Fa 25 anys, el pensament generacional que ens van transmetre els nostres pares quan volies emancipar-te era la de comprar un habitatge enfront de la fórmula del lloguer.
Actualment, davant la situació socioeconòmica amb la qual es troben els joves, el seu pensament ha canviat optant per la fórmula del lloguer. L'augment de la demanda de lloguer en detriment al de la compra ha generat que existisca una reducció en l'oferta i per tant, un augment en els preus del lloguer. Una escalada del preu mitjà del lloguer, que, en algunes províncies com per exemple la d'Alacant, s'ha incrementat un 17% en un any, amb una mitjana de 736 euros mensuals.
Fa poc l'Estat va llançar el Pla Estatal de l'Habitatge per al període del 2018-2021. Un programa poc ambiciós econòmicament, quant al que a ajudes tant per a lloguer com per a adquisició d'habitatges es refereix.
Cal afegir que la Generalitat, deurà també involucrar-se amb una aportació del 30% respecte del total que subministra l'Estat, per a ajudes als joves, un col·lectiu que ve patint els rigors de la crisi econòmica i la deixadesa de les Administracions, fins al punt que tan sols un de cada deu joves aconsegueixen emancipar-se a la Comunitat Valenciana.
Per això, des de Ciutadans, ens assalten alguns dubtes, ja que la Generalitat ja ha mostrat la seua disconformitat amb aquest Pla estatal i no sabem si la Conselleria d'Obres Públiques té previst implementar algun tipus d'ajuda complementària respecte per als joves menors de 35 anys, compreses en aquest Pla d'Habitatge (de fins a 10.800€) i que únicament se circumscriuen a aquelles poblacions de menys de 5.000 habitants. Un aspecte de baremació un poc desvirtuat de la realitat, a causa que la majoria de la població jove es troba vivint en grans poblacions o ciutats.
És clar que se cerca augmentar el nombre de residents en zones de l'interior o més despoblades, però es genera un greuge comparatiu per a tots aquells joves que complint amb els requisits d'edat, visquen a Alacant, València o Castelló ciutat. Amb aquestes mesures, es contribueix a incentivar i augmentar la bambolla del lloguer en les capitals de província, un mercat molt rendible per a alguns, però injust per a uns altres.
Actualment, accedir a un habitatge no és fàcil en la nostra comunitat i menys encara en bona part de la població d'entre 25 a 35 anys. Estem davant una situació on el problema d'habitatge sembla no millorar, i la joventut necessita emancipar-se: per edat, per equilibri social, per autoestima. Per açò l'Administració, hauria de pensar una mica més en ells i adoptar mesures per a suavitzar les dificultats que puguen presentar-se i no com sempre fan, passar de puntetes i sense mirar a la cara. Moltes promeses però la majoria incomplides.
Els joves necessiten estabilitat, i açò comença per tenir un lloc anomenat llar.
María José García,Diputada del Grup Ciudadanos en les Corts