La institució firal valenciana de referència és, sens dubte, Fira València. Un recinte macroeconòmic que sustenta al voltant de 100.143 llocs de treball i que anualment factura al voltant de 1200 milions d'euros, el que suposa un total del 0,5% del PIB valencià. Amb aquesta importància damunt la taula, i davant l'informe signat per l'alcalde de València, Joan Ribó, "amagat a l'oposició, segons denuncia el grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de València, la portaveu municipal i diputada popular a les Corts denuncia la cessió directa del sòl i vol de Fira València per part del consistori a la Generalitat Valenciana.
Fira València, o almenys el model que la sustenta, necessita una modernització i una ajuda urgent que s'ha vist agreujada per la pandèmia de la COVID-19, però en cap cas, per al Partit Popular, la solució és "regalar la institució i tot el que allò comporta" al govern autonòmic.
L'assumpte complicat de Fira València comença en 2017, quan la cogovernança entre el Botànic i el fovern de la Nau aleshores, porta a la signatura d'un document que portaria a una "concessió demanial", el que finalitzaria una cessió solament de l'explotació de la institució", una decisió, a priori, acceptada pel PP. No obstant això, el rumb del Rialto, en tres anys ha canviat en relació amb aquesta cessió, i el que abans era una concessió demanial ara és una "mutació demanial", que portarà a la pèrdua del consistori sobre la titularitat de Fira València i passarà a estar en mans de la Generalitat, almenys fins a 2051. D'aquesta manera, segons l'esborrany de la secretaria de l'Ajuntament de València, proporcionat al Partit Popular, s'especifica literalment que la mutació demanial, que "els béns sí que ixen de l'esfera jurídica i econòmica de l'Ajuntament de València".
D'aquesta manera, per al Partit Popular i concretament per a la portaveu municipal a l'Ajuntament de València, Maria José Catalá, açò es converteix en "el gran fracàs de Ribó", ja que "regalar la titularitat de Fira València a la Generalitat demostra la poca estima que li té a la ciutat". De la mateixa manera, Catalá ha afirmat que amb aquesta "decisió política", Ribó es converteix en el primer alcalde que "renuncia al sòl i vol de Fira València fins a 2051", ja que amb el govern de Fabra, del 2013 al 2015, aquesta mutació demanial ja se li va plantejar a qui era aleshores l'alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, qui es va oposar rotundament "mai, de cap manera" va respondre Barberà aleshores.
La pèrdua de la titularitat de la institució firal valenciana, comporta a més, que fins a 2051, almenys, l'Ajuntament no tindrà cap control sobre la gestió del nou titular, en aquest cas, la Generalitat, i per això, el PP demana que es recule en aquesta mutació, per tal que l'Ajuntament mantinga la titularitat del sòl i la presidència de la institució, però que la Generalitat accedisca a l'ús de l'explotació. No obstant això, la decisió que es portarà endavant per part de Ribó (Compromís), el conseller d'Economia, Rafa Climent (Compromís) i el conseller d'Hisenda, Vicent Soler (PSPV-PSOE) eixirà sense cap efecte sobre Fira València a l'Ajuntament de València fins a 2051, per això Catalá ha denunciat que "el govern no estima a la ciutat de València i Ribó no la sap defensar".
PROPOSICIÓ NO DE LLEI A LES CORTS
De la mateixa manera, el Partit Popular, a través del seu diputat a les Corts, Felipe Carrasco, ha anunciat que el passat 2 de febrer van presentar una Proposició no de llei que regule altres opcions i alternatives per al futur de Fira València. En aquest sentit, el PP respon davant que "no hi ha cap persona del Botànic ni del Rialto pensant en el futur de la fira ni de la institució", però d'aquesta manera, el PP pren la iniciativa de modernitzar i actualitzar la competitivitat a la institució firal mitjançant la digitalització i amb una modernització de les instal·lacions amb un sistema d'estalvi d'energia i amb un model més verd.Per altra part, el PP ha valorat seguir models com el d'Alemanya, que ha destinat uns 600.000 milions d'euros de fons europeus per modernitzar els recintes firals, com també Itàlia amb un total de 300.000 milions d'euros. Per altra, part, el PP ha valorat positivament, seguir el model també d'Escòcia, que amb una població similar a la de la Comunitat Valenciana, ha destinat un total de 119.000 milions de fons propis a la mateixa finalitat.Així, l'opció del PP és destinar una part de projectes tractors a Fira València per als fons europeus dels Next Generation UE.
D'aquesta manera, el Partit Popular denuncia i pregunta com s'ha passat d'un informe de concessió demanial a un de mutació demanial, i també, al mateix temps que assumeixen la cessió de l'explotació a la Generalitat, però manté una aposta robusta davant que la titularitat de Fira València seguisca en mans de l'Ajuntament, així com una posició de control per tal de tindre les claus i mantenir una posició de coneixement arran de les decisions econòmiques i jurídiques que es puguen dur a terme baix la titularitat de la Generalitat.
