Ni un, ni dos, ni tres. Cinc són els reptes que es marca el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig de cara als pròxims tres anys que queden d'aquesta legislatura, la qual ja és la seua segona, i com tot pareix, no serà l'última a la qual es presentarà com a candidat a la presidència. No obstant això, al marge de la reconstrucció de la societat i l'economia valenciana així com el funcionament natural dels sectors productius valencians i la seua transformació cap a un model més sostenible, més ver i més ecològic, el president Puig assumeix alguns reptes, cinc en concret, de cara als tres anys que li queden al capdavant del màxim òrgan institucional valencià com és la Generalitat Valenciana.
Per ordre, el primer repte es tracta de superar l'Espanya macrocefàlica "del centralisme ineficient", concretament, amb una visió més enllà de l'M-30, ja que el mateix president admet que "l'Espanya vista des de l'M-30 no és l'Espanya real". D'aquesta manera, què proposa Puig per superar el centralisme espanyol? La solució és fàcil i ja fa temps que està de treball: la "Commonwealth mediterrània". Semblava que tota comunicació entre ambdós governs, el català i el valencià, estaven congelades, parades i fins i tot sense ànim de col·laborar, dialogar ni cooperar. No obstant això, a poc a poc, es van revivant eixes conversacions i el Consell valencià ha trencat el gel amb la institució governamental catalana per començar la col·laboració institucional en diferents àmbits, des de Memòria Democràtica fins a les relacions comercials, l'espai radiotelevisiu així com la comunicació en la llengua pròpia del territori comú. D'aquesta manera, i sota el nom de la "Commonwealth mediterrània", el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, reivindica la via valenciana per a abordar les reformes que necessita Espanya. La 'La Via Valenciana per a una Espanya d'Espanyes' de Puig assenyala la necessitat d'afrontar canvis en el model territorial i en el finançament autonòmic per a garantir una autèntica equitat entre territoris.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el del govern català, Pere Aragonés
A més, respecte a l'aposta de Puig per la cogovernança, la Vía Valenciana de col·laboració entre territoris veïns s'emmarca en una Espanya necessitada d'una reforma territorial profunda dirigida "cap a l'Espanya de les Espanyes" que corregisca l'acumulació centralitzadora de poder de Madrid "posant fi a l'abús d'aquest efecte capitalitat que converteix Madrid en una gran aspiradora de recursos i infraestructures, de població, d'òrgans i institucions públiques i privades, de funcionaris estatals, de contractació pública i de xarxes d'influència". Segons assenyala Ximo Puig, "mentre arriba la reforma de la Constitució, que permeta el canvi de model territorial, apostem per construir un federalisme pràctic, des de la governança compartida".
Per altra part, respecte al tercer repte de Puig, aconseguir l'Espanya equitativa del finançament just i l'harmonia fiscal, passa per la defensa d'un nou sistema de finançament autonòmic així com la lluita contra l'infrafinançament del territori valencià que en dades, aquest mateix any, cada valenciana i valencià ha rebut 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l'Estat, o 839 menys que l'autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10 % i 29 % menys de recursos, respectivament. En aquesta mateixa línia va la lluita de Puig contra el dumping fiscal de Madrid, i és que quan al president se li pregunta sobre aquesta situació, Puig és més que clar, ja que considera indefugible el debat sobre "el 'dúmping' fiscal de Madrid" i defensa el model alemany de descentralització. En aquesta qüestió, Puig va anticipar el debat sobre el qual qualifica de dúmping fiscal de Madrid per rebaixar impostos gràcies als beneficis que li procura l'efecte capitalitat, creant una competència injusta amb altres comunitats autònomes. En consonància amb açò, Puig assegura que "hi ha moltes presidències que entenen aquesta qüestió", però una altra cosa és que hi haja "limitacions basades en una orientació ideològica". "En el fons, tots som conscients que hem d'abordar el finançament autonòmic i la reforma fiscal i a més, hi ha alguns impostos estatals derivats a les comunitats autònomes que fins que no es resolga la base del problema haurien de ser harmonitzats", comenta Puig en una entrevista.
Sánchez i Puig amb l'Estratègia Valenciana per a la Recuperació
Com a quart i quint repte, Puig defensa el fet d'atendre l'Espanya invisibilitzada així com oxigenar l'Espanya despoblada de l'hivern demogràfic. En aquesta ocasió, el president respon a la necessitat d'abordar el tema del despoblament, un full de ruta de la lluita contra la despoblació, una acció que ja porta combatent un temps el Consell del Botànic. No obstant això, quant a la lluita per la despoblació, el model de govern de Puig suma la cogovernança per fer front a aquest problema. D'aquesta manera, Ximo Puig aposta per l'acció conjunta de la Generalitat, els ajuntaments i les diputacions, i les polítiques d'ocupació per a frenar la despoblació, una sèrie de polítiques que avancen amb la creació de l'Agència Valenciana Antidespoblament encapçalada per Jeanette Segarra.
Així, Puig, amb un decàleg a mig fer sobre els reptes que encapçala de cara als pròxims tres anys de legislatura, encara la solució a l'Espanya macrocefàlica del centralisme ineficient, aconseguir l'Espanya equitativa del finançament just i l'harmonia fiscal, avançar a l'Espanya cogovernada, atendre l'Espanya invisibilitzada i oxigenar l'Espanya despoblada. Sens dubte, cinc reptes als quals tres anys són pocs per adoptar les mesures i les solucions pertinents, però que amb iniciativa, polítiques directes i sobretot amb una bona gestió es poden arribar a bones accions.