El Centre del Carme Cultura Contemporània inaugura la mostra 'Phllowers y Severinni', la primera exposició de l'artista Fátima Calderón (La Puebla de Cazalla, Sevilla, 1986). L'exposició s'emmarca dins del programa 'Cultura en peu d'igualtat' del Consorci de Museus en col·laboració amb l'Associació In-Arte, un projecte que reivindica la capacitat de totes les persones a ser creatives.
L'exposició de Fátima Calderón, comissariada per Alegria i Piñero, té l'origen en el taller d'art del Centre Ocupacional de La Puebla de Cazalla (Sevilla), del qual n'és usuària.
En aquest taller que Alegria i Piñero han desenvolupat també a València, a través de la convocatòria del Consorci de Museus, 'Lloc comú', Fátima ha trobat un lloc en el qual pot continuar aprofundint en el seu projecte, iniciar una tasca d'investigació i definir les línies evolutives d'aquests personatges fins a detallar-ne la genealogia.
La necessitat de concretar i visualitzar una imaginació desbordant espenta Fátima Calderón a iniciar-se en el dibuix de manera autodidàctica en la seua adolescència. Des del 2002, l'artista se centra en un sol projecte basat en la creació de variacions d'un únic personatge, barreja d'home i antílop, anomenat Marcos.
Aquesta figura, sempre masculina, estilitzada, de color negre, amb llargues banyes i nas punxegut, es desplega en un ampli catàleg de variacions. Encara que tots es diuen Marcos, cada un té cognoms diferents i una personalitat pròpia.
'Phllowers y Severinni' és la primera exposició individual de l'artista. Una selecció dels seus dibuixos i una videocreació d'animació, sobre la vida de dues famílies concretes, la família Phllowers i la família Severinni, ofereixen a l'espectador la possibilitat d'apuntar-se al seu món singular.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha inaugurat aquest matí la mostra acompanyat per la presidenta de la Fundació In-Arte, Pilar Ortí, pels comissaris de l'exposició, Alegria i Piñero, i per l'artista, Fátima Calderón.
Pérez Pont ha destacat "la precisió en el dibuix de Fátima Calderón així com la seua gran imaginació capaç de crear tot un univers entorn de la recerca de la identitat". "A través de la convocatòria 'Lloc comú', de producció artística en centres ocupacionals en la qual han participat artistes com Alegria i Piñero, tenim l'oportunitat de descobrir el treball de creadores amb diverses capacitats com Fátima Calderón, impulsant el seu projecte i visibilitzant la seua obra, des de hui a l'abast dels visitants del Centre del Carme", ha assenyalat.
També ha recordat que "el nostre desig és convertir el Centre del Carme en un altaveu, una plataforma de visibilització per a aconseguir la igualtat real de totes les persones".
'Phllowers y Severinni' és un intent per comprendre millor el seu propi imaginari, l'artista s'esforça per generar una coherència espai temporal que suporte la seua ficció. Però la seua manera de treballar, en què el concret queda definit molt abans que el general, esquiva una lògica narrativa. Així els seus personatges habiten simultàniament passat i present.
Un altre aspecte que potencia l'estranyesa del personatge, és la naturalitat amb la qual habita en una realitat recognoscible. Fàtima no ha creat un context a part on viuen aquestes criatures: Marcos es defineix des de l'entorn històric, cultural i religiós que ella coneix, però on els éssers humans sembla que han desaparegut per complet o que no han existit mai.
Alegria i Piñero han explicat que "el procés creatiu de Fàtima s'allunya d'una planificació conceptual a l'ús que la distància de l'escena de la il·lustració o el còmic. La seua vivència del procés creatiu resulta aclaparadora, perquè fins i tot sent conscient que les imatges que crea sorgeixen de la seua invenció, percep la seua obra com un ens viu que tan sols es pot expressar des de l'exercici del dibuix".
Finalment, els comissaris del projecte han destacat que "el minuciós del seu treball la sotmet a un ritme pausat. És en aquest espai de concentració on Fàtima imagina mentre traça. Ella mateixa afirma que no inventa, sinó que descobreix en el dibuix aquesta altra vida que s'amaga després de la línia. La necessitat vital de projectar-se i comprendre el món a través d'aquest altre ésser, defineix la seua obra com un projecte de vida".