El Centre del Carme imagina un món sense fronteres amb l’obra del fotògraf Jean-Christophe Béchet

Guardar

19.07.10 European Puzzle CCCC
19.07.10 European Puzzle CCCC

El Centre del Carme Cultura Contemporània i l’Institut Français de València presenten l’exposició ‘European Puzzle’ del fotògraf Jean-Christophe Béchet. En el marc de la TIFE 2019 (Temporada Cultural de l’Institut Francés d’Espanya) i sota el lema ‘Nosaltres, Europa’, es mostren un conjunt de fotografies que conten una trajectòria, la d’una generació que creu en el fi de les fronteres i l’abandó dels nacionalismes. La mostra proposa un conjunt d’escenes al carrer, de retrats i paisatges. Una varietat de percepcions entre el real i el viu, tant en color com en blanc i negre.

El director del Centre del Carme, Jose Luis Pérez Pont, acompanyat per la directora de l’Institut Français de València, Marie-Cécile Le Luec, i per l’artista Jean-Christophe Béchet, ha presentat aquest matí l’exposició.

Pérez Pont ha assenyalat que “aquesta mostra manté un diàleg entre la fotografia documental i la poètica per a mostrar la diversitat visual i cultural d’Europa i suggerir diferents pensaments sobre la convivència entre cultures, l’eliminació de les fronteres i la cooperació i la solidaritat entre els pobles”.

El Centre del Carme dedica la seua sala Zero a diferents col·laboracions amb altres institucions culturals espanyoles, com el Museu Thyssen, o internacionals, com l’Institut Français, i a projectes vinculats amb la fotografia o l’audiovisual. Aquesta exposició és fruit de l’acord de col·laboració amb l’Institut Français de València, mitjançant el qual es creen sinergies entre els dos centres i es dona visibilitat a un conjunt de propostes culturals promogudes per aquesta institució en l’àmbit estatal i que visiten diferents ciutats com Madrid o Barcelona.

En les seues fotografies, Jean-Christophe Béchet atorga tanta importància a l’arquitectura com als éssers humans, a la calidesa en la llum, als xicotets accidents i moments al llarg de la història. D’aquesta manera, es construeix un camí sinuós i silenciós que convida al diàleg entre l’esperit documental i la inspiració poètica.

L’artista ha assenyalat que “hi ha una Europa econòmica, política, geogràfica i, fins i tot, una futbolística. Hi ha l’Europa Schengen, l’Europa de la moneda comuna, aquella dels 28 països de la Unió Europea… igual que moltes altres Europa o Europes diferents. De Reykjavík a Istanbul, de Moscou a Lisboa, algunes fronteres col·lapsen, altres emergen, algunes carreteres s’obrin mentre que altres es tanquen… Els nostres pilars estan sent sacsats: existeix encara una Europa de l’Oest i una de l’Est? Una Europa del Sud al voltant del mar Mediterrani i una Europa del Nord associada a l’herència luterana? Què ens queda de l’Europa il·lustrada i d’aquella ‘Mitteleuropa’ que des de fa molt queda als cors?”.

El seu interés per Europa comença en 1991 a Moscou, després del colp d’estat que va derrocar Mikhaïl Gorbatxov i que va marcar el fi de l’URSS. És per això que el ‘vell’ continent s’endinsa en una nova era. L’exposició reuneix al voltant de 50 fotografies realitzades al llarg de 25 anys, del 1990 al 2015, des de la fi de l'URSS fins a l'inici del Brexit.

“Durant els meus viatges, decidisc recopilar-ne la crònica visual. Aprenc sobre la relativitat de la nació i les fronteres, sent el pes del clima i les històries personals, m’interesse pels mites i les persones a les quals pertanyen, escriptors, músics, poetes o artistes… Amb el pas dels anys, cada vegada em sent més i més “europeu”, però veig ressorgir les cicatrius d’un passat polític mal resolt i vacil·lants promeses sobre un futur hipotètic. Sent un món fràgil amb escletxes cada vegada més profundes. Un entorn incert on totes les nostres contradiccions contemporànies es cristal·litzen”, explica.

Les fotografies de Béchet no conten res. No són il·lustratives. S’evoquen. Relaten la història d’una generació que creia en el fi de les fronteres i l’abandó dels nacionalismes. En els temps de crisi i en els moments actuals, l’artista confessa que la seua obra es torna més literària. “He preferit el temps llarg, aquell més literari dels viatges sense fi”.

Arxivat a:

Destacats