Els comptes de la Comunitat no ho tenen fàcil per a sanejar-se. El règim comú de finançament, que reparteix els milions d'euros recaptats en tot el país, no els reparteix equitativament; no hi ha cap semblança respecte a la inversió per habitant entre comunitats. En els últims pressupostos -de moment segueixen prorrogats aquests, del PP de Mariano Rajoy-, el territori valencià rebia una inversió de 150 euros per habitant; la més baixa de tot l'estat. Malgrat això, que obliga a la Generalitat a endeutar-se per a subsistir, els comptes han millorat.
Segons va detallar el Conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Solar, en presentar els Comptes Generals de 2018, la Comunitat va tancar l'exercici amb 840 milions d'euros en negatiu. Un resultat 'economicopatrimonial' que, malgrat estar en negatiu, valora positiu: "Hem reduït a la meitat del dèficit anual. I atenció, això és el fort... Imaginen si aqueixos mil milions d'euros ens arribaren com tocara", va asseverar.
Aqueixa és la xifra aproximada que, des de la Generalitat, calculen que haurien d'haver arribat al costat de la suma fixada en els anteriors pressupostos. En entrar en el govern en 2015, el primer executiu del Botànic es va trobar un resultat negatiu de 4.543 milions d'euros. Malgrat la "necessitat de reclamar el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)", aqueix resultat negatiu va passar a 2.636 milions en 2016 -un 42% menys-, 1.368 en 2017 i, ara, 840 milions. S'ha descendit del que és, bromegen, la 'barrera' dels mil milions.
Encara que amb positivisme, el Conseller va aprofitar l'ocasió per a reclamar un finançament just, "siga qui siga que governe": "Quan la Comunitat dispose d'un nou sistema de finançament que ens atorgue els recursos suficients i garantisca la sostenibilitat financera, es podran millorar els resultats encara més".
Doble repercussió
El FLA és una línia de crèdit estatal. Va ser creada en el 2012, en plena crisi, per a poder finances a les comunitats autònomes; una forma 'temporal' d'ajudar-les amb els seus deutes perquè no entraren en fallida. No obstant això en la Comunitat Valenciana, una comunitat que, en nivells de renda, és pobra, aporta diners com una 'rica' però rep també com si ho fóra. El resultat és un infrafinançament crònic que obliga a demanar diners 'extres' a l'Estat. Uns diners que no és gratis; s'ha de retornar amb uns interessos que paguen tots els valencians.Així, l'infrafinançament que resulta en menys recursos per als serveis valencians, obliguen a demanar unes sumes de diners que, després, tornen a repercutir en aquests. No obstant això, la Comunitat, que segons Soler "ha demostrat que l'esquerra gestiona millor que la dreta", ha aconseguit disminuir el seu deute.