caixa popular

La casa natal del pare Carlos Ferris ja és del poble

L’Ajuntament adquireix aquest habitatge, amb dos segles de vida, per 273.000 euros

La casa natal del pare Carlos Ferris ja és del poble
25/01/2019 -

Albal ha fet possible que la casa natalícia del pare Carlos Ferris passe a ser del poble. A l’espera que aquesta decisió siga ratificada en el pròxim ple, l’Ajuntament ha signat el contracte de promesa de compravenda per a l’adquisició del singular immoble que suma dos segles d’antiguitat. L’alcalde Ramón Marí i l’actual hereu de l’habitatge, Juan Vicente González, han rubricat l’acord en la mateixa casa que conserva meticulosament cadascun dels seus detalls. Fins fa dos anys ha estat habitada i perfectament conservada per Marita Inés Muñoz, una altra institució a Albal, per estar emparentada amb el Pare Carlos Ferris, pel seu caràcter solidari i col·laboració amb l’hospital de leprosos i que, a la seua mort, va donar en herència l’immoble al seu nebot Joan V. Muñoz.

L’alcalde, ha agraït la sensibilitat dels propietaris per permetre que, des d’ara, “els albalenses siguen els propietaris de la casa que va pertànyer a una figura tan exemplar”. Encara que l’ús municipal no estiga definit encara al cent per cent, Marí ha anunciat que, un dels objectius serà convertir aquest espai en una Casa-Museu per a obrir les seues portes al públic. Per part seua, els familiars –visiblement emocionats-explicaven que l’impacte que va tindre una figura tan important com el Pare Carlos Ferris “quedaria en l’oblit sense gestos com el nostre i el compromís de l’Ajuntament amb la recuperació de la seua història”.

L’habitatge on va nàixer el fundador de l’Hospital de Leprosos de Fontilles, un 8 de desembre de 1856, té un alt valor històric, com així es declara en el Pla General i motiu pel qual està inclosa en el catàleg de béns i espais protegits de l’Ajuntament.

El preu de la casa s’ha fixat en 273.000 euros que seran satisfets durant aquest 2019 pel consistori. Es troba al carrer Sant Ana, 30, edificada sobre una superfície de 601m².

L’immoble s’estructura en tres cossos principals. La part davantera té dues altures, que és on es desenvolupa l’habitatge quedant estructurat en tres cossos: accés central des de la via pública, a la banda dreta la biblioteca, i a la banda esquerra una habitació. Es completa aquest cos amb un saló-menjador, cuina, rebost, habitacions i condícia, sent la planta alta diàfana. En la part central hi ha un pati i, en la posterior, un antic corral diàfan, en dues altures, que segons apunten els tècnics municipals, requeriria una reforma integral per a la seua posada en ús.

El valor arquitectònic de l’habitatge, així com de tots els vestigis i elements que inclou l’immoble: parament, mobles, detalls, fons bibliogràfic, fins i tot el llit del propi Pare Ferris suposen una joia en mans d’Albal. El pròxim ple que se celebra el dijous 31 de gener debatrà la ratificació de la compra de la casa.

Qui va ser el Pare Carlos Ferris?

El Pare Carlos Ferris va nàixer a Albal el 8 de desembre de 1856. Als 13 anys va ingressar en el Seminari Diocesà de València on es va doctorar en Teologia i en ser ordenat sacerdot va demanar a l’arquebisbe que li concedira exercir el seu ministeri en una parròquia rural, encara que se li va confiar la parròquia de Sant Esteban de València. La Diputació li va encomanar la direcció de la Casa de la Misericòrdia, amb més de 700 asilats, exercint el càrrec de capellà-rector fins a ingressar en la Companyia de Jesús a Gandia. En 1887 va fundar un col·legi de sordmuts i un pensionat universitari per als estudiants dels pobles.

Gran missioner popular, arrabassava a la gent amb la seua eloqüència original, enèrgica i persuasiva. La seua labor pastoral, que no coneixia el descans, juntament amb una intensa vida espiritual va esgotar molt prompte la seua salut fins al punt de témer-se seriosament per la seua vida. El 5 de desembre de 1893 va entrar jesuïta a Gandia, destinat en el Col·legi del Sant Duc fins a la seua mort, encara que contínuament recorria tota la Regió donant missions, exercicis i retirs. Per a protegir als pobres en les seues necessitats i als llauradors d’emprèstits abusius, va crear un «Rober» (1898) i una «Caixa d’Estalvis» (1900).

Però la gran obra del pare Ferris va ser la leproseria de Fontilles. Una nit de desembre de 1901, allotjat a casa d’un advocat i figura destacada del catolicisme polític i social valencià, sr. Joaquín Ballester Lloret, a Tormos (Alacant), en sentir els laments que en un habitatge pròxim, abandonat de tots, profereix un malalt de lepra, sorgeix el compromís de recollir i atendre aquests malalts, bastant abundants llavors en les costes de València i Alacant. Després de diversos anys de lluita lluites, a causa de l’hostilitat de certs polítics contra el projecte altruista, el 17 de gener de 1909, ingressen els primers huit interns en la Colònia Sanatori de San Francisco de Borja.

Fontilles arribarà a ser el millor sanatori del món per a aquesta malaltia. Situat en la Vall de la Gallinera, amb una extensió superficial pròxima als 800.000 metres quadrats, Fontilles ho componen pavellons, habitatges, dependències assistencials, espais d’esbarjo, farmàcia, església, tallers, magatzems. Tot això envoltat de frondosa vegetació forestal, de xicotetes parcel·les agrícoles, de copioses fonts naturals, un vertader paradís natural. El mateix Carlos Ferrís es va posar a plantar arbres, molts portats de fora, fins a Filipines.

Carlos Ferris va morir el 18 d’octubre de 1924 en el centre jesuític de Gandia, situat en el Palau ducal. En 1921 havia rebut l’honor de la Gran Cruz de l’Ordre Civil de la Beneficència. Les seues restes mortals descansen en Fontilles, al costat dels de Joaquín Ballester Lloret i enmig dels seus benvolguts leprosos, com havia desitjat.

El pare jesuïta té dedicat un bust a Albal, així com el nom d’una dels principals carrers de València i avingudes del nostre municipi. Ara, la seua casa natal del carrer de Santa Anna passa a les mans de l’Ajuntament que va nomenar una plaça Fontilles i va construir un bust com a homenatge al projecte del pare Ferris.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tretze + disset =

caixa ontinyent
jornadas educativas salud sexual alcasser 2019
Extra nº 2 - FEB. 2019