25n
25N
25N

Comunitat Valenciana tindrà menys recursos per a polítiques regionals per l'infrafinançament, segons Ivie

La diferència de recursos per habitant entre les autonomies pitjor i millor finançades (Comunitat Valenciana i Navarra) supera els 60 punts

Comunitat Valenciana tindrà menys recursos per a polítiques regionals per l'infrafinançament, segons Ivie
02/06/2020 -

La Comunitat Valenciana disposarà de “molts menys recursos” per a les polítiques de desenvolupament regional necessàries per a superar els efectes de la Covid-19 que les regions afavorides pel finançament autonòmic.

Aquesta és una de les principals conclusions del nou informe ‘COVID-19: IvieExpress’, elaborat per Francisco Pérez i Silvia Mollá, de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques.

Els experts assenyalen que les comunitats autònomes són les responsables d’atendre els serveis públics fonamentals (SPF), la qual cosa està obligant els seus governs a afrontar els efectes de la pandèmia ja des del primer moment, especialment en els aspectes relacionats amb la sanitat. No obstant això, apunten, “la recuperació econòmica després de la Covid-19 requereix a més reforçar les polítiques de desenvolupament regional destinades a impulsar l’activitat econòmica que també depenen de les autonomies”.

En 2009 les despeses en aquestes polítiques representaven el 22% del pressupost de les autonomies, però el seu volum s’ha reduït quasi un 50% en els últims anys i actualment només pesen un 14,5%. Durant la recessió de 2008 i davant la dificultat d’ajustar més els serveis educatius, sanitaris o de protecció social, aquestes partides dedicades a impulsar l’activitat, especialment les d’inversió pública i I+D+i, van patir severs ajustos.

Aquestes retallades no s’han produït amb la mateixa intensitat en totes les regions, adverteixen des de l’institut d’investigació. Així, les despeses per habitant en desenvolupament regional (impuls econòmic, protecció del medi ambient, habitatge i serveis comunitaris, cultura i suport a la I+D+i) eren i són “molt dispars”. Navarra, La Rioja i Cantàbria superaven en 2018 (últim any disponible) els 800 euros de despesa per habitant, mentre que Múrcia i la Comunitat Valenciana no aconseguien els 400 euros.

La raó principal d’aquesta disparitat es troba en els recursos amb els quals compten els governs autonòmics per a atendre els serveis que tenen transferits, que són molt diferents, “com a conseqüència fonamentalment de les substancials diferències en finançament autonòmic”. En concret, la diferència de recursos per habitant entre les comunitats pitjor i millor finançades (Comunitat Valenciana i Navarra) superava els 60 punts percentuals en 2019.

Les comunitats autònomes que tinguen més ingressos per habitant (Navarra, País Basc, Cantàbria, La Rioja, Extremadura i Astúries) necessiten fer menys esforç pressupostari per a cobrir les necessitats de despesa en serveis públics fonamentals. Malgrat gastar més per habitant en aquests serveis, el percentatge dels ingressos nets que aquestes comunitats dediquen a sanitat, educació i protecció social és pròxim al 70%.

No obstant això, les pitjor finançades (Andalusia, Castella-la Manxa, Madrid, Múrcia i Comunitat Valenciana) han d’utilitzar entre el 85% i el 90% del seu pressupost per a atendre els seus SPF, malgrat no gastar més que la mitjana. Això implica, alhora, que les primeres disposen de més recursos que les segones per a atendre les despeses en desenvolupament regional.

SOLIDARITAT INTERTERRITORIAL, “QÜESTIONADA”

Els autors de l’informe incideixen en què aquestes diferències substancials són “preocupants en general perquè qüestionen la solidaritat interterritorial, però més encara en aquest moment, en el qual ens enfrontem al repte de reconstruir les economies regionals després de la crisi derivada de la COVID-19”.

En el cas concret de la Comunitat Valenciana, les despeses en SPF per habitant se situen en la mitjana (99,7%), però per a aconseguir aqueix nivell que aproxima els serveis als de les altres regions, aquestes despeses absorbeixen el 87,6% dels ingressos nets de la comunitat. En 2018, l’autonomia va disposar de 17.285 milions d’euros d’ingressos no financers que, una vegada descomptades les transferències a altres administracions, els interessos del deute i les despeses en serveis generals i seguretat, deixaven 13.370 milions d’euros disponibles per a SPF i iniciatives de desenvolupament regional.

D’aqueixa xifra, apunten, 12.997 milions, el 97%, es van destinar a serveis públics fonamentals, de manera que només el 3% restant es va poder emprar a ajudar a l’impuls econòmic de la regió, mesures de protecció del medi ambient o suport a la I+Sr. Al suplementar-se aqueixos recursos per a desenvolupament regional amb endeutament, la despesa en aqueixes polítiques va ascendir a 1.947 milions d’euros, però, malgrat això, la despesa per habitant en aqueixes partides va ser de 392 euros, el segon més baix, només per davant de Múrcia (376).

En la Comunitat Valenciana, donada la seua dimensió poblacional, realitzar una despesa en desenvolupament regional per habitant similar al d’algunes autonomies que compten amb més recursos implicaria increments d’entre el 50% i el 120%, segons la regió amb la qual es compare. Per exemple, per a igualar la despesa per habitant de Navarra, caldria incrementar els 1.947 milions disponibles amb altres 2.376 milions. Els augments que igualarien la Comunitat Valenciana a les millor dotades representarien impulsos de demanda molt importants, equivalents a entre l’1% i el 2% del PIB valencià, i oferirien molt més marge per a desplegar polítiques de millora de la competitivitat.

En opinió dels autors del document, “el Govern hauria de tindre en compte les diferents circumstàncies financeres de les CCAA en dissenyar i assignar els fons extraordinaris destinats a la recuperació, perquè la capacitat de resposta de les economies regionals a l’impacte de la Covid-19 és molt més limitada en alguna d’elles”.

“Mentre que no s’adopten mesures perquè els sistemes de finançament deixen de generar asimetries, les comunitats que compten amb menys recursos haurien de rebre fons per a la reconstrucció de manera prioritària, perquè d’una altra manera aqueixa reconstrucció es produirà a diferents velocitats i existirà major risc de divergència regional”, conclouen.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

catorze + quatre =

caixaontinyent
lleida 2020
ruta massamagrell