25n
25N
25N

Centre Hortensia Herrero obrirà en 2023 com a "llar de l'art contemporani" i "història viva" de València

La Fundació mostra per primera vegada l’avanç de les obres i troballes com a part del circ romà o un forn baixmedieval

Centre Hortensia Herrero obrirà en 2023 com a "llar de l'art contemporani" i "història viva" de València
17/12/2020 -

El Centre d’Art Hortensia Herrero de València obrirà les seues portes al públic l’any vinent 2023 amb el doble objectiu d’oferir “una llar per a l’art contemporani” i recuperar un edifici patrimonial i “icònic” que alberga “la història vida de la ciutat”.

Així s’ha posat en relleu durant la primera visita als mitjans per a conéixer l’estat de les obres que s’estan duent a terme en el Palau Valeriola –futura seu del centre cultural situat al carrer de la Mar de la capital valenciana–, un immoble al qual “li ha tocat la loteria”, ja que, d’estar “en ruïna total”, ha passat a disposar d’un pressupost obert per a recuperar la seua esplendor i actualitzar-se amb una intervenció “neutra” i alhora “integrada” tant en el barri com a la ciutat.

En el recorregut han exercit de guies la directora gerent del Centre d’Art, Alejandra Silvestre, i el soci arquitecte de l’estudi ERRA, José Martí. Tots dos han subratllat les sorpreses que està traient la llum aquest palau de principis del segle XVII, però la intervenció arqueològica del qual està permetent valuoses troballes d’èpoques prèvies.

“En aquest edifici està el passat, el present i el futur de València. Resumeix la història de la ciutat: des de la Valentia romana, l’època musulmana, la jueria medieval o l’esplendor de la Ruta de la Seda en el segle XVIII”, ha emfatitzat Silvestre.

La Fundació Hortensia Herrero, que impulsa la vicepresidenta de Mercadona que dóna nom a l’entitat, és la responsable d’aquest projecte, que naix per a “compartir amb la societat l’art contemporani més rellevant en l’àmbit internacional” –amb fons de la col·lecció privada de la mecenes, que inclou noms com Andreas Gursky, Anselm Kiefer, Georg Baselitz o Anish Kapoor, i exposicions temporals– i “adaptar-ho a un nou ús cultural que prolongue la seua vida i la seua història”.

Per a això, van arrancar en 2018 les obres (després de la compra del palau en 2016), que possibilitaran l’adequació de més de 3.500 metres quadrats per a desenvolupar activitats i al voltant de 40 sales.

José Martí ha detallat algunes de les fites de la intervenció sobre l’espai, “que no pretén ser protagonista”, sinó plantejar una continuïtat entre l’antic i el nou i acompanyar als visitants en un itinerari “natural” per l’edifici.

Amb aqueixa fi, l’actuació es divideix en dues zones. D’una banda, el volum principal del Palau de Valeriola en el qual s’han desenvolupat els treballs més importants de rehabilitació i conservació, i, per un altre, l’edificació de Sant Cristóbal.

En el Palau Valeriola, la labor se centra en la sala noble i les seues dependències laterals, el nucli de les quals quedava constituït pel pati principal amb una escala senyorial i un atzucac, és a dir, un carreró que seguia les traces de l’antiga jueria.

Les entrades i eixides principals se situen al carrer de la Mar, mentre que en l’enclavament de Sant Cristóbal s’ha optat per mantindre la façana i construir quatre plantes per a aconseguir un conjunt “més integrat” amb les edificacions confrontants. Cada volum comptarà amb nuclis de comunicació vertical independents i es connectaran a través de l’edifici preexistent situat al jardí.

Entre altres labors, en l’actualitat els especialistes treballen en les antigues bigues de fusta, que estaven deteriorades per la humitat i els xilógafos. En aquest procés s’estan utilitzant pròtesi de fusta i altres innovadores tècniques. En la mateixa línia, s’estan recuperant els revoltons ceràmics originals que cobrien el sostre o la monumental escala de pedra que presideix l’entrada.

El recorregut que es plantejarà al públic convidarà a conéixer els racons condicionats, però també les rellevants troballes arqueològiques revelats. En concret, es preveu que els espectadors accedisquen per la planta baixa, on figuren algunes sales d’exhibició vinculades a la part posterior dels murs de Sant Joan de l’Hospital. Continuaran per l’escala del pati a la primera planta, lloc de la sala noble, els espais expositius entorn d’aquesta i una xicoteta capella “que ha enamorat a la propietat”, ha comentat l’arquitecte.

Després, ja en la planta segona, seguiran les exposicions fins al tercer i últim pis on, a més de l’andana, es troba una zona de descans amb un mirador amb vista a l’església de Sant Joan, la ciutat de València i el jardí interior. Després de gaudir d’aquest paisatge, es passa a l’edifici de Sant Cristóbal per a recórrer els seus espais expositius de manera descendent fins al soterrani que integrarà els murs del Circ Romà –del segle II– descoberts. El periple culmina al jardí, amb una superfície pròxima als 250 m².

Però aquest no és l’únic descobriment que la Fundació Hortensia Herrero ha mostrat per primera vegada. També s’ha localitzat un forn
baixmedieval del segle XIV. A més, en els últims mesos s’ha trobat la part superior del crani d’un cavall que podria ser part d’algun acte ritual, un enterrament singular d’una jove d’uns dotze anys amb una botella de perfum que sembla datar del segle III d. C i restes ceràmiques de totes les èpoques. Fins hui, al pati posterior del palau també s’han documentat 22 enterraments en l’antic cementeri de Sant Joan de l’Hospital.

Sobre la inversió econòmica que suposarà aquest projecte, José Martí ha comentat que en aquests moments no es puga donar una xifra tancada, ja que, encara que “no es gastarà ni un euro més del necessari”, no es deixen de fer coses per una qüestió pressupostària.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

17 + tretze =