25n
25N
25N

Carla Cerezo: "On més gaudisc és en les paral·leles perquè sent que vole"

La gimnasta i la seua entrenadora ens expliquen com van ser els seus començaments i el seu dia a dia

Carla Cerezo: "On més gaudisc és en les paral·leles perquè sent que vole"

Carla Cerezo va aconseguir el passat estiu convertir-se per cuarta vegada en la campiona d’Espanya de gimnàstica artística infantil. Amb tan sols deu anys està acostumada a guanyar, ella mateixa reconeix que no té explicats tots els títols que ha aconseguit, no obstant això no per açò deixa de ser una xiqueta que gaudeix amb la qual en estos moments és la seua passió, la gimnàstica artística. Carla i la seua mare, Yolanda González, qui també és una de les seues entrenadores van rebre a València Extra per a explicar-nos com van ser els seus començaments, com és el seu dia a dia, els seus somnis i l’esforç que suposa practicar un esport minoritari que només compta amb un club en tota València, el Club GymVal.

 

Com van ser els primers passos de Carla en la gimnàstica artística?

Carla: La meua mare és entrenadora així que quan anava amb ella veia a les xiquetes practicar-ho i m’agradava així que un dia vaig provar.

Yolanda: Quan va nàixer el seu germà xicotet vaig començar a portar-me-la al gimnàs amb mi i ella dansava per allí. Amb quatre anys li vam dir si volia provar de entrenar amb les altres xiquetes i li va agradar pel que va entrar en el grup. Ella va començar amb l’edat a la qual es comença en este esport. Amb 4 anys es comença a treballar la psicomotricitat. És a partir dels 6 quan es comença a competir.

carlaCom és Carla?

Yolanda: És molt humil i açò és alguna cosa bé perquè a més de ser bona esportista cal ser bona persona. Ella és de les quals anima a les rivals en les competicions perquè ho facen bé. És una xiqueta molt constant i no li costa aprendre les coses. La gimnàstica la porta en la sang. Pot arribar on ella es propose però amb 10 anys encara és molt jove, li queda molt camí.

 

Què és el que destaca de Carla com a gimnasta?

Yolanda: Té una elegància i una forma d’executar els exercicis que marca la diferència. A més, de la seua tipologia perquè en la gimnàstica artística és molt important la tipologia de la gimnasta. Carla té elegància en les puntes, en els genolls, és com una ballarina. Per a ella açò és alguna cosa innat, a més que li agrada molt i li costa molt poc esforç. Li resulta senzill fer gimnàstica, té facilitat per a aprendre els elements. En el seu cap visualitza de seguida el que ha de fer. El toc final que li dóna és el que marca la diferència entre ella i les altres però ve d’acord amb la seua personalitat i el seu físic.

Com és la vida de Carla?

Carla: Entrene cinc dies a la setmana, tots menys el dijous i el diumenge. Quan isc de l’escola ens anem al gimnàs i quan arribem allí el primer que fem és calfar, després fem preparació física i comencem amb els aparells. Cada dia treballem dos d’ells. Cada dia fem alguna cosa diferent, muntem les coreografies, inventem els passos dels programes que després portem a les competicions…

Com viu Carla les competicions?

Carla: Quan acudisc a un campionat estic feliç i nerviosa. El que pense quan isc a competir és que he d’intentar-ho, he de fer-ho, isca com isca.

carla-barraCom va ser la seua primera competició?

Carla: En la meua primera competició jo era xicoteta i no estava atenta, estava jugant amb una amiga. Em van cridar i no em vaig assabentar, va ser l’entrenadora la que em va dir el que havia de fer i vaig pujar. Ara ja són diferents. En este últim campionat vaig eixir nerviosa però vaig acabar molt contenta, sabia que ho havia fet bé però em vaig sorprendre quan van dir els resultats.

Yolanda: Les primeres competicions de Carla van ser escolars. Després va competir en Inigym que és el més senzill i va començar a guanyar-ho tot. No ha sigut una sorpresa el que aconseguira els campionats. Mai es pot predir perquè no es coneixen les rivals però sí que és cert que quan veus a una xiqueta saps fins a on pot arribar i sabíem que ella tenia moltes aptituds. Ens vam adonar en les competicions prèvies al Campionat d’Espanya que podria tenir possibilitats.

Què significa per a Carla guanyar?

Carla: Guanyar és una recompensa a l’esforç que faig. Quan vaig guanyar este últim campionat els meus companys de l’escola em van fer un detall, un vídeo molt bonic on em donaven l’enhorabona per l’esforç i el campionat i em va agradar molt. Realment no tinc explicades les medalles, són moltes des que vaig començar.

carla1En quin de tots els aparells és on més gaudeix Carla?

Carla: La gimnàstica és un esport que consisteix a usar tot el teu cos. Consta de 4 aparells: salt, paral·leles, barra i sòl i cadascun d’ells té les seues dificultats. L’aparell que més m’agrada i en el qual més gaudisc és en les paral·leles perquè sent que vole. El que millor se’m dóna fer en les paral·leles és fer molins (donar voltes).

Yolanda: El que més crida l’atenció de Carla és que es nota que gaudeix. Per exemple, en el sòl que és on més es veu l’expressió de la gimnasta, la posada en escena, ella ho fa molt bé perquè transmet. Ella gaudeix en les seues coreografies. Estos són punts a favor malgrat ser coses subjectives perquè crida més l’atenció una xiqueta que transmet una altra que no.

On vol arribar Carla, on es veu en uns anys?

Carla: Vull arribar al nivell 10, que és on es competeix en l’equip nacional. Ara mateix estic en el 5.

Yolanda: Pot arribar fins a on es propose. Té totes les armes per a arribar però no serà fàcil. Des de València no pot arribar perquè per a entrar en l’equip nacional ha d’estar en un centre d’alt rendiment (Madrid, Barcelona, Balears), ja que s’ha de compaginar els estudis amb els entrenaments (que són de 6 a 8 hores perquè són professionals). Han de viure en el centre d’alt rendiment. Encara li queda molt perquè fins als 14 anys no es pot anar. Ha d’aconseguir a València el nivell suficient perquè quan tinga l’edat li la porten allí. I ací a València no hi ha els millors mitjans per això. Som l’únic club de València i hauríem de tenir les sales en millors condicions doncs, per exemple ens falten els fossats i sense ells no es poden fer determinats exercicis per la seguretat de les gimnastes.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

17 − nou =

bombers