«Ens oposem a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència de la naturalesa i de les circumstàncies del delicte, de la culpabilitat, innocència o altres característiques de la persona i del mètode emprat per l'Estat per a dur a terme l'execució». L'Ajuntament ha acollit aquest matí la lectura del Manifest contra la pena de mort, un acte organitzat per Amnistia Internacional, AI, en el qual han participat nombroses membres de la Corporació, presidit per l'alcalde, Joan Ribó.
Tots els anys, AI convoca una acció de repulsa contra la pena de mort sota el lema «Ciutats per la Vida / Ciutats contra la Pena de Mort», en memòria de la primera abolició de la pena capital, que va aprovar el Gran Ducat de Toscana (en aquell moment un estat propi) el 30 de novembre de 1786. Més de 2.000 ciutats de tot el món se sumen cada any a aquesta reivindicació. En el cas d'Espanya, la pena de mort en va quedar definitivament abolida l'any 1995, en desaparéixer del codi penal militar, en el qual encara es mantenia per a temps de guerra, mitjançant la Llei orgànica 11/95 del 27 de novembre. La llei va ser aprovada amb el suport de tots els partits polítics representats en aquell moment en el Congrés dels Diputats i va permetre completar l'abolició i convertir-la en absoluta.
No obstant això, encara hi ha nombrosos països de tot el món que mantenen aquest «càstig cruel, inhumà i degradant», tal com s'ha subratllat aquest matí a València, encara que la pena de mort està «fermament en decadència i s'estan prenent mesures efectives a tot el món per a posar fi al seu ús». L'alcalde, Joan Ribó i una activista d'Amnistia Internacional han proclamat durant la convocatòria que «no hi ha justícia si no hi ha vida» i «enfront dels qui vol mantenir-la, i fins i tot volen introduir-la novament, és necessari mantenir viu el compromís de civilització i humanitat, tant a nivell de societat, com d'institucions i govern, que en els últims anys ha permés fer importants avanços en aquest camí cap a l'abolició de la pena capital».
Tal com ha assenyalat AI, la Xina continua sent el major executor mundial, encara que es desconeix la vertadera magnitud de l'ús de la pena de mort en eixe país, en estar classificats les dades relacionades amb ella com a secret d'Estat. Sense comptar a la Xina, durant l'any passat el 86% de les execucions conegudes van tindre lloc en tan sols quatre països: l'Aràbia Saudita, Egipte, l'Iraq i l'Iran. Es van dur a terme més de 250 execucions a l'Iran, quasi 200 a l'Aràbia Saudita, al voltant de 100 a l'Iraq i 32 a Egipte.
No obstant això, les dades són positives en termes globals: les execucions confirmades van disminuir un 5% en 2019, fins a descendir a la xifra de 657 execucions repartides en 20 països, la més baixa registrada en una dècada. Països com el Kazakhstan, Federació Russa, Tadjikistan, Malàisia i Gàmbia han anat aplicant moratòries. Barbados va eliminar la pena capital preceptiva de la seua Constitució, i hi ha hagut mesurades o declaracions positives que podrien propiciar en breu l'abolició a Gàmbia, Guinea Equatorial, el Kazakhstan, Kenya, la República Centreafricana i Zimbàbue.
«No existeix ni una sola prova fefaent que la pena de mort siga un factor dissuasiu a l'hora de cometre un delicte, però sí que existeixen clars exemples que és discriminatòria i sovint s'utilitza de manera desproporcionada contra persones econòmicament desfavorides, minories i per a fer callar a la dissidència política», s'ha assenyalat en el manifest proclamat a València. «La pena de mort viola el dret a la vida, proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans, i és el càstig cruel, inhumà i degradant per excel·lència». Per això, la ciutat de València se suma a l'exigència «als governs de tot el món perquè facen els passos necessaris per a la suspensió total de les execucions i l'abolició universal de la pena de mort».