà a diferents velocitats i els riscos de divergència seran majors”, afirmen Francisco Pérez i Silvia Mollá, autors de l’informe de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE).

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

nou + 12 =