Les 'cicatrius' i petjades encara visibles de la Guerra Civil a València

Els estralls de la metralla de les bombes feixistes encara són visibles en diferents monuments del Cap i Casal com l’Ajuntament, utilitzat pel govern republicà

Refugi antiaeri de Serrans

Les 'cicatrius' i petjades encara visibles de la Guerra Civil a València
18/07/2019 -

Entorn del 18 de juliol de 1936 es va produir el colp d’estat feixista de Francisco Franco contra el govern de la Segona República, que va resultar en una cruenta Guerra Civil, repressió i dictadura. Una contesa en la qual, a la fi de 1936, València va passar a ser la capital del legítim govern republicà. Una època de la qual, encara hui, queden petjades i cicatrius en molts carrers de València. Els estralls de la metralla de les bombes -quasi totes elles de l’aliat de Franco a Itàlia, Benito Mussolini- encara poden apreciar-se. Especialment, a Ciutat Vella.

València, com molts altres municipis de la costa mediterrània espanyola, va anar durament castigada per les bombes feixistes. Els avions de l’Aviació franquista, la Legió Còndor d’Alemanya i lAviazione Legionària d’Itàlia, van llançar milers de bombes des de l’u de gener de 1938 fins al 25 de juliol d’aqueix mateix any. Els bombardejos no van ser, no obstant això, una cosa exclusiva d’aqueixes dates; algunes de les marques encara visibles a València daten de 1936.

El Cap i Casal es va convertir en un objectiu militar d’especial importància després de passar a ser capital de la República el novembre de 1936. Només dos mesos després, les primeres bombes, la majoria provinents de la base italiana a Mallorca, van caure sobre València. Es calcula que van morir 800 civils i més de 2.800 persones van resultar ferides a causa de les bombes, altres de la destrucció de 900 edificis.

Fes click en les imatges per a veure-les més grans.

Ajuntament de València

La casa consistorial de València no era només l’ajuntament, era una nova seu del Govern de la República. Per això, es va convertir en un objectiu estratègic a derrocar pels colpistes reaccionaris. El 28 de maig de 1937 diverses bombes van caure sobre l’edifici i als voltants.

El mal més greu produït va ser sobre l’escalinata de marbre; l’actual és una reconstrucció. L’original va quedar destrossada, i amb un enorme forat en la part dreta.

Escalinata de l’Ajuntament / Ajuntament

Després d’una neteja, diverses marques d’aquest bombardeig van quedar visibles en la façana de l’Ajuntament, i així es van deixar perquè queden en la memòria.

Església de la Santa Creu

El 26 de gener de 1936 sis avions italians van llançar bombes en un perímetre fitat. Un dels edificis afectats, dels quals encara pot apreciar-se fàcilment els danys, és l’Església de la Santa Creu.

En els escalons poden veure’s diverses marques, però és en la columna esquerra on pot apreciar-se la violència de l’explosió. Es tracta d’un bombardeig que va afectar més edificis pròxims.

Marqués de Dosaigües

El Palau del Marqués de Dosaigües va ser un altre dels edificis afectats en el mateix bombardeig que l’església pròxima de la Santa Creu. En el lateral del carrer Poeta Querol, encara poden apreciar-se les marques de la metralla.

Encara que després de la guerra es van reparar els desperfectes amb una massilla aquesta, que envelleix diferent del marbre, ressalta els llocs que van ser afectats pel bombardeig. Va ser el més mortífer. L’objectiu no era estratègic, sinó el cèntric carrer de la Pau: van morir 125 persones i 208 van resultar ferides.

Senyals de ‘vida’

Per algunes façanes de Ciutat Vella poden veure’s una espècie de senyals de ‘trànsit’ incrustades en la paret. Algunes són senyals de trànsit però unes altres -la majoria-, poc tenen a veure. Es tracta d’uns senyals redons, amb una fletxa més detallada -menys lineal que les de trànsit-. Assenyalaven als veïns i veïnes cap a on dirigir-se per a accedir al refugi antiaeri més pròxim.

Moltes s’han eliminat o repintat al blau, com els senyals de trànsit actuals. El color original, sense una font documental que el confirme, podria ser el roig.

Refugi de Serrans

Al carrer de Serrans, número 25, es troba un dels primers 300 refugis que es van construir a la ciutat. Va començar la seua funcionalitat en 1937; dins podien refugiar-se fins a 400 persones de les bombes enemigues.

L’abril de 2018 va ser rehabilitat. Un procés en el qual s’ha pogut conservar la pintura, instal·lació elèctrica i fins i tot grafitis de l’època. És un d’eixos 300 refugis dels quals, actualment, hi ha localitzats una mica més de 20; molts tenen les seues entrades tapiades sota noves construccions.

Refugi Espasa

EL Refugi Espasa no estava massa lluny del de Serrans, en la plaça de Tetuan. Allí s’oferia resguard de les possibles explosions, avisades gràcies a un lloc en el Micalet, a unes 380 persones. Actualment té les entrades tapiades.

En estar posicionat en un carreró, amb poca visibilitat, es va disposar en la plaça un rètol incrustat en una façana, amb la paraula “refugio” en estil Art-déco. Un estil que s’utilitzaria també per al de Serrans. Aquest segon ‘rètol’ es conserva en bon estat, mentre que el primer en l’entrada ha desaparegut.

El Micalet

També els ‘peus’ del Micalet, un dels elements més distintius en el cor històric del Cap i Casal, conserva cicatrius del colp d’estat feixista.

Durant la guerra, damunt de la torre estava situat un fonolocalitzador -dels molts al voltant de la ciutat-, que pretenia alertar amb antelació de la proximitat de bombarders. Estava ací a dalt situada la ‘central d’observació antiaèria”.

Això va convertir el Micalet en un objectiu a destruir. L’atac es va llançar en 1938, però no va encertar i va caure damunt d’un tramvia que, llavors, discorria enfront de la catedral. Tots els ocupants van morir, i les marques de la metralla són encara visibles en els barrots i parets del monument.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

vint − 10 =

sagunt a escena 2019
turismo salou