"
En 1998, el Cabanyal estava enterrat viu pels poders, per la qual cosa necessitàvem mobilitzar-nos i protegir les nostres llars". Amb aquestes paraules, Faustino Villora, un dels principals impulsors i portaveus de la plataforma Salvem el Cabanyal, tira la vista arrere a anys i anys de lluita per a evitar la destrucció del barri marítim. Un camí difícil marcat per la implicació ciutadana que ara pot tornar a viure's en el
Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) en una nova exposició que combina els records amb els llenguatges artístics més actuals.Aquest mateix matí, diversos dels veïns i veïnes han celebrat la inauguració de '
1998-2015 Cabanyal Ports Obertes. Cultura i Ciutadania' juntament amb el director del CCCC, José Luis Pérez Pont, els comissaris, Maribel Doménech i Emilio José Martínez, el mateix Villora i alguns dels artistes participants, com Bia Santos, Yolanda Herranz, Manuel Molines i Juan Peiró.En aquest sentit, Pérez Pont ha destacat el gran significat de la mostra, amb més de 70 projectes que van formar part de les setze edicions de Cabanyal Ports Obertes, una clara representació del moviment ciutadà que es va constituir en quasi dues dècades, des de 1998 fins a 2015.En concret, en 1998 l'equip de govern de l'Ajuntament de València va presentar públicament el
Projecte Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal Canyamelar (PEPRI), que en la pràctica suposava prolongar l'Avinguda Blasco Ibáñez a través del Cabanyal sense atendre la protecció del seu patrimoni històric com a Bé d'Interés Cultural (BIC).
Enfront d'aquests plans, els veïns i veïnes es van unir entorn de la
Plataforma Salvem El Cabanyal - Canyamelar - Cap de França. "Necessitàvem mobilitzar-nos i vam haver de formar-nos en tots els temes per a protegir les nostres llars. Va ser així com va sorgir la idea d'aquestes portes obertes, amb l'objectiu de visibilitzar el problema i viure'l des de dins", ha explicat Villora. Eixe mateix any es va celebrar la primera edició de Cabanyal Ports Obertes: un projecte d'intervencions artístiques on l'art i la cultura van ser eines de mobilització ciutadana, amb l'objectiu de visibilitzar la problemàtica social i urbanística.Aquesta cita es va celebrar cada any fins a 2014 i part de les obres i intervencions artístiques que van arribar a les cases del Cabanyal, convertides en museus plens de vida, són les que ara conviuen juntes en el Centre del Carme. "La lluita i la reivindicació de Salvem el Cabanyal va arribar més lluny gràcies a l'impuls d'aquests
més de 70 projectes que hui podem gaudir en el CCCC, inspirats i motivats per una causa justa", ha destacat el director.Per part seua, la comissària, Maribel Domènech, ha reivindicat que "el PEPRI volia destruir el barri, significava la desprotecció i desclassificació com a conjunt protegit, un projecte gentrificador el paradigma del qual era la platja de Benidorm", i ha afegit que "aquest barri ha explicat als valencians i valencianes que ha anat creixent i la ciutat s'ha unit a la mar a través del Cabanyal. Hi ha tres conjunts històrics a la ciutat de València i cap ha de desaparéixer perquè parlen de la nostra identitat i la nostra cultura".
Emilio José Martínez Arroyo, en aquest sentit, ha explicat que "aquesta exposició mostra quines eren les obres i sobretot els autors i artistes que van col·laborar en primera línia, molts d'ells Premis Nacionals d'Arts Plàstiques" i ha assenyalat que "de la mateixa forma que ho va ser Cabanyal Ports Obertes,
aquesta exposició no busca l'enfrontament. La intenció és mostrar l'impuls de l'art a aquest moviment social, reivindicant el barri des d'una posició positiva cap a ell, aportant una mirada enriquidora".
'1998-2015 Cabanyal Ports Obertes. Cultura i Ciutadania'
Així, cadascuna de les peces mostra part d'eixa resiliència. La mostra l'obri una de les pancartes de les protestes, i sota ella, centenars de noms de persones que es van implicar activament des de tots els àmbits. No obstant això, no és l'única peça que impacta a la
Sala Carlos Pérez.El
'cobertor' de Paco "cent onze" amb més de 5 metres d'altura inicia el recorregut, entre 1998 i 2001. En la seua confecció van participar veïns de tota la ciutat brodant sobre tela la seua pròpia direcció, mostrant el seu suport al Cabanyal "cases que se solidaritzaven amb cases". Enfront d'aquesta peça es mostra una selecció d'obres de Josep Renau de la més gran exposició que se li havia dedicat fins al moment, en la tercera edició de Cabanyal Ports Obertes (2000) amb obra cedida per la Fundació Josep Renau que va prestar els seus fons i el préstec també de l'IVAM.A continuació es poden veure els projectes de Pedro Ortuño, Monique Bastiaans, Antoni Muntadas, el monogràfic dedicat a Agustí Centelles (2004), Santiago Polo, Josep Vicent Monzó, Oscar Mora, Yolanda Herranz, Pepe Romero, Jesús Castellano, Mau Monleón, Pol Coronado, Mavi Escamilla, Álex Francés... Les artistes Patricia Gómez i María Jesús González presenten en aquesta exposició un treball inèdit que van iniciar en 2005, 'A la memòria del lloc' en el qual van intervenir en diferents cases del barri que es trobaven amenaçades, mostrant-se ara tot aqueix arxiu de cases estampades.
Continua l'exposició amb les peces de Pepa López Poquet 'No és vine', i Mira Bernabeu, 'La genealogia de la consciència' i la pancarta solidària de Werner Moron (2008) que va penjar un gran cor en l'encreuament del Carrer Reina amb Travessia Pescadors en 2000. Es venien cors que l'artista va donar per a recaptar diners per a la causa.De les parets de la Sala Carlos Pérez penja també la pancarta de Juan Genovés, una mostra del sorgiment de Cabanyal Íntim en 2011, els treballs de Silvia Molinero, Sergi Tarin, Luís Francisco Herrero i Aitor Varea i d''Arxiu Viu' desenvolupat per l'associació L'Esfera Blava, coordinat per Lupe Frigols, Emilio Martínez i Bia Santos que va rebre el premi Europa Nostra.S'exhibeix una selecció de les il·lustracions originals del projecte editorial de Mitja Vaca 'Benvinguts al Cabanyal', en el qual més de 40 artistes gràfics van il·lustrar 99 relats sobre el Cabanyal. La publicació, que es va esgotar ràpidament, serà reeditada ara amb motiu de l'exposició del CCCC. També es mostra una selecció dels originals del projecte 'Un Cabanyal de Vinyetes' en el qual van participar més de 40 il·lustradors o la col·laboració dels foto reporters com Juan José Monzó, Ferrán Monteagudo, Rafa Gil, Jesús Císcar, El Flac, Santiago Carreri, Manolo Molines i Tania Castro. Ja en l'última sala s'exhibeixen les sèries dels fotògrafs Juan Peiró, José Azcárraga, 'El Flac' i Enrique Carrazoni qui va triar el barri del Cabanyal com a escenari per a la seua aportació a la Setmana de la Moda.
Destaquen així mateix les peces interactives de 'Laboratori de llum' que permetrà als i les visitants del CCCC introduir-se en les xarrades dels veïns com si formaren part d'elles o la "Vespa. Passeu per ací...Viatge al centre d'un barri" (obra de Bia Santos, Emilio Martínez, Manuel Ferrer i Alena Mesarosova en col·laboració amb David Sanz Kirbis i David Cuartielles) que permetia realitzar un viatge virtual pel barri del Cabanyal i que es mostra a la sala en format audiovisual amb motiu de la pandèmia. Al costat d'ella es pot veure també la peça de Rafael Tormo 'Ceci n'est pas uneix plau'. Diversos audiovisuals recullen les performances realitzades com les d'Esther Ferrer i Carles Santos.Tanquen l'exposició l'obra de Rosi Moreno que mostra part d'una família, pare i filla, en dos moments temporals diferents, a l'inici de la Plataforma Salvem el Cabanyal i al final de tot aquest procés, 17 anys després; i el projecte participatiu amb perspectiva de gènere de Bia Santos, 'Craft Cabanyal' en el qual més de 250 persones han col·laborat, projecte que finalitzarà amb l'obra 'Brodant l'Ordre Ministerial per al seu compliment".
