El Consell d'Administració de l'empresa València Plataforma Intermodal i Logística (VPI) es reunirà aquest dilluns, 10 de desembre, per a agilitar les actuacions pendents d'execució contemplades en el Pla Especial de la ZAL del port de València, que contemplen la construcció d'accessos i vials no motoritzats amb les quals, segons l'APV s'aconseguirà que "la meitat de la superfície de la ZAL serà per a zones verdes, àrees de serveis i vials públics".
Aquestes actuacions contemplen la construcció de nous accessos i vials no motoritzats (carrils bici i per a vianants), apantallaments acústics, millores paisatgístiques i una dedicació a zones verdes, a àrees de serveis i de reserva patrimonial, a dotacions i a xarxes viàries urbanes que sumen pràcticament la meitat de l'àrea dotacional de la ZAL. Açò és, d'un total de 613.314 metres quadrats que ocupa la ZAL, 307.977 metres quadrats seran els destinats a àrees logístiques, ha detallat l'Autoritat Portuària en un comunicat.
L'increment dels espais verds i d'ús ciutadà de la ZAL comportarà millores dels camins de gran valor etnològic existents a l'Horta de Rovella-Francs i afavorirà la connexió d'aquesta horta amb el Saler, la qual cosa dotarà de continuïtat a l'Avinguda Jesús Morante - Borrás, a través d'un pas inferior al ferrocarril. Igualment, millorarà les condicions del carril bici que discorre des de la rotonda del Centre Comercial el Saler fins a la ZAL.
Els serveis tècnics de VPI "estan treballant conjuntament amb els serveis municipals revisant les obres d'urbanització existents -paralitzades des de fa anys- per a la seua posada a punt; de manera que les mateixes puguen ser rebudes per l'Ajuntament de València".
Entre les millores introduïdes en el Pla Especial de la ZAL està la connexió de la Senda de Llora amb el recorregut "no motoritzat" que travessa la ZAL. I dins de les millores paisatgístiques, es preveu introduir nou arbrat i vegetació en el carril bici de la ZAL per a convertir-ho en un autèntic "corredor verd", amb desplaçaments de tanques per a guanyar amplitud i amb una renovada pavimentació, i un nou mobiliari urbà per a fer més agradable el seu gaudi.
Està contemplat que les amplituds del "corredor verd" de la ZAL oscil·len entre 10 i 15 metres, sempre que siga possible; "explicant com a topalls la V-15 i les limitacions físiques insalvables". Està prevista la construcció d'un nou tram de carril bici que una el "corredor verd" amb la zona sud del pla Especial de Natzaret per a generar condicions de continuïtat des dels poblats marítims fins a la Punta i Pinedo.
Es preveu la urbanització de l'àrea de reserva patrimonial de la ZAL i la seua connexió amb el carril bici, (o recorregut no motoritzat) i millores de l'espai de transició entre els habitatges limítrofs amb la ZAL.
En relació a l'apantallament acústic en el front de separació dels habitatges amb les parcel·les logístiques, s'optarà per una ubicació i tipologia que permeta la seua compatibilització i integració amb les mesures a implementar en aqueix àmbit, conforme a la descripció de la fitxa del Programa d'implementació 6 de l'Estudi d'Integració Paisatgística (transformació de secció, integració del clos, reducció de la calçada interior i modificació de la banda d'aparcaments, entre altres) però conservant i respectant la qualitat sonora del receptor conforme a la proposta de l'Estudi Acústic del Pla Especial.
El Pla Especial de la ZAL també contempla millores en les dotacions de les edificacions protegides que es van cedir a l'Ajuntament situades en el parc públic de la Senda de Llora i en les zones verdes situades al nord de la ZAL, especialment en el Xalet de Sancho, de manera que es garantisca en elles unes condicions d'habitabilitat adequades.
UNA CINQUANTENA DE DEMANDES D'AGENTS ECONÒMICS INTERESSATS EN LA ZAL
Des de l'any 2011 fins a l'actualitat, s'han rebut més d'una cinquantena de demandes d'agents econòmics interessats a instal·lar-se en la ZAL: entre ells 15 operadors logístics majoritàriament relacionats amb la comunitat portuària, 10 promotors immobiliaris, vuit consultors, sis Real Estigues i un Fons d'Inversió, cinc carregadors, dos distribuïdors, tres navilieres, tres empreses d'altres serveis). Açò demostra que hi ha demanda real per a la ZAL i que les seues dimensions responen perfectament a les necessitats logístiques de gran nombre d'operadors logístics.L'engegada de la ZAL del Port de València, pot suposar, segons l'APV, la creació d'un nombre aproximat de 2.100 ocupacions directes. En relació a les ocupacions indirectes, en instal·lacions similars a la ZAL, el factor multiplicador està situat en el 2,5, és a dir, l'ocupació induïda seria de 5.250 llocs de treball addicionals.