25n
25N
25N

Combinar les vacunes d'AstraZeneca i Pfizer també potencia la immunitat cel·lular

Combinar les vacunes d'AstraZeneca i Pfizer també potencia la immunitat cel·lular
02/06/2021 -

Utilitzar una segona dosi de la vacuna contra el coronavirus de Pfizer/BioNtech en persones menors de 60 anys que ja han rebut una primera dosi d’AstraZeneca (Vaxzevria) també potencia la immunitat cel·lular, segons els resultats de l’estudi ‘CombivacS’, dut a terme per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII).

En concret, el treball, publicat en format preprint en el repositori de revista ‘The Lancet’, ha posat de manifest que el sistema immunitari reacciona enfront de les vacunes amb dues formes de defensa.

La primera es denomina immunitat humoral i consisteix en la generació d’anticossos per part de cèl·lules immunitàries anomenades limfòcits B, que bloquegen al virus abans que realitze la infecció; mentre que la segona és la immunitat cel·lular, que es produeix gràcies a l’activació de limfòcits T, un altre tipus de cèl·lules immunitàries que adquireixen la capacitat de destruir les cèl·lules ja infectades.

En línies generals, els primers resultats de l’estudi CombivacS demostren per primera vegada que una pauta de vacunació heteróloga (la basada en la combinació de diferents vacunes) indueix una resposta potent tant humoral com cel·lular enfront de la Covid-19, unes dades que, si es confirmen en el temps, poden facilitar el disseny de pautes futures de vacunació basades en la combinació de vacunes.

La pauta de vacunació combinada que s’està analitzant aquest estudi potència de manera molt significativa la immunitat humoral, de manera que els títols d’anticossos aconseguits són fins i tot superiors als observats amb la vacunació homòloga (dues dosis d’una mateixa vacuna) en estudis previs.

‘CombivacS’ també ha analitzat, a més de la generació d’anticossos, la immunitat cel·lular, oferint una avaluació més completa de la resposta immunitària que es genera en utilitzar-se dues vacunes diferents combinades.

En aquest sentit, els resultats han assenyalat que la immunitat cel·lular no sols es potencia després de la segona dosi d’una vacuna d’ARN missatger en persones que prèviament havien rebut una vacuna adenoviral, sinó que, atesos les dades publicades per altres investigacions, podria ser major que la que s’observa en pautes de vacunació basades en dues dosis d’una mateixa vacuna.

MAJOR PRODUCCIÓ D’INTERFERÓ-GAMMA

“Els resultats revelen que la producció d’interferó gamma (IFN-gamma, una proteïna produïda pels limfòcits T que ajuda a desencadenar la resposta immunitària cel·lular) és significativament major en el grup de persones vacunades amb la segona dosi de Pfizer en comparació amb el grup control, que només compta amb la primera dosi d’AstraZeneca”, ha comentat l’investigador del Centre Nacional de Microbiologia (CNM), Jordi Cano.

A més, encara que les comparacions amb altres estudis són complexes a causa de factors com la grandària de la mostra, els braços d’estudi i el temps d’investigació, aquest augment de la immunitat cel·lular després de la segona dosi d’una vacuna d’ARN missatger sembla molt major que l’observada en assajos previs basats en dues dosis d’una mateixa vacuna.

En concret, les dades de ‘CombivacS’ secunden que, mentre que la resposta cel·lular enfront del coronavirus no varia després de la vacunació homòloga amb dues dosis d’AstraZeneca, la vacunació heteròloga amb una dosi de d’AstraZeneca i una segona de Pfizer indueix un augment quatre vegades superior en la producció d’IFN-gamma.

En aquest sentit, José Alcamí i Mayte Pérez-Olmeda, també investigadors del CNM-ISCIII, han assenyalat també aquesta potenciació de la immunitat cel·lular i recorda els bons resultats preliminars aconseguits en immunitat humoral.

L’increment en els nivells d’anticossos i anticossos neutralitzadors s’ha analitzat en les persones participants en CombivacS emprant tres tècniques diferents. En tots els casos es va demostrar que l’ús d’una pauta basada en la combinació de dues vacunes diferents va potenciar la resposta immunitària: els títols d’anticossos es van multiplicar per 150 vegades als 14 dies d’haver administrat la segona dosi de Pfizer, un efecte que ja era evident als 7 dies.

Addicionalment es va comprovar l’eficàcia dels anticossos generats per la vacunació heteròloga mitjançant test funcionals, la qual cosa va permetre demostrar que els anticossos produïts eren eficaços per a protegir enfront de SARS-CoV-2.

Concretament, els títols d’anticossos segons la tècnica que identifica la regió d’unió al receptor del SARS-CoV-2 es van incrementar des d’una mitjana de 58 fins a un valor de 9.102, la qual cosa va suposar un increment dels títols d’anticossos 150 vegades major en el grup que va rebre la segona dosi, en comparació amb les persones que només van rebre la primera dosi d’AstraZeneca.

La segona de les tècniques utilitzades, que determina nivells d’anticossos basats en la proteïna trimèrica del virus, va confirmar la major resposta immunitària: les persones del grup experimental van presentar uns nivells d’anticossos abans del tractament de 82 unitats, que als 14 dies van aconseguir una mitjana de 3.430 unitats.

La tercera de les tècniques emprades va explorar l’eficàcia dels anticossos produïts i va mostrar un gran increment en els títols d’anticossos neutralitzadors després de l’administració de la dosi de Pfizer, un augment superior al descrit amb altres pautes de vacunació basades en dues dosis de la mateixa vacuna.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

set + 10 =