El Clúster Tèxtil Sanitari d'Ontinyent, exemple nacional de reacció de la indústria local a la pandèmia

L’alcalde Jorge Rodríguez destaca que la investigació de la Universitat Complutense de Madrid “pot ajudar a altres territoris a impulsar iniciatives per donar suport al teixit empresarial”

Guardar

Fàbrica tèxtil d'Ontinyent reconvertida durant la pandèmia per a produir material sanitari
Fàbrica tèxtil d'Ontinyent reconvertida durant la pandèmia per a produir material sanitari

La Universitat Complutense de Madrid està duent a terme una investigació que situa el Clúster Tèxtil Sanitari d'Ontinyent com a exemple de reacció de la indústria local a la pandèmia de la Covid-19.

Aquest treball, que una vegada finalitzat es publicarà en revistes especialitzades i de divulgació a escala internacional, està encapçalat per la professora especialitzada en sistemes de producció local (SPL) i districtes industrials, Rosa Mecha, qui explica que "durant els mesos més crus de la pandèmia del coronavirus vam veure que algunes zones, gràcies a les seues xarxes territorials i la seua proximitat, van aconseguir aflorar la seua producció".

Destaca, en aquest sentit, la iniciativa impulsada per l'Ajuntament d'Ontinyent i ATEVAL l'abril de 2020 per garantir l'abastiment de material sanitari com mascaretes o equips de protecció individual (EPIs).

En paraules de la investigadora, el sector del tèxtil d'Ontinyent va ser capaç de readaptar la seua producció davant la crisi sanitària i, sobretot, "generar ocupació. Va reaccionar ràpidament i bé".

Durant l'any 2020, la indústria local d'Ontinyent va reduir l'atur en un 3,15% en un moment on estaven destruint-se llocs de feina de manera generalitzada. La creació del Clúster Tèxtil Sanitari d'Ontinyent va ser fonamental gràcies a la inversió de 300.000 euros destinada per als anys 2020 i 2021.

DISTRICTES INDUSTRIALS

Aquest suport econòmic es concreta en quatre grans línies de treball articulades a través d'ATEVAL, que inclouen el funcionament d'una oficina tècnica de suport a les empreses d'Ontinyent que tinguen voluntat de reconvertir la seua producció o part d'ella a la fabricació de material sanitari o d'EPIs; l'organització de desplaçaments a fires de tecnologia mèdica; el suport de consultoria per a la implantació de la norma de qualitat ISO 13485 i el marcatge CE; i la realització de jornades de caràcter tècnic, comercial i en temes concrets que afecten aquests sectors.

Dins de les accions incloses per a l'impuls al Clúster, estan també les bases d'una convocatòria d'ajudes municipals de fins a 1.000 euros per a empreses que hagen tingut despeses en anàlisis en instituts tecnològics; despeses per al desenvolupament de nous productes destinats al mercat sanitari o de protecció personal; o costos de tramitació davant l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris per a l'obtenció de llicències.

Aquesta iniciativa, que compta ja amb la participació de prop de 60 empreses locals, s'emmarca dintre del que Mecha qualifica de "districtes industrials" (sistemes productius locals) que han sigut els que durant aquests mesos s'han mostrat molt resilients i capaços d'adaptar-se a la crisi tot i "la nefasta política industrial d'Espanya" conseqüència de no haver-hi "planificació per fer front a la pandèmia" i que ha estat salvada per "aquestes xarxes locals".

AJUDAR A ALTRES TERRITORIS

L'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, mostra la seua satisfacció perquè "aquesta iniciativa que tenia voluntat d'ajudar a les nostres empreses en un dels moments econòmics i socials més complicats que hem viscut com a ciutat i com a societat en general" puga ara ser objecte d'estudi i "així ajudar en el futur a altres territoris a impulsar iniciatives per donar suport al seu teixit empresarial".

Per al primer edil és fonamental aprendre dels errors. "No podem tornar a comprar a la Xina tèxtils sanitaris que poden fabricar les nostres empreses. Han demostrat la seua capacitat de fabricació i la seua capacitat d'adaptació i innovació" perquè si "bé les empreses del Clúster Tèxtil Sanitari van començar fabricant mascaretes i EPIs, ara també estan innovant i creant productes tan exitosos com la mantaescola o fabricant maquinària per poder desenvolupar la fabricació de teixits sanitaris", concloïa.

Natalia Enguix, Jorge Rodríguez i Pablo Úbeda.

LA MANTAESCOLA TRASPASSA FRONTERES

Precisament, el treball fet a Ontinyent per fer front a la Covid-19 en hivern a les aules escolars amb la creació de la mantaescola ha traspassat fronteres, i està sent pres com a model d'acció en Argentina. El regidor d'Educació, Óscar Borrell, era entrevistat fa uns dies en el Canal 13 de Rio Cuarto, un canal argentí de televisió oberta amb difusió en la província de Córdoba, la segona més poblada del país després de Buenos Aires.

En l'espai es prenia nota dels bons resultats de les accions empreses a Ontinyent, on només es va haver de confinar al 2% de la població escolar en tot l'hivern, i en tots els casos deguts a contagis procedents de l'exterior.

A Espanya més de 60 ajuntaments han distribuït aquest producte entre els seus estudiants durant els mesos d'hivern, arribant fins i tot a exportar-se a França. El mateix Borrell reconeix que fa uns mesos, quan es va idear el producte, "sabíem que la situació anava a ser molt complicada, sabíem que seria un producte que faria falta. Els i les alumnes anaven a patir amb el fred sí o sí".

Destacats