De què ens riguem a Europa? Per a respondre a aquesta qüestió, primer haurem de citar una mítica frase de l'immortal i visionari còmic Groucho Marx: "el riure és una cosa molt seriosa". A priori, podem pensar que aquesta afirmació és una espècie de paradoxa o oxímoron que simplement vol confondre'ns. Però no, no és així.
Aquesta sentència defineix a la perfecció la comèdia europea, un tipus de cinema menys somiador que el de Hollywood però que ha sabut extraure humor de les situacions més amargues de la vida, així com la xenofòbia, el masclisme, la repressió política i sexual o el canvi de temps. Així doncs, un cinema políticament incorrecte que es riu de tot, però que ho fa amb classe, estil i, abans de res, respecte.
LES PEL·LÍCULES AMB LES QUALS RIEM A EUROPA
Des del passat 1 d'agost fins al pròxim 31 del mateix mes, el Centre del Carme li ret homenatge a la comèdia europea amb un cicle d'entrada gratuïta, titulat 'De què ens riguem a Europa?'. Aquest programa està dedicat exclusivament a aquest tipus de comèdia, les pel·lícules de la qual, per desgràcia, no solen ser molt conegudes entre el gran públic. De Portugal a Suècia, de França a Alemanya i d'Espanya a Regne Unit, aquest cicle ofereix un ampli recorregut cinematogràfic i temporal sobre les diferents formes d'humor que ha parit el vell continent des del naixement del seté art.Totes les nits d'agost, el Centre del Carme projecta diverses comèdies de diferents nacionalitats. Ara, ens trobem en la meitat d'aquest cicle cinematogràfic, ja que, des del principi del mes s'han pogut veure al pati del centre cultural 11 cintes, així com 'The Rutles' (1978), d'Eric Aneu-li -component dels Monty Python-, 'Viktor and Viktoria' (1933), 'La línia del cel' (1983), de Fernando Colomo o 'Només per a homes' (1960), de Fernando Frenán Gómez, entre moltes altres.
Aquesta setmana, per exemple, podrem gaudir de llargs com 'Manner' (1985) -el dimecres 14-, 'A caixa' (1994) -el dijous 15-, una de les poques comèdies del reconegut i guardonat director portugués Manoel d'Oliveira, la italiana 'Mafiós' (1962) -el divendres 16-, la cinta francesa i poc coneguda a Espanya 'Fais-mois plaisir' (2009) -el dissabte 17- i 'Zemsta' (2002) del polonés Andrzej Wajda -el diumenge 18-.
Algunes de les pel·lícules que es projectaran al llarg del mes són 'Ratataplan' (1979), 'Tandem' (1987), 'Arrangiatevi' (1959) o 'Perfetti sconosciuti' (2016), la comèdia en la qual es basa la famosa 'Perfectes desconeguts' (2017) d'Álex de l'Església.
RIURE'S DEL POLÍTICAMENT INCORRECTE
Aquest cicle arriba cada nit d'agost al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) perquè ens reconciliem amb la comèdia en un moment en el qual els límits de l'humor estan sent, qüestionats. En l'actualitat, el políticament correcte s'entén com una perversió que s'ha de castigar, quan, en el passat es concebia com una forma de llibertat; l'humor com una forma de llibertat que admet infinites respostes a infinites preguntes i que, a més, riu de tots i de tot: des dels temes més quotidians fins als més delicats i greus.El guionista José Antonio Pérez, autor del mimesacojea.com, també creu que l'humor té una funció de catarsi i autodefensa. En alguna de les entrades del seu blog afirma que "moltes vegades el riure no és més que una forma de sublimar el sotrac, de manejar el terror". "Riguem de coses terribles sense pretendre ser cruels. Tots ho fem en la intimitat; el problema és quan algú el fa en públic i la broma és confosa amb crueltat; i últimament, en el paradigma en què vivim, sol passar. Una vegada ocorre això, poc importa el que diga l'autor del comentari jocós".
De totes maneres, mentre ens quede la comèdia, els europeus continuarem rient-nos de la xenofòbia, del masclisme, de les dictadures, dels canvis generacionals, dels problemes intrafamiliars, de problemàtiques socials de gran importància... Però sempre riurem, això sí, des del respecte, l'humor i la maduresa.
https://www.dropbox.com/s/gz9qq9w20jsj6ft/PROGRAMA%20CCCCinema%20cas.pdf?dl=0