Localitzem a Vladimir Jankovic apurant les seues vacances, dues setmanes abans que viatge fins a Valencia per a començar la seua primera aventura en el bàsquet espanyol. El propi aler reconeix que apostar per continuar la seua carrera esportiva a València va ser “una decisió molt senzilla de prendre. La forma en la qual l'entrenador i Chechu Mulero ens van expressar a mi i al meu agent que em volien en el projecte i en el que pensaven que podia ajudar a l'equip em va convèncer immediatament. Vaig tindre una imatge mental molt clara de mi mateix dins de l'equip, vaig pensar que encaixaria bé dins del projecte que s'està construint. Valencia Basket és un dels millors equips d'Espanya i un equip molt respectat en tota Europa. I una vegada em va arribar l'oportunitat de vindre a jugar a este Club, la decisió va ser molt fàcil”
L´aler grec, encara que nascut a Sèrbia, es va mostrar “realment emocionat per poder jugar en la Liga Endesa, és la millor Lliga d'Europa. Sé que va a ser diferent al que estic acostumat a Grècia, es juga a un ritme molt més ràpid, però estic convençut que m'adaptaré ràpid al joc de l'equip i a l'estil de la Lliga perquè a mi m'agrada jugar ràpid. Estic desitjant començar a jugar amb Valencia Basket”.
A Jankovic no li agrada massa parlar de si mateix i prefereix que siguen els aficionats els que valoren el seu joc quan ho vegen sobre la pista, però considera que “puc ajudar a l'equip en diferents dimensions del joc, jo estic en el camp per a fer el que l'entrenador em demane. Puc anotar, fer jugar als companys, anotar des de fora o jugar en el pal baix, el que siga necessari. Però sobretot vull aportar energia a l'equip, contagiar la meua passió i mostrar el meu caràcter. Sempre vull guanyar i cada vegada tinc més experiència, m'agrada prendre els tirs complicats si m'arriba l'opció, espere que eixe caràcter guanyador puga ajudar a l'equip en moments complicats”.
El nou jugador taronja sap que es va a trobar molta competència en la seua posició, encara que valora de manera molt positiva poder compartir vestuari i entrenaments amb dos jugadors contrastats en el lloc d’aler com Fernando San Emeterio i Romain Sato, dels quals diu que “puc aprendre moltíssimes coses, sobretot m'agrada la forma en la qual poden dominar els partits sense necessitat d'anotar molt. Tenen la capacitat de fer que el joc vaja cap a ells, d'aconseguir avantatges en el moment just per a ajudar a l'equip i resoldre un partit. La seua lectura del moment de partit i com traure avantatge és una cosa que m'encantaria aprendre”.
Quan isca el 25 de setembre a les taules de la Fonteta per a calfar abans de la presentació davant el Movistar Estudiantes, no serà la primera vegada que Jankovic trepitge el feu de l'Avinguda Germans Maristes. El primer contacte del nou jugador taronja amb la Fonteta va tindre lloc el 27 de febrer de 2008, a pocs dies que complira els 18 anys, quan el jove aler va ser convocat per a jugar el partit de tornada d'una eliminatòria de setsens de final de la ULEB Cup entre Valencia Basket i Panionios.
Jankovic, amb el 16 en l'equipatge, no va jugar ni un segon però té un record nítid d'aquell dia: “M'enrecorde perfectament. Guanyarem el partit d'anada per onze punts i vam perdre a València per més de vint (82-61, per a ser exactes). Recorde que el pavelló estava ple, que la gent apretava molt. Vaig tindre en tot moment la sensació de que ens anava a ser molt complicat guanyar en la Fonteta. És una ciutat meravellosa, el pavelló és genial i m'agrada el que esteu fent per a millorar-ho (riu). Els aficionats ajuden molt a l'equip, vaig notar que hi ha una comunió especial entre l'equip i la graderia i m'encanta poder tindre açò al meu favor i formar part d'açò”.
El nou aler taronja conclou assenyalant que “la temporada passada li vaig vore diversos partits al Valencia Basket, molts al principi de la temporada, quan ho guanyaven tot. Crec que es va fer un excel·lent treball, que l'equip va acabar competint molt bé i que podem seguir eixa línia. Hi ha huit jugadors que es mantenen de la temporada passada i crec que si som capaços de mantindre els senyals d'identitat de l'equip, podem fer una bona temporada. Parle en el meu nom, però estic segur que els meus companys dirien el mateix, quan li promet als nostres aficionats que eixirem cada partit a donar el millor de nosaltres mateixos, a lluitar sense importar qui estiga al davant i fer el nostre millor bàsquet perquè mai se senten decebuts amb l’entrega i la lluita de l'equip”.