Compromís pregunta al Govern pels escuts franquistes en "almenys" tres casernes de la Guàrdia Civil de València

Guardar

fotonoticia_20200601130037_1920
fotonoticia_20200601130037_1920

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha registrat tres preguntes al Govern sobre la presència d'escuts franquistes en "almenys" tres casernes de la Guàrdia Civil a València, la qual cosa demostra al seu judici que "als successius governs no els ha preocupat gens ni mica esborrar aquests vergonyosos rastres del franquisme".

Els escuts estarien en la Comandància de la Guàrdia Civil de València, en carrer Calamocha; en la Guàrdia Civil destacament València-B, en carrer Tírig, i en la caserna situada en el passeig Cantarranas.

Mulet també vol saber quines casernes o edificis utilitzats per la Benemèrita, les Forces Armades o la Policia Nacional continuen tenint busts, escultures o plaques, quadres, fotografies o símbols o escuts franquistes, així com el detall de cada instal·lació i la seua ciutat.

"Després de tants anys de 'democràcia' i 13 anys després d'aprovar la prohibició d'aquests símbols, que la mateixa administració general de l'Estat no els haja retirat de llocs tan visibles com casernes de la tercera ciutat més poblada, demostra que la llei és insuficient i que als successius governs i ministres competents no els ha preocupat gens ni mica esborrar aquests vergonyosos rastres de franquisme", ha criticat en un comunicat.

Des de 2007, d'acord amb la llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, les administracions públiques han de "prendre les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, la Guerra Civil i la repressió de la dictadura.

Entre aquestes mesures, el senador de la coalició valenciana ha ressaltat que podrà incloure's la retirada d'ajudes públiques. "Espanya diu ser una democràcia des de fa més de 40 anys. Això és més connivència que desídia, ja que aquesta no pot existir amb un règim criminal", ha reblat.

Destacats