Cinema Jove oferirà en la seua 36ena edició, programada del 18 al 26 de juny, un segon lliurament del cicle dedicat en 2019 a l'animació japonesa amb una selecció de 19 títols que ofereixen una mirada múltiple sobre l'anime tant en gèneres com en narratives, segons han destacat fonts de la Generalitat. Després d'un primer lliurament a la sala 7 de l'edifici Rialto, en la qual "es van desbordar totes les expectatives", el cicle s'allotjarà aquesta vegada en la Filmoteca per a disposar d'un major aforament per als aficionats a l'anime i els curiosos però no iniciats.
La premissa d'aquesta secció paral·lela del festival és la varietat, amb la presència d'autors més coneguts com ara Makoto Shinkai, la pel·lícula dels quals El temps amb tu va ser triada pel Japó per a representar al país en els Oscar. De Isao Takahata es presentarà Goshu, el violoncel·lista (1982), una pel·lícula primerenca, anterior a la fundació de l'estudi Ghibli al costat de Hayao Miyazaki, de qui a més s'han programat dues pel·lícules de culte, la medieval i mitològica La princesa Mononoke (1997) i la biografia històrica del creador de l'avió de combat Mitsubishi A6M Zero, El vent s'alça (2013), juntament amb altres noms que no sonen tant perquè la seua obra no ha arribat al gran públic en sales comercials o per tractar-se de clàssics.
A aquest respecte destaquen el curt restaurat The Spider and the Tulip (Kenzo Masaoka, 1943), realitzat en plena II Guerra Mundial, i la peça eròtica Les mil i una nits (Eiichi Yamamoto, 1969), una peça artística dels seixanta que conforma junt a Cleopatra (1970) i Belladonna of Sadness (1973), exhibida en l'anterior lliurament de Cinema Jove, la trilogia Animerama, ideada per l'icònic Osamu Tezuka.
El director de Cinema Jove, Carlos Madrid, ha explicat que la pretensió és "realitzar una gran fotografia de l'anime des dels seus inicis fins a les seues produccions més recents, que acull diverses dècades, i, sobretot, demostrar que l'anime no se circumscriu a un estil d'animació homogeni, sinó que abasta altres tipus de dibuix, de ritmes i de personalitats molt diferenciades".
En aquew5q distinció de possibilitats estètiques i argumentals destaquen el llarg Memories (1995), constituït per tres relats de ciència-ficció dirigits per altres punts directors, Katsuhiro Otomo, Koji Morimoto i Tensai Okamura, i Night on the Galactic Railroad (Gisaburo Sugii, 1985), una proposta de contingut metafísic, "amb una mena de dibuix que no associem habitualment a l'anime, com tampoc la seua narrativa", destaca Madrid.
L'adolescència estarà molt present en el cicle, amb títols com El cas de Hana i Alice (2015), preqüela d'una pel·lícula d'acció real realitzada en animació rotosccópica amb fons d'aquarel·la; Puc escoltar la mar (Tomomi Mochizuki, 1993), un triangle amorós desenvolupat per la nova pedrera de l'estudi Ghibli; Classmates (Shoko Nakamura, 2016), adscrita al gènere 'yaoi', que tracta el romanç homosexual; La xica que saltava a través del temps, en la qual l'univers adolescent s'entrecreua amb la ciència-ficció; i Liz i l'ocell blau (Naoko Yamada, 2016), un relat ambientat en la banda de vent d'un institut femení que és un 'spin-off' de la sèrie televisiva Hibike! Euphonium.
Pao a l'edat adulta
Altra temàtica destacada és la de l'acompanyament adult als xiquets en el seu pas a l'edat adulta, com El xiquet i la bèstia (Mamoru Hosoda, 2015), una aventura en un univers d'animals antropomòrfics que va ser la primera pel·lícula d'animació a optar a la Concha de Oro a Sant Sebastià; Maquia, una història d'amor immortal (Mari Okada, 2015), una trama antibèl·lica protagonitzada per una jove que no envelleix i el xiquet que adopta; i L'espasa de l'estranger (Masahiro Camine, 2007), que relata la història d'un xiquet que, en la seua fugida d'una tribu de guerrers, es troba amb un 'ronin', un samurái sense amo, que accepta protegir-ho.La selecció engloba, a més, altres relats de contingut social com l'assumpció del duel en L'amor està en l'aigua (Masaaki Yuasa, 2019), millor pel·lícula d'animació a Sitges, i En aquest racó del món (Sunao Katabuchi, 2016), sobre la vida a Hiroshima durant la II Guerra Mundial.