'Cabanyal any zero' passa tres anys en un barri que "malgrat la turistificació, encara té molta ànima"

*Pressmann va descobrir el barri en un viatge i quan va conéixer la història li va semblar “tremend”

Dacsa Productions

'Cabanyal any zero' passa tres anys en un barri que "malgrat la turistificació, encara té molta ànima"
14/05/2019 -

La directora francesa Frédérique Pressmann ha presentat aquest dimarts a València el seu documental ‘Cabanyal any zero‘, en el qual, durant tres anys, ha registrat les lluites i els canvis viscuts en aquest barri mariner que “pese al procés de turistificació, encara té molta ànima i encara no està tot perdut”.

La cinta, produïda per Dacsa Produccions, ha celebrat aquest dimarts una passada de premsa i s’estrenarà aquest dimecres a les 20.30 hores als Cinemes Babel de València. En la presentació han participat la directora, el productor Xavier Crespo i alguns veïns del Cabanyal, protagonistes del documental.

“És un documental sobre el barri, que tracta l’evolució sobretot després del canvi a l’Ajuntament i de tants anys de lluita. Es tracta d’un barri amb un teixit social nascut de la lluita molt important, d’anys de molt de sofriment i la qüestió és ‘com es pot recuperar?’, no solament en l’àmbit arquitectònic sinó també social, dels veïns i què passarà una vegada es recupere el barri”, ha assegurat Pressmann.

El productor, Xavier Crespo, ha explicat que “evidentment” per la temàtica i “perquè es vera tota l’evolució del canvi, havia de tindre una durada bastant llarga”, i per a això van treballar tres anys en la filmació, preparació i la part de posproducció.

La directora va gravar la vida del barri durant tres anys, entre 2014 i 2017, per la qual cosa, quan van començar, “els canvis estava a peu de carrer”. “Vaig invertir molt de temps en el procés d’entrar en els grups i cercles socials, que va ser molt llarg però bonic”, ha indicat.

Preguntada per la difusió en grans sales que tenen pel·lícules com la seua, Pressmann ha remarcat que començaran a projectar-ho en sales però “és veritat que els festivals són una mica tebis”. “No sé si pel tema o per la durada però és veritat que és una mica complicat. Aquest tipus de cinema se sap que és difícil que tinga una gran eixida, però estem acostumats a barallar”, segons ha remarcat.

LA IDEA VA SORGIR DE L’EXPERIÈNCIA EN LA TURISTIFICACIÓ

Quant a la qüestió de com va sorgir la idea del documental, Pressmann afirma que va descobrir el barri en un viatge i des d’entones “va tindre la sensació que passava alguna cosa, sense conéixer la seua història de lluita”. Per aqueix motiu va decidir passar uns mesos en el Cabanyal “per a veure el que passava” i quan va conéixer la seua història li va semblar “tremend, perquè encara es podia viure de forma molt lliure, no com a París”, la seua ciutat de procedència.

“Les altres dues pel·lícules que he fet també tracten d’històries de ciutats i va nàixer com un desig de veure el que anava a passar en aquest barri, encara que no sabia en aquella època quina anava a succeir i com evolucionaria. Creia que les eleccions serien el final de la pel·lícula i després em vaig adonar que havia de ser el revés, el principi”, ha manifestat la cineasta.

La directora ha tornat a França fa dos anys, però durant la filmació “vivia en el Cabanyal i he fet molts viatges de tornada”. Al seu retorn, ha vist projectes que li “il·lusionen”, com la rehabilitació d’algunes cases però adverteix que “quasi tot són cases privades”.

“Encara així em fa molta pena veure l’estat de degradació i abandó dels solars i també hi ha moltes coses que a mi m’agradaven molt i van desapareixent. Per exemple, centres socials i llocs alternatius, que abans hi havia molts però ara un darrere d’un altre desapareixen i es transformen en restaurants”, denúncia.

Per a ella, la turistificació en el Cabanyal és un procés que ja ha vist fins i tot en el barri de la seua infància de París, i “per això tenia molt clar que hi havia riscos que això passara i ara es pot apreciar”. Pressmann assegura que també ho va viure a Nova York, per la qual cosa no és que siga una endevina, “és per l’experiència que tinc”.

“Ara he tornat fa una setmana i en tornar vaig pensar que encara no està tot perdut. Encara hi ha molta ànima i reconec les coses que sempre m’han agradat allí però és veritat que va encaminat cap a un procés molt conegut i no em sembla molt interessant”, recalca.

Per part seua, Crespo afig que el documental obeeix a un procés de treball que “abans hi havia experimentat Frédérique en altres llocs”. “Dacsa Produccions es va interessar en el projecte a través de Pau Martínez, un amic personal, que em va informar del treball de Pressmann i el més interessant és aqueixa visió externa del documental i a partir d’ací es va començar a treballar”, explica.

“SEMBLA QUE LES CIUTATS ARA SÓN UN LUXE”

Pressmann ha comparat el procés de turistificació del Cabanyal amb el de París, on “des de fa anys cada vegada més gent es viurà als afores”. “Com he fet jo, perquè fins i tot per a viure en habitatges molt xicotets, has de guanyar molts de diners”, ha indicat. Malgrat això, percep que el procés és molt diferent: “París és una ciutat molt més gran però quan jo era xicoteta, hi havia molts barris a la ciutat on es podia viure sense ser molt ric”.

“Ara les ciutats sembla que són un luxe, que només li les poden permetre la gent que guanya molt i es converteixen en eleccions de vida, quan molta gent ni tan sols pot triar”, ha reflexionat.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc + cinc =

cultura als barris 2019
programacion rialto
catarroja 2019
amic valencians
cultura als barris 2019