La candidata del PP a l'Ajuntament de València, María José Català, es va reunir dimarts passat amb diferents representants del sector educatiu. Va ser en l'edifici de La Nau de la Universitat de València, en el qual va parlar d'una suposada "imposició del valencià", la volta al "districte únic" per a permetre una llibertat d'elecció de col·legis que ja existeix o de "zero barracons eliminats".
Critica, a més, la "no construcció" de cap institut; oblida que el CEIP 103 de Patraix ja està en construcció i que ella, com a Consellera, no va arribar a construir malgrat estar anunciat des de 2007. Des de la seua cartera, a més, va proposar adjudicar-ho a empreses privades perquè construïren amb col·legi concertat amb una cessió de 75 anys.
Entre les 'proposades estrela' que va presentar la candidata en matèria d'educació, està la gratuïtat de l'educació infantil de zero a tres anys. Alguna cosa, no obstant això, que no passa per l'ampliació de la xarxa pública de les trucades 'Escoletes', sinó per fer ús de la xarxa privada d'escoles. Defensa que és alguna cosa que és "molt important" que siga gratuït "amb independència del model educatiu públic, privat o concertat que trien els pares". Una mesura que estima en un cost de 35 milions d'euros.
Català ja ha mostrat en altres ocasions la seua afinitat amb l'educació privada: com a alcaldessa de Torrent va cedir durant 35 anys terrenys públics a la Universitat Catòlica de València. La candidata ha assegurat que exigirà a la Generalitat no seguisquen amb el Pla Edificant, amb el qual assegura que "han fet desistiment". Aquest pla és el mètode pel qual els ajuntaments dels diferents municipis valencians demanen a la Conselleria tots els fons necessaris per a la construcció o millora dels centres educatius.
"Zero barracons"
Per a Català el resultat del Pla Edificant a València és "zero col·legis públics construïts i zero barracons eliminats", alguna cosa que és mentida. Oblida en aquestes declaracions que el CEIP 103 de Patraix, una demanda veïnal des de fa dues dècades, es construeix ara després que el PP el prometera en 2007. Durant el seu pas per la Conselleria d'Educació, Català licitar la construcció a empreses privades a canvi d'un col·legi públic. Un tracte que incloïa un col·legi concertat, no públic, per un mínim de 75 anys.Segons van assenyalar des de Conselleria, a través del Pla Edificant estan en marxa "148 actuacions en 94 centres escolars de la ciutat de València", la qual cosa suposa actuar en el 57% dels centres públics de la ciutat.
Quant als barracons, s'han retirat i també s'han posat nous. "La diferència", assenyalen des de Conselleria, és que "els barracons han passat a ser instal·lacions realment provisionals". Durant aquesta legislatura s'han construït en tota la Comunitat 23 nous centres escolars i altres 17 estan en procés. Els alumnes i alumnes que estudiaven íntegrament en barracons han passat de 9.000 a 4.000. Els 13.000 alumnes que, tant segons el PP com per part de Toni Cantó (Ciutadans) estudien en barracons, és en realitat el nombre d'alumnes els centres dels quals compten amb algun barracó durant obres de millora.
Català també ha promés, igual que prometia Isabel Bonig de cara a les Eleccions Autonòmiques, instaurar de nou l'anomenat 'districte únic' per a l'elecció de centre. Alguna cosa que, segons assegura, respecta la "llibertat dels pares en l'elecció de col·legi dels seus fills". No obstant això, no existeix aquesta limitació per a l'elecció de centre. Amb el sistema actual, qualsevol família pot sol·licitar l'admissió en qualsevol centre -de València, Comunitat o Espanya-. No obstant això, com va demostrar un estudi de la UV, el principal motiu d'elecció és la proximitat, per la qual cosa entre els criteris de baremació es puntua està proximitat -en el mateix districte o confrontant-.
En relació amb això, també ha assegurat que s'estan "infringint principis constitucionals" perquè s'ha "imposat" el valencià: "Una discriminació absoluta". L'elecció del sistema lingüístic de cada centre el tria el Consell Escolar, en el qual estan representats tant pares i mares com a personal docent. Per tant, les famílies formen part de l'elecció de l'idioma que, d'aquesta manera, passa a formar part del currículum del centre. Un currículum que, respectant els mínims legals de 25% tant per a valencià com castellà, no es pot triar, igual que no pot triar-se no donar matemàtiques o anglés.