El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta aquest divendres l'exposició 'Callejeros', de l'artista valencià Francisco Sanz. Emmarcada dins de la convocatòria Altaveu, per a projectes d'inclusió i cohesió social del Consorci de Museus, la mostra ofereix un testimoni documental sobre la vida al carrer a través de les fotografies realitzades per persones sense llar.
Luis, Cristóbal i Richard són els protagonistes i els autors de les més de 60 imatges que s'exhibeixen des de demà a la Sala Contraforts del CCCC. Segons el creador, Francisco Sanz, "es tracta d'una exposició d'autoria compartida. La meua tasca ha sigut la de coordinar el treball, però totes les fotografies estan fetes per ells, persones que viuen al carrer, que són els que millor ens poden oferir el dia a dia de la ciutat".
El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha explicat que "la convocatòria Altaveu ens ha permés acostar-nos a projectes artístics que tenen també un caràcter social de visibilització i de treball amb diferents col·lectius, en aquest cas amb persones que es troben en risc d'exclusió social. Donar-los veu o una càmera fotogràfica, com fa Francisco Sanz, ens dona l'oportunitat d'observar la realitat amb els seus propis ulls, ja que l'art és un instrument per a comprendre i empatitzar amb els altres".
Mitjançant la metodologia 'fotoveu', l'artista, amb l'objectiu de visibilitzar les "persones invisibles que viuen al carrer", proporciona a la gent del carrer, als sense sostre, Luis, Cristóbal i Richard, càmeres fotogràfiques amb l'única instrucció de retratar el món que els envolta.
"Les fotografies no estan reeditades, són crues, tal com venen de la càmera", explica Sanz.
L'autenticitat de les imatges es manté, ja que es prioritza el relat en primera persona sobre els requisits estètics formals. L'acció, fora de tot paternalisme i, des del respecte de l'autoria de les persones que viuen al carrer, genera un espai de dignitat dels participants així com un efecte catàrtic a través de la fotografia: es detecten problemàtiques no emergents, es visualitzen altres realitats i es posa de manifest el que realment és important per als autors de les fotografies.
El resultat obri un debat sobre les nombroses maneres de viure en societat, però sobretot, es democratitza i comparteix el poder creatiu.
En l'exposició, organitzada per temàtiques, es poden veure alguns dels motius més recurrents en les seues fotografies: el carrer, els llocs de dormir, patis, bancs, passatges, zones de refugi; els companys, amics que viuen en la mateixa situació que ells i amb els quals es fan companyia, així com les seues relacions amb els veïns i veïnes amb els quals es relacionen d'igual a igual. "Es tracta d'un treball purament artístic en què l'únic objectiu era dignificar la seua forma de vida", explica Sanz, que afig que "la trobada visual amb aquestes persones que viuen sense sostre ens genera una intensa força repel·lent quan, en el nostre interior, confrontem allò que no volem ser i sacsem la nostra pròpia sensació de seguretat i comoditat".
Segons l'artista, "la fotografia representa una eina artística, flexible i universal que traspassa barreres lingüístiques i que posseeix un doble paper en forma d'art i de documentació de la realitat".
Al llarg de dos anys i prop de 80 trobades Francisco Sanz ha anat donant vida a aquest projecte, del qual es va mostrar una part en 2019 durant el festival Ojos Rojos de fotografia. 'Callejeros' reuneix el treball complet en una de les exposicions que havien d'haver-se vist en 2020 al CCCC i va haver de ser ajornada per la pandèmia. Francisco Sanz, que compatibilitza el seu projecte artístic amb el seu treball com a pneumòleg a l'Hospital General de València, va haver d'aparcar temporalment la fotografia per a coordinar la planta COVID-19 al seu hospital durant 2020. Aquest divendres, 23 d'abril, 'Callejeros' s'obri per fi al públic a la Sala Contraforts del CCCC, on es podrà visitar fins al 30 de maig.
Durant l'acte d'obertura de l'exposició, s'oferirà una 'performance' en què es llegiran diversos textos del diari de camp del projecte, alternats amb la música d'un violoncel.