El Club Atletisme Puçol disputava una temporada de deu fins a l'arribada de la pandèmia; una forta sacsejada a tots els nivells que, per a uns atletes locals amb fantàstiques perspectives, ha suposat una enorme desil·lusió. No sense abans aconseguir unes quantes medalles a escala provincial i autonòmic, i un destacable sisé lloc en el Campionat d'Espanya d'Atletisme.
Els dies 10 i 11 de gener, diversos atletes locals van obtenir molt bons resultats en el Campionat Provincial d'Atletisme Sub18 i Sub20. Entre ells, Vicent Bueno, amb un or en la prova de 60 metres llisos; Pau Ortega, amb dues plates —en la mateixa prova i en salt de longitud— i Clara Esquerre, amb una medalla de bronze en els 400 metres llisos.
Altres esportistes del club també van finalitzar en esta competició amb bones sensacions i posicions finalistes, com Luca Porcio, Àngela Devís, Aroa Badillo i Nuria García. En definitiva, tot un èxit que els obria les portes per a disputar el Campionat Autonòmic Individual Absolut.
Este últim es va celebrar el 15 de febrer en el Velòdrom Luis Puig de València i també va brindar unes quantes alegries: la plata absoluta per a Mariola Sebastiàn, un segon lloc en la semifinal de María Chiara... A més, Vicent Bueno va aconseguir una marca excel·lent en la final absoluta, «que li va deixar a quatre centèsimes del campionat d'Espanya sub20 i li va reafirmar com el seté atleta més ràpid a nivell absolut a la Comunitat Valenciana», explica orgullós Jacinto Gonzálvez, el seu entrenador.
Però no van voler acomiadar-se de febrer sense abans tornar a aconseguir noves alegries per a l'esport local. I és que, tan sols dues setmanes després, van sumar tres medalles més —dos ors i un bronze— a nivell autonòmic, la qual cosa va donar al club la passada per al Campionat d'Espanya Màster de Pista Coberta en Antequera, Màlaga. «Més no es pot demanar!», assenyalava orgullós Gonzálvez davant tal gesta.
Però els atletes van ser per més. I allí, entre els dies 6 i 8 de març en Antequera, van aconseguir tancar tal conjunt d'èxits amb un molt, molt satisfactori sisé lloc per a Joaquín Izquierdo, que li donava una passada per al següent nacional; un assoliment molt destacable per a un esportista que es trobava debutant a nivell nacional.
«La seua actuació en la final de 400 metres llisos va ser absolutament magnífica», apunta Gonzálvez: «Una carrera plantejada per a remuntar en la recta final i guanyar». Aquesta última, no obstant això, es va quedar una mica curta, la qual cosa va impedir a l'atleta continuar remuntant posicions i quedar-se, finalment, amb la sisena posició: «Li van faltar uns 15 metres per a guanyar», destaca Gonzálvez.
En definitiva i davant la suspensió de la temporada a causa de la crisi de la Covid-19, el Club Atletisme Puçol es va poder acomiadar satisfactòriament d'un hivern replet d'èxits. I ho ha fet amb la il·lusió que, quan tot torne a la normalitat, els esportistes hagen recuperat el seu estat físic previ al confinament per a continuar destacant de pista en pista.
«Estaven aconseguint molt bons resultats i s'ha quedat tot paralitzat... Després imagine que començarà tot de zero», lamenta Pepa Claramunt, presidenta del club, destacant que molts esportistes estaven en el seu millor moment: «Costa tornar a trobar-se com estaven, com a mínim, dos o tres mesos per a aconseguir un nivell acceptable, però creiem que la majoria l'agafarà amb moltes ganes quan es reprenga».
I és que el confinament no sols afecta els esportistes a nivell físic, sinó també psicològic. Per a pal·liar tots dos efectes, els entrenadors del club han anat enviant diferents exercicis per a fer a casa, la majoria per a treballar la força, amb l'objectiu d'evitar la deterioració dels músculs. «Però córrer fa moltíssima falta... Si algú podia usar una màquina de córrer era un 'puntazo' que no veges, però la majoria no té».
Des del 2 de maig, a la fi, els membres del Club Atletisme Puçol —igual que la resta d'esportistes— poden trepitjar el carrer i començar a reprendre la seua forma. La majoria, pel Camí La Mar, perquè «encara que no és una pista, el terreny és pla i bla, no tan dur com l'asfalt», apunta Claramunt.
La situació de crisi també ha suposat la suspensió d'una 'liguilla' que cada any es realitzava en la mancomunitat de l'Horta Nord; un circuit de carreres puntuables que s'hauria inaugurat a Puçol el 4 d'abril i que, després de 12 carreres per tots els municipis, hauria finalitzat al novembre. «Tots els anys hem quedat primers o segons, tant xics com xiques, i enguany també prometia, però no ha pogut ser».
En definitiva, eren molts els objectius del club per a aquesta temporada, des d'augmentar en nombre d'integrants i afermar la projecció dels qui ja estan, fins a aconseguir la classificació de diversos atletes per al Campionat d'Espanya i altres jornades de lliga de primera divisió. I, fins i tot, donar suport a l'equip femení del qual el club és filial per a l'ascens a Divisió d'Honor —màxim nivell de l'atletisme—.
«L'ideal seria poder tancar els ulls i que, en obrir-los, res d'això haguera passat, perquè ha afectat molt al club i, per descomptat, a tots els nivells fora de l'esport», conclou Pepa Claramunt.