El cartell, gran arma de difusió massiva de finals del segle XIX i principis del XX que va perdre la seua hegemonia respecte als nous mitjans com la televisió, es troba de nou contra la paret.Amb aquestes mateixes paraules evoca el mateix pamflet d'una de les exposicions més avantguardistes i especials que ha acollit fins al dia d'avui el Centre del Carme. Aquesta exposició mostra, després d'un camí de disseny gràfic i artístic, com la reducció dels espais de lliure expressió i l'ampli avanç de les xarxes socials han modificat la nostra manera de comunicar-nos en l'espai i temps digital fins al punt de plantejar el gran dubte: acabarà el cartell abandonant el paper?
'Durant els últims vint anys s'han dissenyat més cartells que mai en l'àmbit cultural i social'
No obstant això, tal com recull la mateixa mostra, i amb aquesta dada es va plantejar la mateixa, les empreses i institucions renoven la seua confiança en aquest revitalitzat mitjà i consideren imprescindible una imatge per a cada acció a comunicar. Durant aquests últims vint anys s'han dissenyat més cartells que mai en l'àmbit cultural i social. El cartell és una de les peces preferides de les i els professionals del disseny i il·lustració, i malgrat que el seu caràcter efímer representa la memòria gràfica d'una societat. D'altra banda, aprofitant totes les casualitats de la vida -si algú crea en elles-, acabada de presentar València com a Capital Mundial del Disseny 2022, aquesta exposició li ve a la ciutat com a anell al dit, perquè mitjançant aquesta visita artística es mostra una panoràmica territorial amb 600 cartells de 222 autores i autors de les diferents generacions, en un començament de segle en el qual la creativitat valenciana gaudeix del prestigi més gran.
'Mai s'havia fet una exposició àmplia i retrospectiva del cartell contemporani valencià'
Boke Bazán, un dels comissaris de l'exposició 'Prohibit fixar cartells. REA – Cartells Valencians 2000-2020' ens comenta que "el cartell és un dels suports favorits dels dissenyadors il·lustradors, i mai s'havia fet una exposició àmplia i retrospectiva del cartell contemporani valencià". De la mateixa manera, després de cinc anys des que el mateix Bazán va posar en marxa el projecte, finalment l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana i el Consorci de Museus juntament amb el patrocini de Marc Martí i la capitalitat mundial del disseny han promogut un projecte expositiu que està tenint rècord de visites.
Al seu torn, el Centre del Carme inicia una etapa on el disseny i la il·lustració forma ja part de la seua programació, i aquesta exposició és a més la primera en la recentment batejada sala Carlos Pérez, un dels museòlegs i especialistes en cartells més estimats i importants.
'La paraula cartell inclou la paraula art, i cal no oblidar que els primers cartellistes eren artistes plàstics que posaven la seua creativitat al servei de la publicitat'
Podem dir que és una exposició a la qual no estem acostumats com a públic, ja que els mateixos cartells no s'han considerat -i ara tampoc- com a obres d'art, a pesar que darrere porten llargues hores de treball. No obstant això, el cartell en si mateix degut principalment al seu objectiu d'ús no és art i la seua naturalesa és de caràcter efímer, al que aquesta exposició al costat dels museus i centres expositius de tot el món programen exposicions de cartells, fent que molts d'ells formen part dels seus fons i que efectivament "el pas del temps i el seu valor formal han acabat convertint-se en obres d'art", comenta Boke. La paraula cartell inclou la paraula art, i cal no oblidar que els primers cartellistes eren artistes plàstics que posaven la seua creativitat al servei de la publicitat. Efectivament no és habitual exposar cartells actuals, no obstant això espais com Muvim, la Nau o l'IVAM han programat tradicionalment nombroses exposicions de cartells de les avantguardes o d'autors valencians tan importants com Josep Renau o Dubón, iniciativa a la qual ara, el Centre del Carme se suma després del projecte del comissari Boke Bazán, a qui li fem una petita entrevista.
Quins criteris s'han seguit per incloure uns cartells i altres no?
Un dels principals objectius d'aquesta mostra és oferir al visitant una panoràmica tan àmplia com siga possible de la producció de cartells dels últims 20 anys en tot el País Valencià. Per això, la selecció de cartells reuneix unes 600 peces i 800 en el catàleg, corresponents a uns 300 autors de totes les generacions, disciplines i àmbit d'acció.Com s'organitza la visita a l'exposició o no té un ordre lògic o establert? Si ho té, com es va dur a terme i per què?
Exposició i catàleg són dos conceptes creatius que es complementen tant en continguts com en la mateixa gràfica, no obstant això el plantejament de l'exposició és un recorregut cronològic del 2000 al 2020 mentre que el llibre s'organitza temàticament.L'exposició que estarà oberta fins al dia 8 de novembre està tenint una repercussió i nombre de visitants per sobre de la previsió més optimista, "de fet fa una setmana que els catàlegs a la venda estan esgotats", ens confirma el mateix Boke.
Prova d'això és l'interés per la itinerància de la mateixa i que sobre aquest tema "podem avançar ja, que al febrer anirà al Museu de Castelló", ens avança.