Compromís ha presentat una moció per al seu debat en el Senat que demana l'eliminació de l'assignatura de religió en els centres educatius i que aqueix horari lectiu es dedique a altres assignatures o projectes que responguen a la realitat socioeducativa de cada centre. A més, proposa que es deixe d'assumir el cost del salari dels professors de religió en els centres privats concertats i que s'acabe amb els acords i concordats que permeten la intromissió de confessions religioses en el sistema educatiu i altres institucions públiques.
"La reforma en aquest àmbit ha d'avançar més enllà. L'avaluació o no de l'assignatura de Religió és un debat caduc que deu plantejar un canvi real: deixar de comptar amb aquesta assignatura dins de l'horari lectiu i les programacions docents, destinant aqueix temps a altres assignatures o projectes", ha assenyalat Carles Mulet, senador de Compromís.
Amb l'aprovació de la LOMCE, l'assignatura de religió tornava a tenir validesa acadèmica en les etapes d'Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, quedant la concreció de l'horari en mans de les Comunitats Autònomes. D'aquesta manera es tornava al model anterior a l'aprovació de la LOGSE en 1990, la qual cosa va suposar una clara reculada als xicotets, encara que insuficients, avanços aconseguits en aquesta matèria. El juliol de 2018, i amb l'entrada del Govern de Pedro Sánchez, es va proposar la derogació de manera urgent de diversos articles de la LOMCE, anunciant que l'assignatura de Religió deixaria de ser computable a efectes acadèmics.
A açò cal afegir la despesa anual de 100 milions d'euros a mestres de Religió que és assumit per l'Estat i les comunitats autònomes i que, sense passar per processos d'oposició, ocupen places de professors en els centres educatius públics.
"La realitat és que cada vegada menys alumnat es decanta per l'assignatura de religió el que denota la tendència de la societat a separar les seues creences religioses de l'educació que reben. Seguir impartint-la va en contra dels canvis que ha experimentat la nostra societat des de l'entrada de la democràcia. Donar motiu als fonamentalismes, siguen de la religió que siguen, solament alimenta moviments intolerants i extremistes que poc tenen a veure amb la llibertat i el respecte" afig Mulet.
Exemple d'aquests conflictes és el viscut en la localitat d'Altura que, després de l'anunci que hi havia la possibilitat que s'impartira religió islàmica en el seu col·legi públic, desenes de persones es van concentrar per a protestar i mostrar el seu malestar per la proposta. Encara que finalment no es durà a terme aquesta experiència pilot, el fet que la regulació estatal contemple que la religió s'impartisca en els centres, obri la possibilitat a aquestes propostes que, com s'ha constatat, creen conflictes impensables en altres estats del nostre entorn.