Carlos Madrid: "Allò únicament imprescindible per a dirigir Cinema Jove és saber escoltar els joves"

Cinema Jove finalitza i Carlos Madrid fa un balanç sobre aquesta 34a edició de l’històric festival

Carlos Madrid: "Allò únicament imprescindible per a dirigir Cinema Jove és saber escoltar els joves"
01/07/2019 -

La 34a edició del festival Cinema Jove va tancar les seues portes aquest darrer dissabte 29 de juny. Un any més, aquesta mítica trobada cinematogràfica que, durant més de tres dècades, funciona com a punt de reunió de joves cineastes -i cinèfils-, ha continuat defensant el seu leitmotiv originari: la joventut. València Extra ha tingut el plaer de parlar amb el també jove Carlos Madrid, l’artífex que es troba darrere de tot aquest festival i que, amb molta vocació, el dirigeix des de 2017.

CINEMA JOVE: 34 ANYS RESISTINT ALS CANVIS DE GOVERN

Carlos Madrid declara que Cinema Jove “s’ha celebrat sota tres grups polítics diferents que han manat en la ciutat durant més de tres dècades”. Segons ell, en el cas d’aquest festival, ha sigut fàcil mantenir-se, ja que “sempre hi ha hagut voluntat política per preservar-lo i cuidar-lo”. Malgrat tot, el jove director afirma que el principal ingredient perquè el festival seguisca present és “l’entusiasta i vocacional equip que l’organitza i que sempre l’ha organitzat”.

“El treball de gestió cultural, tot i que no compensa econòmicament, sí que compensa emocionalment, perquè estàs molt en contacte amb una de les teues passions: en el meu cas, el cinema”, afirma Madrid sobre la seua feina i també la del seu equip, necessària per a dur a terme aquest tipus de troballes que revitalitzen la ciutat i, també, la seua cultura.

LA FUNCIÓ SOCIABILITZADORA DEL FESTIVAL

Cinema Jove procura ser això que les sales de cine sempre han sigut: un punt de trobada per als cinèfils i cineastes, on “gent que no es coneix, plora i riu veient la mateixa pel·lícula”; una eina de sociabilització “perquè molts amants del sèptim art que no es coneixen entre si, ho facen dins del festival mentre parlen sobre els seus gustos cinematogràfics o els seus directors preferits. A més, aquest tipus de troballes sempre donen vida a l’àmbit cultural de la ciutat“, declara el jove gestor cultural.

En aquesta línia, Cinema Jove ha introduït enguany l’anomenat Jurat Jove, un projecte finalment aprovat després dels bons resultats de l’edició pilot. El director del festival explica que aquest jurat “està compost per estudiants universitaris o de centres formatius a qui els agrada el cine i que, a més, no es coneixen entre si; en grups de deu persones, han de visionar una secció sencera i, després, valorar-la en comú”. “En realitat, és com un campament on fan el que més els agrada: veure pel·lícules”, afirma un Carlos Madrid emocionat, ja que afirma estar “sorprés i il·lusionat de veure i d’escoltar les noves idees que aporten els joves cineastes que es presenten al festival, i, també, els joves cinèfils que formen part del jurat jove. Vénen amb ganes de crear nous llenguatges i, sobretot, de menjar-se el món, i això és molt positiu per al futur del nostre cinema”.

Una altra novetat que reforça aquesta funció sociabilitzadora del festival és el projecte Programants: “Consisteix en el fet que un grup, també d’estudiants, munte per primera volta en la seua vida una programació d’una secció de curtmetratges”, ens explica Carlos Madrid, qui també afirma que aquest projecte és interessant perquè “fa que els joves parlen de cinema, i això és força important per al festival”.

CICLES PER A TOTS ELS PÚBLICS

Enguany, com en totes les darreres edicions, el festival ha organitzat tres cicles cinematogràfics que tracten, de maneres totalment diferents, la joventut. Segons Carlos Madrid, els programadors del festival procuren “incloure peces per a tots els públics i per a gustos diversos i marcats”: “Hem inclòs un cicle d’anime amb 18 pel·lícules i ha funcionat molt bé; també hem organitzat un altre dels germans Cohen i un darrer anomenat Youth & Wall, que tracta sobre la joventut en el context de la caiguda del mur de Berlín”, ja que enguany es compleixen 30 anys d’aquest important esdeveniment històric.

Aquests cicles estan creats específicament per a la gent jove, ja que, “l’anime el segueix molta gent nascuda entre els 90 i els 2000 -és poc probable trobar a gent més major-, la primera etapa dels Cohen és coneguda per un gran grapat de joves i Youth & Wall inclou pel·lícules molt més heterogènies que els dos cicles anteriors però que convergeixen en un context comú i això pot agradar al públic jove”, explica Carlos Madrid. El gestor cultural també confessa que els cicles estan fets “per a gustos molt diferents i des de diverses aproximacions al cinema, tot i que els tres procuren seguir una línia molt clara en comú: la joventut”.

A més, els tres cicles d’enguany també estan present per recordar totes les funcions del cinema: la social, la didàctica, l’estètica, l’artística. Carlos Madrid posa l’accent en la social i la didàctica, ja que Youth & Wall s’encarrega de “recordar l’efemèride, naturalment, i d’ensenyar valors i història actual per a generacions recents que no la coneixen”, afirma el director de Cinema Jove, qui també declara que “el llenguatge cinematogràfic ens pot ensenyar d’una forma més senzilla i digerible un esdeveniment històric o uns valors socials que d’altra manera resulten més difícils d’aprendre, i això cal aprofitar-ho”.

EL FUTUR DEL CINEMA

Carlos Madrid és un dels directors de festivals cinematogràfics més jove de tota Espanya -junt amb Sara Mansanet, qui dirigeix el Festival La Cabina de migmetratges, celebrat també a València-. En ser preguntat si és important o necessari ser jove per a dirigir eficaçment Cinema Jove, Madrid respon que “l’important no és ser jove, sinó tindre l’esperit jove; però, sobretot, allò únicament imprescindible per a dirigir amb eficàcia el festival és escoltar els joves, atendre les seues propostes i fixar-se en les seues opinions, d’aquesta manera fas una espècie d’anàlisi sociològica i generacional sobre els joves d’avui en dia que t’ajuda a saber què volen, què els agrada i a quin futur aspiren”.

El jove director del festival també ens va parlar sobre el futur, el del cine; un futur “esperançador”. Això és així perquè “moltes persones que tenen talent i mai abans han pogut permetre’s fer una pel·lícula, ara  que poden, i això dóna lloc a moltes possibilitats i a molts projectes nous”, assevera Carlos Madrid, qui descriu un futur colorit i positiu al món del cinema.

Mentrestant, mentre veiem com va arribant eixe futur sobre el qual ens parla Madrid, ens asseguem a la butaca d’una sala de cinema i gaudim d’eixe art que sempre ha estat al nostre costat i que, malgrat les noves multi-plataformes -les quals, segons Madrid, “venen per a quedar-se i els festivals” s’han “d’adaptar a elles”-, encara fa que riguem, plorem i compartim sensacions merament personals amb gent que no coneixem. Ara, mirem la pantalla que tenim al davant i ens introduïm dins d’ella. Ara, més que mai, ens deixem dur pel cine, per l’art, per la cultura, totes eixes coses que no ens podem permetre perdre.

 

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

sis + dinou =

sagunt a escena 2019
turismo salou