Carlos Huertas, campió autonòmic, nacional i europeu de parakàrate, aspira al Mundial i a "jubilar a Pepe"

Sempre acompanyat del seu amic i entrenador Pepe Claramunt, el parakarateka Carlos Huertas celebra els seus 25 anys en aquest esport guanyant el seu 2n Campionat d'Europa, que suma als seus tornejos autonòmics, nacionals i també el seu podi en el Mundial. Lamentablement, en les Olimpíades de Tòquio no estarà aquest esport, però tots dos continuen preparant-se, potser a París poden completar la seua col·lecció amb tots els trofeus als quals pot aspirar un esportista… i després, a ensenyar tot el que sap als seus propis alumnes.Del 19 al 23 de maig es va celebrar en Porec, Croàcia, el Campionat d'Europa en totes les categories sènior de karate i parakàrate. Tres valencians van ser presents: Fran Lozano, Juanan Sepulcre i Carlos Huertas, els mateixos que han sigut presents en els diferents campionats autonòmics i nacionals, i ara defensen junts el pavelló de la Selecció Espanyola.«Actualment, la Comunitat Valenciana és la número 1 en les competicions de parakàrate en l'àmbit nacional i Espanya és la campiona del Món: estem en el més alt», apunta Pepe Claramunt, l'incansable i inseparable entrenador de Carlos que, en aquesta competició no va poder acompanyar al seu alumne. «Quan forma part de la Selecció Espanyola ha d'acudir amb l'entrenador nacional, ací els altres ja no podem acudir, així que estem junts en l'àmbit provincial, autonòmic i nacional».Les declaracions les realitza mentre són rebuts a l'Ajuntament de Puçol per la regidora d'Esports, Ángela Santamaría. Junts rememoren el treball que porten realitzant des del segle passat, posen amb la nova medalla d'or i expliquen quins són els seus desitjos per al futur.A penes amb quatre anys, Carlos va començar a entrenar amb Pepe, l'esport li venia bé per a millorar la seua salut i el seu equilibri en la vida. El 25 de maig, Carlos Huertas complia 29 anys i com a regal especial va obtenir dos premis: el Campionat d'Europa i el 25 aniversari al costat del seu inseparable entrenador, amb el qual ja col·labora a l'hora de fer classes i treballar amb altres alumnes.«Clar que em compensa en l'àmbit emocional, perquè Carlos m'ha ensenyat moltes coses. Encara hui m'emocione amb cada missatge i com a persona m'enriqueix cada dia que passa», continua Pepe. «A més, he hagut de traure'm el títol d'entrenador de parakárate per a poder entrenar-ho de cara a les competicions oficials, una cosa en la qual comencem fa quatre anys i no hem parat d'obtenir títols».Un currículum que inclou el tercer lloc en l'únic Mundial en el qual ha pogut participar, en 2019, encara que prompte té una nova cita. Però també ja llueix amb orgull el seu or en els dos últims europeus; els tres subcampionats d'Espanya, fins que enguany, per fi, va aconseguir també l'or; i els quatre autonòmics que ha guanyat, tots en els quals ha participat.«Abans no existia en parakárate com a disciplina esportiva oficial, per la qual cosa havia de competir amb la resta de karatekes; obtenia bons resultats, però per a mi era més difícil competir», recorda Carlos Huertas, qui no oblida la llista de premis i encara els recorda tots. «El més complicat és la Lliga Nacional, que organitza la Federació Espanyola, perquè són tres proves diferents en llocs diferents i, després de guanyar la lliga en tres ocasions, soc el Grand Winner, un trofeu especial perquè només ho obté el guanyador absolut».Parlar de resultats esportius pot ser esgotador, per la quantitat de títols que acumulen en els quatre anys de competició oficial… i, no obstant això, no és el més important per a Carlos.Ja ha començat a preparar-se per a ser entrenador: té el títol en l'àmbit autonòmic i prompte es presentarà per al carnet nacional. Tot amb un objectiu: «jubilar a Pepe», com reconeix amb ironia Carlos. «Carlos ha de ser el meu relleu, juntament amb el nostre amic Raúl han de ser els que hereten el xicotet local d'entrenament i l'alumnat. Així ja podré descansar, perquè és hora de jubilar-se i assistir als campionats sol com a espectador», recorda el seu entrenador Pepe.Parakarateka, campió autonòmic, nacional i europeu en aquest últim any, malgrat que reconeix que «la primera vegada vaig patir molt, però aquest segon europeu ha sigut més fàcil» i, no obstant això, no descansa, continua aspirant més.Ara, en la seua ment els objectius són dos: en l'esportiu, el Mundial i les Olimpíades, si alguna vegada el parakárate forma part d'elles; en el personal, entrenar a altres parakaratekas, fer d'aquest esport la seua professió, alguna cosa que exigeix una dedicació que ja és la seua manera de vida des de fa anys.«Cada dia entrene en el gimnàs unes dues hores al matí, preparant l'aspecte físic i tècnic per a competir. I a la vesprada, l'ajude a Pepe amb les seues classes d'adults i xicotets, així vaig aprenent per al meu futur treball d'entrenador. És la manera de retornar-li a Pepe tot el que ha fet per mi», assenyala Carlos.Perquè Carlos fa molts anys que no paga com a alumne del gimnàs, s'ha convertit en una altra cosa: el deixeble, l'alumne avantatjat, l'amic i també el col·laborador a l'hora de donar les classes.Això sí, sense abandonar l'entrenament personal, perquè Carlos s'està entrenant per a obtenir el seu 4t DONEN. En el seu únic Mundial va pujar al podi, però la pròxima vegada vol estar en el més alt i per a això cal continuar millorant: «individualment ha de treballar els salts i el tren inferior, perquè el seu punt fort és el tren superior. Continuarem treballant per a corregir els seus xicotets defectes, fins i tot anant a entrenar a València, viatjant sempre amb bici des de Puçol, no amb cotxe. Una forma senzilla d'enfortir les seues cames», finalitza el seu inseparable entrenador.