Per als qui han crescut amb sèries de televisió en les quals s'idealitza tot, el treball de vigilant en una platja pot semblar una cosa monòtona, avorrit per moments. Però exigeix una preparació continuada i una atenció permanent. Salvar una vida és un treball en equip, que exigeix seguir un protocol d'actuació molt definit... com han demostrat els vigilants de la platja de Puçol aquest estiu en diverses ocasions.Gent jove, preparada, amb ganes d'ajudar als altres a passar un estiu tan bé com siga possible, a la platja de Puçol. L'equip de socorrisme que dirigeix Alicia Martínez ja és veterà en aquestes actuacions, diversos dels seus components han estat cuidant de diferents platges, inclosa la de Puçol, en anys anteriors.
Però fins ara no havien tingut un mes tan mogut com el de juliol de 2020.
Encara que l'empresa és nova a Puçol, Sersamed (Servei de Salvament del Mediterrani), els joves socorristes ja tenen experiència en l'horari (d'11 a 20 hores), en les dates (del 27 de juny a l'11 de setembre) i també en l'equip de treball: 7 socorristes, una infermera, un patró, un tècnic d'emergència sanitària i una coordinadora.
Una experiència que ha sigut molt útil per a enfrontar-se a tres rescats i una emergència durant el primer mes de treball aquest estiu a la platja de Puçol. Tots ells moments en els quals el seu treball es veu... encara que en el dia a dia també atenen en la posta sanitària central a veïns que acudeixen per xicotets accidents als quals també cal donar solució.
«En tots els rescats cal seguir el protocol que tenim establit», recorda la coordinadora Alicia Martínez. «Després de detectar una anomalia, el primer és avisar de la posició; a continuació, el que és a la torre més pròxima es llança a l'aigua; mentrestant, la ruta informa i es coordinen els altres components de l'equip; en la majoria dels casos, el que està en ruta també es llança a l'aigua per a fer costat al socorrista; junts traslladen al banyista a l'arena; se li prenen les dades i, si és necessari, es posa en mans de l'atenció mèdica, fins i tot amb ambulància per al seu trasllat».
Un protocol que es va aplicar per primera vegada el 7 de juliol al migdia, en la zona sud, a l'inici del passeig marítim, al costat del primer espigó, on el vent del sud-est xoca amb les roques i sol provocar ones més grans.
«Va caldre ajudar a un xiquet de dotze anys que no podia eixir perquè hi havia molt de corrent. Afortunadament, no va necessitar atenció mèdica, només de la intervenció ràpida de Javi Lapeña i Javi Gimeno, que eren a la torre i de ruta», recorda Alicia.
Les torres són claus per a tindre vigilades les diferents platges entre els espigons, encara que el que fa la ruta entre torres també és un personatge clau en cas que calga intervenir, ja que manté contacte directe amb tots els punts de vigilància cada mitja hora.
A penes l'endemà, el 9 de juliol, Javi tornava a estar a la torre 1 i li tocava intervenir al voltant de les 18.30 hores, en la mateixa zona sud i per motius similars.
«Un jove de 18 anys s'havia ficat en la mar des de meitat de l'espigó, però el corrent l'arrossegava. Van ser els seus amics els que ens van avisar perquè no podia tornar a l'espigó ni a l'arena», recorda Javi Gimeno. «Seguim el protocol com sempre: avís de posició, socorrista a l'aigua, ruta informa, coordinar equip, trasllat a l'arena, presa de dades i atenció mèdica».
Disciplina, una de les paraules claus en socorrisme. No deixar-se portar pel primer impuls, seguir el protocol, treballar en equip.
Sempre el mateix protocol, encara que la situació siga molt diferent.
Com va succeir el 23 de juliol, al voltant de les 11 del matí, quan el servei acabava de posar-se en marxa.
«Un home de 74 anys estava en posició d'estesa prona entre les roques de l'espigó, atrapat. No tenia ferides. Estava conscient. Però no podia eixir. Ho vam atendre amb suport d'infermera, socorrista, ambulància i policia local», explica Alicia.
Va caldre mobilitzar a l'ambulància i a la policia per a traslladar-ho al Centre de Salut de Puçol. Es tractava d'un veí amb Parkinson, i prompte es va localitzar a la seua família. Un treball senzill, vistes altres experiències.
No ha sigut l'única ocasió en què la memòria juga una mala passada a algun veí. En una altra ocasió van trobar a una persona major desubicada. Va ser en el passeig marítim. No corria perill, però no sabia situar-se. Localitzar a la família era l'objectiu i també va ser una tasca fàcil.
Són potser els casos que més es veuen, però no són els més abundants.
La posta sanitària és el lloc on més activitat hi ha, cada dia.
Picada d'un peix arrapa, contactes amb alguna medusa, ferides per taula de surf i xicotets talls amb pedres o en l'arena formen part del menú diari. Més de 40 atencions en el primer mes avalen la importància d'un equip en bona forma, ben preparat i disposat a ajudar.
I, sobretot, la prevenció: els socorristes estan per a avisar, per a evitar que els veïns es fiquen en l'aigua quan les condicions no són les idònies, d'ací la importància d'atendre la informació que aporten les banderes, entre les 11 i les 20 hores, cada dia des de finals de juny a mitjan setembre.
«La bandera groga indica que cal estar atents als avisos dels socorristes, no es pot passar de la meitat de l'espigó, no s'admeten inflables en l'aigua i cal estar atents als corrents», apunta la coordinadora. «La bandera roja prohibeix expressament el bany, però per a nosaltres suposa molta ruta, moure'ns per totes les platges recordant als veïns que no es poden ficar a nadar... i en cas d'incomplir les nostres recomanacions, avisem a la policia perquè sancione».
Agost està sent més tranquil. Encara que en aquest treball un mai sap el que es trobarà cada dia. D'ací la importància d'estar en forma, atents a cada possible anomalia i sempre amb el protocol en ment: encara que molts coneguen els vigilants de la platja per fantasies televisives, el treball diari és menys espectacular, però salva vides.