València, juntament amb Madrid, Barcelona, Saragossa, Cadis i Còrdova, han sol·licitat hui al Govern central que garantisca la protecció «real» de les famílies vulnerables en procés de desnonament, i que incloga la regulació dels preus del lloguer i el dret a tanteig dels inquilins.
Els responsables de les polítiques d'habitatge de València, Madrid, Barcelona, Saragossa, Cadis i Còrdova s'han reunit amb la secretària general d'Habitatge, Helena Beunza, per a exigir que la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) aprovada pel Consell de Ministres i que està pendent de convalidació, incloga altres mesures complementàries a l'augment de la durada mínima dels contractes de lloguer.
Entre les propostes que plantegen els representants dels ajuntaments destaca l'habilitació dels municipis perquè puguen regular i limitar els augments de preu dels lloguers: sistemes com els que ja funcionen en altres ciutats europees amb un major percentatge d’habitatges de lloguer. És el cas de Berlín amb el 85,93%; Àmsterdam amb el 72% del mercat de lloguer; París, el 61,5%; o Londres, amb el 42%.
Els representants dels ajuntaments han recordat a Helena Beunza que 10 milions de persones viuen de lloguer a Espanya. Actualment, segons les dades aportades, quatre de cada deu famílies que viuen de lloguer han de dedicar més del 40% dels seus ingressos a l'habitatge. Es tracta d'un percentatge 15 punts per damunt de la mitjana europea, que és del 28%.
En el cas de València, les ajudes al lloguer implantades des de la Regidoria de Vivenda complixen la seua tercera edició. El nombre de sol·licituds per a rebre esta prestació s'ha duplicat fins a arribar a les 5.000. «Estes ajudes les vam posar en marxa ara fa tres anys perquè les persones beneficiàries paguen un lloguer just i social. Amb elles, generem l'equivalent al parc d'habitatge social del que manca la ciutat. A partir de gener es començaran a abonar les quantitats a les persones beneficiàries d'esta edició», ha explicat la regidora d'Habitatge, María Oliver.
Una altra de les demandes és que els Ajuntaments puguen delimitar àrees on el mercat no cobreix les necessitats d’habitatge. També s'han plantejat altres reivindicacions, com la creació d'àrees de tanteig i retracte a Espanya, la protecció jurídica de l'arrendatari davant la compra de tercers i l'augment del pressupost destinat a polítiques d'habitatge fins a situar-lo en el 1,5% del PIB. A més, han proposat la modificació de la normativa per a obligar a comunicar prèviament als servicis socials dels diferents municipis qualsevol ordre de desallotjament de persones vulnerables (com ja ocorre a València, amb els casos de desnonament per impagament d’hipoteca) i la garantia que la propietat del sòl de protecció oficial siga sempre pública i no passe a mans privades.