[match id=428 template=futbol]
Un rival difícil per a Voro. El Villarreal de Escribá en el seu estadi de la Ceràmica pot ser un problema quan li'l proposa, però no quan li pinten un panorama difícil com el que va fer l'equip blanquinegre.
El Valencia finalment va eixir amb Soler, Parejo i Enzo en el mitjà, un que va funcionar molt bé contra l'Espanyol i que en este partit no ho va fer pitjor. Així, des dels primers minuts es va notar que este partit era el derby valencià, ja que tots dos equips es van acostar a la porteria oposada amb vehemència.
Com és natural, això va portar conseqüències. Als 10' Soler va passar a Munir i este quasi va superar a Asenjo, en la qual va ser la primera alerta del xoc. Als 20' Alexandre Pato va tenir la primera per al Villarreal després que la defensa de Voro, bé fins a eixe moment, es desconcentrara.
Després que el partit s'entrampara en faltes i llances individuals, als 34' Nani va desbordar per l'esquerra, va deixar a dos jugadors arrere i amb bicicletes pel mig va centrar cap arrere i qui més... Soler va fer la seua primera conquesta amb el Valencia, i un gran gol.
Solament cinc minuts després Santi Mina va aprofitar un error d'Asenjo i amb un moviment molt astut va aprofitar l'error i va marcar el segon gol de l'equip visitant. Amb això, va impulsar a un Valencia que feia un partit vertiginós per a infortuni dels grocs, que en el descans haurien de pensar en la reacció.
No obstant això, en l'inici del segon temps va ser el conjunt del Túria el que va eixir amb més ànims de fer el tercer. Funcionava pràcticament en totes les línies, la qual cosa va quedar demostrat en una jugada col·lectiva en què van participar cinc jugadors valencianistes i que Soler no va poder convertir en gol. Una acció cada vegada més freqüent per als de Voro.
El Villarreal, que va alertar amb un pal de Pato en la porteria d'Alves, va canviar el seu esperit amb l'entrada de Castillejo i va intentar remuntar el marcador, exigint a l'oponent en els últims vint minuts i permetent-li contraatacs més que creació.
Quan quedaven deu Voro va voler refredar les coses: va traure a Soler, el jugador del moment sense dubte, i va ficar a Mario Suárez per a aportar contenció en la meitat del camp i aguantar el resultat. Un moment després, Mina va eixir per Zaza en el primer duel de l'italià per a acostumar-se al seu nou equip.
Els locals es van apagar i van caure en el trampa de l'home de Alcudia sense aconseguir el descompte, per a donar lloc a la segona victòria consecutiva del Valencia i al primer partit en la temporada amb la porteria a zero.