Un grup d'investigació de la Universitat Catòlica de València (UCV) investiga el genoma del coronavirus amb la finalitat de trobar parts del seu ARN que es puguen convertir en dianes farmacològiques sobre les quals aplicar antivirals per a inhibir el SARS-Cov-2.
Aquest treball del grup que lidera José Gallego ha sigut l'únic seleccionat pel programa CaixaImpulse de la Fundació la Caixa en la Comunitat Valenciana, en una convocatòria a la qual s'han presentat 349 projectes d'Espanya i Portugal. Aquests investigadors treballen habitualment amb una altra mena de virus com a VIH o els virus de l'hepatitis o el chikungunya.
L'experiència del grup amb la cerca de fàrmacs i l'estudi de les estructures d'ARN d'altres virus similars els va portar a ampliar la seua investigació al genoma del SARS-Cov-2, amb l'objectiu d'identificar molècules xicotetes que siguen eficaces contra aquest nou virus.
El seu projecte, en el qual col·laboren amb investigadors de l'hospital Mount Sinai de Nova York i de la Universitat de Barcelona, se centra a trobar xicotetes molècules que interfereixen en el cicle de vida del virus: la biogènesis.
En ella són fonamentals les interaccions entre el genoma i les seues proteïnes. Aquestes podrien convertir-se en dianes farmacològiques. Inhibir aquests processos, això és, impedir que les dues parts entren en contacte podria ser crucial per a eliminar el virus. Per a això, cal trobar la "fletxa" que done en el centre de la diana.
ELS COMPOSTOS: LES "FLETXES" AMB LES QUALS DONAR EN LA DIANA
Aquestes "fletxes" són les xicotetes molècules farmacològiques. Si un compost aconsegueix impedir la biogènesis del virus, pot ser utilitzat posteriorment per a desenvolupar antivirals. D'aquesta manera, l'objectiu consisteix a esbrinar quins són aquells que interactuen amb les proteïnes o el genoma tipus ARN precisament en les interaccions que li permeten continuar amb el seu cicle de vida i quins no.
Donar amb el compost i la interacció precisa no és tasca fàcil, però és la part de la investigació a la qual es dedica el grup de la UCV. Per part seua, els investigadors del Mount Sinai, Kris White i Adolfo García-Sastre, s'encarreguen de buscar l'activitat inhibitòria i la citotoxicitat en cèl·lules i animals, és a dir, identificar què i quins efectes tenen els fàrmacs existents en el virus. Posteriorment, el grup de la Universitat de Barcelona es dedicarà a la síntesi química dels fàrmacs i escalat de compostos.
Així, els investigadors de la UCV i el Mount Sinai estan realitzant un garbellat massiu de fàrmacs per a començar a estudiar aquells que puguen oferir resultats prometedors. Al seu torn, es busquen les estructures interessants que afecten el cicle de vida del virus i que puguen esdevindre en dianes farmacològiques.
Com ha explicat José Gallego, han identificat "diferents tipus de compostos amb una potent activitat antiretroviral, incloent-hi fàrmacs ja aprovats que podrien ser susceptibles de reconvertir-se per a aquest altre propòsit".
"En l'actualitat estem investigant els seus efectes en la replicació del SARS-CoV-2, la qual cosa donarà lloc a seleccionar als millors candidats, després d'un procés d'optimització química, perquè es puguen valorar en assajos preclínics", ha agregat.
BIOQUÍMICA ESTRUCTURAL I COMPUTACIONAL
La llarga experiència de l'equip d'investigadors de la UCV ha centrat la seua activitat en la caracterització d'estructures funcionals d'ARN, sovint formades per genomes de virus ARN i per transcrits no codificants del genoma humà, així com en la cerca de xicotets lligands orgànics que s'unisquen específicament a aquestes estructures i posseïsquen activitat farmacològica (disseny de fàrmacs).
Per a aconseguir aquests objectius empren un enfocament multidisciplinari, basat en l'ús de tècniques bioquímiques i biofísiques (incloent-hi espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, RMN) i de mètodes computacionals.