El Comité de les Regions ha incorporat tres esmenes impulsades per la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic -a través de la Direcció General de Fons Europeus- al seu dictamen final sobre el Programa de Treball de la Comissió Europea per a 2021. Es tracta d'un document que es convertirà en el full de ruta de l'executiu europeu i en el qual ha de basar les seues accions legislatives l'any vinent.
En aquest context, i davant la flexibilització que la Comissió Europea ha donat als estats membres per a concedir ajudes d'Estat a les seues empreses per a fer front a la crisi de la COVID-19, la Generalitat ha presentat dues esmenes que busquen "millorar i reforçar la connexió entre els criteris de la Política de Cohesió i les ajudes estatals dependents de Competència, a fi d'evitar obstacles tècnics i jurídics que dificulten i entorpisquen l'aplicació adequada del Fons Social Europeu, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i el Fons de Cohesió.
En concret, tal com ha explicat el director general de Fons Europeus, Andreu Iranzo, "a vegades els criteris aplicats per la DG Competition i la DG Regi, respectivament, difereixen a l'hora d'interpretar l'aplicació dels fons i és fonamental una major coordinació de les directrius europees per a garantir la major efectivitat del Feder, el FSE i el Fons de Cohesió".
També en relació a la major coordinació de les polítiques Regionals i de Competència, des de la Generalitat s'ha proposat que s'establisca un major control de les "pràctiques injustes en matèria d'ajudes estatals establides per aquells agents que acullen les seues ajudes al Marc Temporal Europeu i que disposen d'una major capacitat de recursos per a donar un major suport econòmic als seus sectors productius, la qual cosa pot tindre un risc real d'afectació al correcte funcionament del Mercat Únic, element base de la Unió Europea".
"La modificació del Marc Temporal és un bon element per a la recuperació econòmica que també s'està aplicant a Espanya i la Comunitat Valenciana per a fer costat a les nostres empreses, però ha d'establir-se un control real, evitant qualsevol abús, en defensa del Mercat Únic", ha reiterat Iranzo.
Finalment, des de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, i en coordinació amb la Secretaria Autonòmica per a la Unió Europea i Relacions Externes, s'ha impulsat una iniciativa perquè la Comissió Europea "atenga de manera immediata la crisi humanitària al Mediterrani".
"És necessari aconseguir una solució satisfactòria i permanent del problema de la crisi humanitària, centrada en primer lloc en la protecció de la vida dels migrants, però també a garantir el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals", ha assegurat
Així, el director general de Fons Europeus ha reiterat que "l'actual crisi humanitària al Mediterrani és un dels principals problemes als quals s'enfronta la Unió Europea des de la perspectiva dels drets humans", per la qual cosa ha demanat la "col·laboració de totes les institucions per a buscar una solució ràpida i adequada a aquesta crisi humanitària a Europa".
Les esmenes, que van ser votades majoritàriament per a la seua inclusió en l'informe definitiu, van comptar a més amb el suport d'algunes de les delegacions espanyoles, que es van adherir amb la seua signatura a aquestes.
Més participació en la gestió de Fons de Recuperació
En les últimes setmanes, la Comunitat Valenciana, al costat d'altres 23 regions de 9 estats membres, també ha sol·licitat a la Comissió Europea "una major participació i protagonisme dels territoris i municipis en la gestió dels fons europeus de recuperació", tal com va avançar el secretari autonòmic per a la Unió Europea, Joan Calabuig.Joan Calabuig ha remarcat que és "imprescindible que les regions tinguem veu pròpia i formem part de la presa de decisions pel que fa als fons de recuperació, ja que la visió de les autonomies i dels municipis en relació a les seues necessitats és insubstituïble". "Som les administracions més pròximes als ciutadans i els qui gestionarem gran part d'aqueixos recursos en última instància", ha assenyalat el secretari autonòmic.
El manifest enviat a la Comissió Europea també compta amb el suport d'altres autonomies, com el País Basc, Illes Balears o Catalunya, i regions finlandeses, alemanyes, austríaques, croates, franceses, italianes, poloneses i belgues.