La xarxa de Centres Dona Rural ha atés des de la seua posada en marxa el mes d'abril a un total de 320 dones per problemes de maltractaments físics i/o psíquics, agressió sexual i assetjament sexual en l'àmbit laboral, segons ha informat la directora general de l'Institut Valencià dels Dons, María Such.
Such, que ha facilitat aquestes xifres amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona Rural, ha destacat que del total de dones ateses, 244 acudien per primera vegada als serveis que la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives posa específicament a la disposició de les dones víctimes de la violència masclista.
La majoria dels problemes atesos corresponen a casos de maltractament físic i psíquic, amb un total de 152 dones ateses, dues d'elles menors. En aquests casos, el vincle sentimental més habitual entre la víctima i el presumpte agressor és el de marit/parella, amb 84 casos.
El segon problema amb major nombre d'atencions són els maltractaments psíquics, amb un total de 54 casos (22,13%), dels quals també dos han sigut presentats per menors. En aquest grup, el 57,41% dels supòsits maltractadors són el marit o parella.
Quant als casos relacionats amb la violència sexual, els Centres Dona Rural han atés 7 dones per agressió sexual; 2 per assetjament sexual, 4 per abús sexual; a més, 23 dones pateixen maltractaments físic-psíquic-sexuals per part de les seues parelles.
D'altra banda, cal assenyalar que, de les 244 dones ateses per primera vegada, quasi un 70% (169 casos) han presentat denúncia, mentre que el 30,74% (75 dones) no ho han fet.
Such ha valorat l'acolliment rebut per aquest nou servei rural i itinerant, la qual cosa demostra que "existia una necessitat d'un servei que poguera arribar fins a aquelles zones més allunyades dels nuclis urbans més grans i de les zones costaneres".
El servei està compost per uns equips itinerants que es coordinen des de quatre bases fixes situades en les localitats d'Elda, Yátova, Segorbe i Sant Mateu i compten amb una plantilla total d'unes 50 persones entre psicòlogues, treballadores socials, educadores socials i tècniques d'integració social.
Així, des de la seu d'Elda es dóna atenció a les comarques d'Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà, L'Alcoià, El Comtat, La Costera, La Vall d'Albaida; des de Yátova es presta servei a la Canal de Navarrés, Cofrents, Plana d'Utiel, Racó d'Ademús i Els Serrans; Segorbe coordina les comarques d'Alt Palància, Alt Millars i Alcalatén; i Sant Mateu les dels Ports, Baix i Alt Maestrat.
Such ha ressaltat especialment aquest paper "itinerant" del servei, la qual cosa "els permet acostar-se fins a localitats més xicotetes situades en aquestes comarques, oferint així un servei necessari d'atenció a les dones.
"De fet, -ha afegit- de les 112 intervencions psicològiques, socials i jurídiques que s'han atés des del mes d'abril a través dels centres Dona Rural "un 66,55% han sigut en itinerància, és a dir, fora de les oficines situades a Elda, Yátova, Sant Mateu i Segorbe".
La posada en marxa d'aquest servei parteix de l'Estudi de les dones valencianes en l'àmbit rural amb perspectiva de gènere, que va servir de base per a la posada en marxa d'aquest servei, a partir d'un diagnòstic de la situació de les dones en el món rural i la seua percepció enfront de les agressions masclistes.
En ell es va posar en evidència que, encara que el rebuig enfront d'aquesta mena de violència és similar al que existeix en l'àmbit urbà, les dones en l'àmbit rural estan subjectes a un major control de la comunitat, ja que "les opinions i creences comunitàries tenen més pes enfront de les individuals"; tenen una menor percepció de les formes discriminatòries, existeixen menys oportunitats laborals, la qual cosa les aboca a majors desigualtats socioeconòmiques i manquen de serveis especialitzats en matèria de violència de gènere.
Davant aquesta realitat es va considerar necessari articular aquest recurs la funció, d'una banda, de donar atenció especialitzada a les dones víctimes de violència masclista i els seus fills i filles i, per un altre, oferir ajudes per a la transició cap a una vida independent i lluita contra la feminització de la pobresa, ha explicat Such.