Arran de l'esfondrament del Palau de la Música ens preguntem si l'arquitectura de la ciutat de València aguantarà molt més. Malgrat voler ocultar durant molts governs que alguns edificis pagats per tots els habitants de la ciutat cauen a trossos, al final, tot acaba eixint a la llum. Això fa que recordem els anys en què el mític arquitecte Santiago Calatrava -arquitecte predilecte en tots els governs populars de València- no cessava a construir grans obres que, a priori, semblaven meravelles arquitectòniques.
Calatrava, mundialment conegut, no es deslliura de les crítiques -ni tampoc de les lloances- i controvèrsies que giren entorn de la seua persona i les seues obres, ja que moltes d'elles no van complir amb les expectatives pactades. Els elevats pressupostos i els alts costos de manteniment són els principals motius que sempre han creat polèmica entorn de la figura de l'arquitecte i dels seus edificis. Fem un repàs pels seus mundialment conegudes 'controvèrsies arquitectòniques', començant per València i acabant per diferents ciutats de tot el globus.
PALAU DE LES ARTS REINA SOFIA
Aquesta colossal construcció, amb quatre grans sales que alberguen espectacles relacionats amb la música i les arts escèniques, va costar l'any de la seua inauguració, el 2005, 500 milions d'euros. En 2014, 'una xicoteta part' del revestiment ceràmic -el trencadís- de l'arquitectura va començar a desprendre's. A la fi d'aqueix mateix any, es va haver de desmuntar tota la coberta de l'edifici per a reposar la xicoteta part despresa del trencadís, ja que era l'única forma de solucionar el problema. Aquesta restauració va costar quasi 3 milions d'euros -sense suposar cap cost per a les arques públiques-, més totes les obres ocasionals que van haver de realitzar-se posteriorment.
El Palau Reina Sofia mentre la seua restauración en 2014
L'ÀGORA
Dins de la Ciutat de les Arts i les Ciències, trobem també una altra controvertida obra de Calatrava: l'Àgora. Aquesta plaça coberta en la qual es van celebrar concerts i esdeveniments esportius, i en la qual s'espera celebrar, a partir del 2020, el Caixaforum València, va començar a presentar goteres a principis del 2016. Amb un cost de 95 milions, aquesta obra va ser inutilitzada durant uns quants anys per inundacions.Malgrat tota la controvèrsia que es va generar entorn d'aquesta obra arquitectònica i la tardança de la seua restauració, des del gabinet de comunicació de Santiago Calatrava ens expliquen que "aquest edifici va començar a utilitzar-se quan es trobava sense acabar i en contra de la recomanació de l'arquitecte; per a poder utilitzar-ho va haver d'incorporar elements provisionals que es van mantindre més enllà del temps recomanat pel fet que no es van reprendre les obres".
L'Àgora durant la seua restauració
PONT DE LA CONSTITUCIÓ (VENÈCIA)
Ens n'anem de la nostra ciutat per a viatjar a Venècia. En aquesta urbs italiana, coneguda a tot el món per estar parcialment inundada, Calatrava va construir un pont fet quasi tot de cristall. La companyia constructora va interposar una denúncia contra la Ciutat de Venècia, exigint el pagament d'una quantitat a causa dels retards i increments pressupostaris, que van unflar el cost de l'obra fins als 463.000 euros, el doble del pressupost acordat. Finalment, en aquest judici, es va eximir a l'arquitecte valencià.El fiscal va definir el pont com “un mal durador” per a Venècia, ja que el Govern va haver de fer front a algunes denúncies, interposades pels vianants que van patir relliscades i caigudes per les seues escales. El gabinet de Calatrava defensa a l'arquitecte asseverant que "segons un informe policial, els incidents de relliscades o caigudes registrats a l'entorn del pont en dies de pluja o d'alta humitat, no són ni més ni menys nombrosos que en qualsevol altre punt de la ciutat de Venècia en aqueixos dies en què els sòls estan més relliscosos".
PONT DE L'ALAMILLO (SEVILLA)
Tornem a Espanya i, a més, viatgem en el temps a 1992. Aqueix mateix any, amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a Sevilla, Calatrava va construir el Pont de l'Alamillo en el riu Guadalquivir, una construcció molt criticada pels habitants de la capital andalusa. El disseny aconsegueix la seua estabilitat gràcies a una gran quantitat de formigó sota terra, fet que va disparar el pressupost, per la qual cosa no es va poder construir l'obra completa. El primer projecte comptava amb dos ponts iguals, mirant cadascun en la seua adreça oposada. No obstant això, el pressupost no concebia el parell, per la qual cosa només va poder erigir-se'n un.No obstant això, encara que l'obra fóra molt criticada en el seu moment, al llarg dels anys ha arribat a rebre elogis d'experts com el professor d'Harvard, Spiro Pollalis: "Sense deixar de reconéixer les enormes virtuts del seu disseny, la seua execució va portar l'enginyeria i les tècniques constructives fins a fronteres inassolibles anteriorment".
OBELISC DE LA CAIXA (MADRID)
Acabem amb la capital d'Espanya. Amb motiu del 300é aniversari de la seua fundació, Caja Madrid va encarregar a l'arquitecte el disseny d'un monument que seria donat a la ciutat de Madrid. Aquest seria un obelisc de 92 metres d'altura i 572 tones de pes, revestit de pa d'or. L'alt cost de manteniment del monument és de 300.000 euros a l'any.En 2014, el grup parlamentari d'Esquerra Unida (IU), es va afirmar que "va ser un regal enverinat" i va reclamar la seua retirada si Bankia no assumia els costos de manteniment del monument, els quals IU considerava "excessius" per a les arques públiques. A més, en 2018, la plataforma Decide Madrid també va voler reclamar la retirada de l'obra, ja que, segons ells, exerceix una "forta contaminació lumínica".
