Carlos Reyero, el nou director del Belles Arts que mira cap al futur sense oblidar el passat

El Museu de Belles arts de València va triar el passat 22 de juliol a Carlos Reyero Hermosilla com a nou director d’aquesta valuosa pinacoteca, la qual, segons ell, ocuparà el lloc que es mereix en el panorama cultural espanyol

Carmen Amoraga i Carlos Reyero en el Museu de Belles Arts de València

Carlos Reyero, el nou director del Belles Arts que mira cap al futur sense oblidar el passat
05/08/2019 -

“La segona pinacoteca d’Espanya”, diuen els qui desitgen que el Museu de Belles Arts -també nomenat Pío V- ocupe el lloc que es mereix en el panorama cultural espanyol. El nom de la persona que ha vingut a salvar el patrimoni del Belles arts i situar-lo on li pertoca és Carlos Reyero Hermosilla, subdirector del Departament d’Història i Teoria de l’Art en la Universitat Autònoma de Madrid, que substitueix com a director del museu, des del 22 de juliol, a José Ignacio Casar i Margarita Vila.

CARLOS REYERO, HISTORIADOR I INVESTIGADOR

Reyero, amb bigot canós i una innata i inefable aparença d’historiador, va ser triat el mes de juliol passat després d’un procés de concurs en el qual només van participar funcionaris. Aquest catedràtic que va començar la seua carrera professional com a docent en un institut de Cadis ha format part d’universitats com la de Cantàbria o la Pompeu Fabra de Barcelona, entre moltes altres institucions com la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma o la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Aquest avesat historiador, especialitzat en art contemporani, ha publicat diverses obres divulgatives i d’investigació. Entre elles destaquen algunes, com “La bellesa imperfecta. Art i discapacitat en els orígens de la sensibilitat moderna” (IP, UAM, 2005), “L’altre segle XIX” (Investigador, Universitat de Barcelona, 2010-2013), “Pintura i Escultura a Espanya, 1800-1900” (Madrid, Càtedra, 1995) o “Imatge històrica d’Espanya, 1850-1900” (Madrid, Espasa-Calpe, 1987).

MIRAR AL FUTUR SENSE OBLIDAR EL PASSAT

Durant el seu primer acte com a director de la pinacoteca, Reyero, acompanyat de la directora general de Cultra i Patrimoni Carmen Amoraga, va explicar que “el museu no és un magatzem d’obres, sinó un espai de reflexió sobre la cultura”. L’arribada d’aquest historiador sembla que significarà allò que s’entreveu en la seua anterior sentència: un mandat en el qual s’observarà amb un afecte afalagador i fins i tot fraternal l’herència que el mateix Carlos Reyero Hermosilla ha rebut a l’hora de construir el seu futur, el futur del Belles arts.

‘Un és hereu de tot el que ha ocorregut i en el passat hi ha moltes coses aprofitables; en el Belles Arts s’han fet exposicions fantàstiques’

El director del museu, malgrat que encara no ha fet públic cap projecte, va parlar sobre un pla que “pensa en la història i en els grans elements que han construït el museu“. A més, també va explicar que “un és hereu de tot el que ha ocorregut i en el passat hi ha moltes coses aprofitables; ací s’han fet exposicions fantàstiques”. Un nou director per al Piu V que intentarà dibuixar un futur viable per al museu amb la pinacoteca més gran de València sense deixar de mirar cap al passat, un passat marcat per un patrimoni cultural d’un inqüestionable valor.

ELS TRES PUNTS NEGRES EN L'”HERÈNCIA” DEL BELLES ARTS

Però el patrimoni que “hereta” Reyero no solament consta d’obres de Velázquez, Pinazo o Sorolla. La falta de personal, l’insuficient pressupost institucional i la necessària reconfiguració de l’estructura interna del museu, ja que aquest és en un centre nacional però de gestió autonòmica -una figura jurídica bastant inusual-, també són alguns dels elements que el nou director del Belles arts hereta dels mandats anteriors.

Per a solucionar el problema de la manca de personal, Amoraga va afirmar que té la futura Oferta Pública de l’Ocupació té previstes sis places de gestor cultural, de les quals tres estan reservades per a conservadors, “perquè no torne a passar el que va passar”. Amb aquestes paraules es referia a la inclusió de tres historiadors de l’art sense la preparació necessària per a ocupar un lloc de restaurador, que va generar nombroses crítiques entre el sector professional.

Respecte a la insuficiència de pressupost institucional, Amoraga va informar que, ara mateix, el museu compta amb 5,2 milions d’euros, un pressupost que “pot continuar augmentant”. Reyero, amb aquests diners, pretén convertir el museu en un centre d’investigació i, a més, fer tot el possible perquè un nou públic s’acoste al Belles Arts, un objectiu que el mateix director va qualificar de “repte complicat”. Pel que respecta al problema de l’estructura, segons la conselleria s’està treballant un procés de ‘desconcentració’, és a dir, una modificació del decret que dotaria d’una major autonomia al centre.

UN FUTUR INEXISTENT SENSE L’AJUDA DE CONSELLERIA

‘L’etapa Reyero’ comença, i ho fa amb bones vibracions. Un home amb ganes de posicionar el museu en el lloc que es mereix respectant, al mateix temps, el seu patrimoni. Però, per a aconseguir això, necessita l’ajuda de conselleria, una ajuda més que necessària per a poder sortejar les tres pedres del Museu de Belles Arts: la falta de personal, de pressupost i la necessitat de reorganitzar l’estructura del museu.

Més informació


mostra viva del mediterraneo

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

3 × dos =

cultura als barris 2019
anna i la maquina del tiempo
anna i la maquina del tiempo
alcasser
movilidad ayto de valencia
cultura als barris 2019