El 29 de novembre de 2015 el nou govern de la ciutat de València era encara un 'xiquet', amb tot just cinc mesos de vida. Va ser aqueix el primer diumenge, que després es repetirien cada mes, en el qual la nova corporació apuntara les seves ambicions de mobilitat: la Plaça de l'Ajuntament era per a ús exclusiu dels vianants i vehicles de mobilitat personal. "Cal canviar el model cap a un altre més humà", va assenyalar el ja llavors Regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi.
Des de llavors han passat quasi quatre anys, i la mobilitat a València ha canviat. Entre crítiques de l'oposició, i agraïments i demandes de diversos col·lectius, s'ha expandit una xarxa ciclista i s'ha començat la "ciutat amable" amb la conversió en zona de vianants de diversos espais. La Plaça de l'Ajuntament de forma intermitent; els voltants del Mercat Central de forma permanent.
Els principals plans projectats pel Govern de la Nau contempla la conversió en zona de vianants de tres grans places de Ciutat Vella. La mateixa Plaça de l'Ajuntament -el 'cor' de la ciutat-, la plaça de Bruixotes -Mercat Central- i la Plaça de la Reina, a més de la "pacificació del trànsit" d'unes altres, com la Plaça de Sant Agustí.
El projecte de la Plaça de la Reina serà el primer a materialitzar-se i, sembla segur, a realitzar-se en aquesta legislatura. La "llum verda" va arribar el passat 23 de maig, pocs dies abans de les eleccions. Serà un nou espai dedicat a l'ús lúdic i social, per als vianants i sense pas de vehicles -excepte emergències-.
Contaminació y masificació
Des de l'oposició, especialment des del PP, es va criticar a les diverses mesures sobre conversió en zona de vianants, pacificació del trànsit i extensió de carrils bici és mostra de la "guerra al cotxe" de l'executiu local. També van criticar l'execució de les obres, inevitablement necessàries per a la reforma, perquè seran un "colp mortal" al comerç.
Times Square
Les tendències a convertir en zona de vianants i reduir el trànsit, no obstant això, van d'acord amb Europa i altres 'grans urbs' del món. Des de llocs pròxims com Madrid, amb la restricció al trànsit de Madrid Central -que el pacte entre PP, Ciutadans i la ultradreta de Vox volen eliminar malgrat els advertiments de la Unió Europea sobre contaminació-, fins a l'altre costat de l'atlàntic. Nova York també duu a terme aquest tipus de polítiques, com la conversió en zona de vianants de Broadway o part de Times Square.
A Berlín, s'aposta per convertir en zona de vianants 'Unter den Linden', una de les principals avingudes comercials de la ciutat; a París es plateja convertir en zona de vianants el centre en general; a Roma restringir el trànsit... Lisboa, Florència, Praga i Bruixotes, entre altres ciutats europees, reserven el seu centre històric per als vianants i vehicles de mobilitat personal. Entre les grans raons, la contaminació -els vehicles generen el 13% de la contaminació mundial, encara que les seues acumulacions en les urbs causen fins i tot morts- i la massificació.
A València, els plans impliquen sumar noves zones per als vianants -groc- a les ja existents -verd-. A més, controlar l'accés de vehicles al centre històric perquè accedisquen només residents, transporte públic i emergències -blava-.
Hi ha, fins i tot, propostes per a pacificar el trànsit en tot el Districte 1 de València -morat- o convertir en zona de vianants grans zones. Des d'Amics del Carme i associacions de veïns reclamen "un barri per als vianants" però "no a mig fer"; sense bucles -a dalt a l'esquerra- i amb una "conversió en zona de vianants justa".